La cara sud de Narieda amb la via nova.
I per acabar un bon dinar o per gaudir d'una bona escalada només quedava: "Cafè, copa i puro", així que dissabte amb en Gatsaule ens vem adreçar a aquesta nova via de la cara sud de Narieda, oberta feia poc (gener de 2008) pel Marcel Millet. Havíem vist la ressenya al llibre de piades de Coll de Nargó feia un parell de setmanes i, com que pintava bastant bé, vem posar dia i hora per retrobar-nos i anar a tastar les assolellades plaques d'aquest vessant de muntanya.
Després del corresponent esmorzar anem cap a l'aparcament, a la carretera de Canelles, on ens trobem amb la Lu i la Clara que van a fer la "Postres de Músic". La Lu ja hi havia fet un intent que va acabar en pluja i avui era el dia per tatxar aquesta via pendent.
La pujada es va fent xino-xano tot xerrant i en 45 minuts som a peu de paret. El Joan i jo tenim avantatge ja que la nostra via comença en una repisa a l'alçada de la segona reunió de la "Postres", és com sortir a la "pole position", però aquesta vegada en comptes de sortir des de més endevant va ser des de més amunt.
Vistes, des de baix i des de dalt, de la primera tirada.
.
La via no té pèrdua gràcies al generós equipament en forma d'espits, pitons i un nombre elevat de ponts de roca equipats. Vem dur els tascons i friends però gairebé només els vem passejar. No cal posar gran cosa ja que vas trobant poderosos ponts amb la baga posada (d'aquí un temps quan les bagues estiguin gastades potser si que s'hauran de reforçar), així que amb 10 cintes i algun esporàdic friend petit per reforçar algun passet o alguna reunió és suficient. Quin plaer obrir un itinerari així amb tants i tant bons punts de protecció naturals.
També esmentar que a la via s'ha fet bastant neteja de blocs i pedres soltes però encara li caldria unes bones pluges per acabar de treure el polsim que hi ha en molts trams de la paret (i a tots també ens aniria bé una mica més d'aigua, sinó aviat només sortirà aire de les aixetes!).
Disfrutant a les fissures del segon llarg i a la placa del sisè.
La temperatura va ser molt agradable per escalar. El març és una època ideal, potser en algun moment, fins i tot, una mica de calor. En 3 hores i mitja ja teniem la via "al sac", fent totes les reunions que marcava la ressenya original. Com que no sabiem els metres de les tirades vem muntar totes les reunions encara que molts llargs són curtets (20-25 metres) i pots enllaçar tirades.
Flanquejant per sota els sostres (tirada 7) i a la placa fina del penúltim llarg.
L'escalada, a diferència de les vies veïnes on predomina l'adherència, es desenvolupa sobre plaques amb fissures i forats molt bons per agafar-se. Només de tant en tant trobem alguna placa més tècnica on cal mirar-se una mica les preses per progressar. És en aquests punts on trobem els pocs espits de protecció que té la ruta.
.
En Gatsaule acabant la via i una vista aèria del recorregut des del magnífic mirador del Cogulló de Turp.
.
I a sota la ressenya amb una descripció aproximada de graus, metres i punts d'assegurança:
11 comentaris:
Xavi, molt bo el dibuix del traçat fet des de l'aire, queda molt clar tant el camí d'aproximació com la baixada ! Quina vista la del Turp !
Si continua aquest bo, ben aviat a la Dent !
Felicitats per l'activitat, aquesta la poso a la llista per fer-la. La via és tipo postres? vui dir-te amb pasos de placa?.
Hola Mingo! La via és semblant a la Postres, amb alguns passos de placa però no tant seguits ni obligats, més esporàdics. Aquesta té més fissura, diedres i passos amb bon cantu. L'únic problema és que encara està molt bruta de terra de blocs que han tirat i branques tallades, hauria de ploure bastant perquè es netegés una mica. De totes maneres és una bona opció per fer metres i disfrutar grimpant, la via és ràpida i gairebé no cal posar res.
Xavi!!!
Moltes gracies per les resenyes i carai amb aquesta foto aeria ja no tinc excusa a la propera per perdrem a la baixada...
Jo diria que tampoc ho varem fer molt malmalament... pero estic quasi segura que no varem trobar la desgrimpadeta.. perque va acabar sent un rappel d'uns 6 o 7 metres, hi ha alguna fita?
Lux, campiona, la baixada no és obvia a més de fites n'hi poques. En la piada d'en Xavi de la postres surt una foto, no és aèrea, a nosaltres ens va ajudar molt, aprofito per agraïr al Xavi les bones referències que dona.
Hola Lu, tal com diu en Mingo a la baixada gairebé no hi ha fites i s'ha d'anar intuïnt el camí. Hi ha un moment, al final de la primera canal-tartera, que arribes a la llera de la canal i baixes unes plaques. Quan es queda el camí penjat has d'anar a l'esquerra a buscar una zona fàcil on fas la desgrimpada. Suposo que allà veu tirar recte avall i és el lloc on veu fer el ràpel. Aquest tram no és gaire evident. Ja ho saps per la propera vegada. Adéu.
Moltes gracies al dos per les recomanacions!!!
suposo que si que varem tirar massa recta..
uiii a la propera ja no tindre excusa per perdre'm..
gracies altre cop!
Hola Xavi!
Molt maca la vía, felicitats per l'activitat i la ressenya molt currada. Llástima que estigui tan poc asegurada pel meu nivell. Salutacions!!
Ep Xavi, com deuries disfrutar amb aquesta roca! la via es veu súper atractiva, caldrà tastar-la.
Hola Xavi, vaig fer la via en solitari i entre tantes plujes està molt neta de sorra!!, la primera tirada estava amb aigua i vaig entrar per la dreta fins agafar el segon pont de roca, surt una tirada d'uns 15m amb un pas de V.
Una via per recomanar i molt segura.
Miquel Gómez.
Ei Miquel, felicitats per la repetició! Com dius tú, una via per gaudir (si t'agrada aquest estil d'escalada, clar). Records!
Publica un comentari a l'entrada