Gran Manitú a roca Narieda

Després d'un estiu de poca activitat grimpaire tornem a la càrrega amb algunes sortides per la comarca (i fora també), que aniré penjant al bloc quan tingui temps. La setmana passada vam fer una escapada ràpida amb el Jordi per repetir una via nova, oberta pel Kush Mañez i el Roger Olmos a la sud de Narieda. La ressenya estava penjada a la pàgina d'Onaclimb i al bloc del Joan Asín, que l'havia fet feia poc. Al llibre de piades de Coll de Nargó també hi ha un croquis dels aperturistes.

Ressenya original (font: Onaclimb) i placa d'inici del llarg 3 (5b).

És una via ràpida, equipada en els passos claus amb parabolts de 8mm. Si es va bé en el grau gairebé no posarem res, però és recomenable dur el joc de friends petits i mitjans, principalment per les dues últimes tirades, unes plaques d'adherència amb els parabolts una mica allunyats, i on trobarem alguns forats entre xapa i xapa per completar l'equipament. També portar alguna baga savinera.

Arribant al diedre del llarg 3 (5b) i començant la placa tècnica de la cinquena tirada (5c).

Si ens quedem amb ganes de fer més metres podem enllaçar vies i fer els darrers llargs de la "Sal de frutas Eno", arribant així fins el cim. És una combinació que permet escalar força metres en un grau obligat de 5b/5c, més fàcil que si fem la "Sal de frutas Eno" íntegre, que té uns primers llargs més difícils i obligats. Si no seguim escalant grimparem amunt i cap a la dreta, direcció la carena, fins trobar el camí normal de baixada. La via també es pot rapelar, tot i que crec que és millor baixar caminant.

Descripció dels llargs:

1. Inici per una placa fins un parabolt, a uns 8 metres, arribem a una zona fàcil on hem d'anar en tendència a la dreta (la segona xapa està amagada, les següents es van trobant fins la reunió).

2. Sortim a l'esquerra i anem pujant per plaques i ressalts, per una espècie de canal ampla, fins la reunió en una gran placa al costat d'uns arbres.

3. Flanquegem a l'esquerra fins una xapa (cinta llarga), anem amunt fins abastar una fissura-diedre, podem pujar per l'escletxa o per la placa de la dreta. Tirada llarga de 60m.

4. Anem amunt per un tram fàcil (1 parabolt), fins un bosc i cap a la dreta fins arribar a la base de la gran placa.

5. Placa d'adherència amb les assegurances espaiades, molt tècnica i bonica. Es puja en dos llargs de corda.

6. Darrer llarg. Sortim per placa a la dreta, passos fins, arribem a un tram vertical amb bona presa que dóna a una zona tumbada que porta a la reunió (fi de la via). Si seguim per la "Sal de frutas Eno" hem de flanquejar un bosc a l'esquerra fins a la següent reunió.

A sota ressenya de la via i vistes de les plaques superiors de la "Gran Manitú", on podem veure, en petit, els amics Sergi Villar i Santi Gallifa que van pujar darrera nostre:

Ressenya de la via "combinada" i plaques de la "Gran Manitú".

Montanissell: Con ocho basta

Escalada matinal ràpida a la serra de Sant Joan, concretament al sector dret de la serra, a sobre mateix del poble de Montanissell. Hi vaig pujar amb la Cathy O'Dowd, una noia sudafricana que fa molts anys que viu a Andorra i a qui agrada molt l'escalada clàssica i descobrir els petits racons de la comarca i de la resta de Catalunya. A més la Cathy és una gran alpinista, com ho demostra la seva primera ascensió femenina a l'Everest pels dos vessants (sud i nord).

A la magnífica placa de la segona tirada (5c) i al diedre del tercer llarg (5c).

La via "Con ocho basta" va ser oberta fa 9 anys pel Miquel i la Mònica. Supera un pany de paret d'uns 120 metres d'alçada tallat per feixes i repises. La roca hi és molt bona i la via és el recorregut més assequible d'aquest sector. A més, el Miquel fa poc va fer una petita restauració afegint algunes assegurances, per a gaudiment del personal, ja que abans la via tenia un cert grau d'exposició i compromís, que ara ha minvat amb alguns parabolts i claus posats als llocs més adients.

Arribant a la tercera reunió i al petit desplom de la darrera tirada (5c).

La via s'ha modificat una mica respecte l'itinerari original, concretament a la tercera tirada s'ha obert una sortida de la R2 directa i a l'arribada de la R3 també s'ha equipat una bonica placa, a l'esquerra de la ruta original (en ambdos casos podem escollir les variants que més ens convinguin). Cal destacar els passos fins de la primera tirada com el tram més obligat i el magnífic desplom de la segona tirada, amb unes preses molt bones, com el més bonic.

El tranquil mas del Pitarell i rapelant des del cim fins a la feixa de la R3.

Aproximació: La fem des del poble de Montanissell, tot just passem les primeres cases agafem a la dreta la pista de Santa Fe, en bastant bon estat, es pot pujar amb un vehicle normal fent atenció. Al cap d'aproximadament uns 2 km i, després de passar el sector d'esportiva del "Pitarell" (a tocar de la pista a la dreta) arribarem a un revolt de dretes molt marcat amb la paret al davant. En aquest punt podem aparcar (2 cotxes).

Hem de baixar per un corriol, a tocar del cingle, i remuntar fins a sota una zona vermellosa. En aquest punt fem una petita grimpada de segon grau fins una feixa, la qual seguim a l'esquerra fins a trobar la via (parabolts visibles).

Descens: De la R4 podem baixar pel bosc seguint l'aresta fins a la pista de Santa Fe. És més còmode però si rapelem l'últim llarg i baixem per la feixa on hi ha la R3 (baixada més neta i directa fins el vehicle).

A sota la ressenya:

Collars "free"

Ara fa un any que amb l'Alfons Gaston vaig repetir la via "Retirada Comanche" a la paret principal de la roca dels Collars, a la vall de Canelles. La vam fer en estil clàssic, apurant en lliure el que permetien les nostres possibilitats i la resta en Ae. Al cap de pocs dies de la nostra ascensió, l'amic Albert Castellet també la va repetir, però fent-la tota en "rotpunkt". Em va passar els graus que sortien en lliure i, amb aquests i altra informació que tenia, li vaig enviar una ressenya amb totes les vies de la paret. Ell va penjar la topo a la seva web i avui la poso al bloc amb alguna petita actualització (en total es descriuen cinc itineraris). Només hi ha les vies que s'han escalat completament en lliure, la resta les podeu trobar als llibres de ressenyes de Coll de Nargó (bar Tahussà). També incloc alguns comentaris descriptius apareguts al Vèrtex i internet.

La roca dels Collars vista des de més amunt de la font dels Vinyals.

Vies d'escalada:

1) Komando Cerdanya: Via oberta el 2006 per escaladors ceretans (nom que prové del poblat íber dels Pirineus que va habitar a la zona de l'actual Cerdanya). Els encastadors només serveixen pel primer llarg (6b) que és en part de la via "Josep Pla" (6b i A3), d'en Ballart i companyia. La "Josep Pla" després del diedre inicial se'n va a la dreta. La "Komando" té un grau obligat de 7a/7a+ (si es porta un ganxo menys), les assegurances estan a prop. Queda pendent d'encadenar 3 passos d'Ae a l'entrada de la R4 (7c?). Descens: De la sortida de la via anar a l'esquerra uns 10 m a buscar un arbre gran i baixar en dos ràpels d'uns 50m per la canal. Si es fa amb corda simple també es pot baixar per la mateixa canal fent ràpels més curts al gust o petits "destrepes" (info: piada Piju al web Caranorte).

2) El Séptimo de los Cielos: Poso una descripció de la pàgina del Piju: "Si fem una selecció de vies d’esportiva en paret calcària, aquesta és de les millors del país, per qualitat del traçat, excel·lent roca i gran ambient, al nivell de les bones del Peladet o sud del Pedraforca". Amb aquesta descripció ja queda patent que es tracta d'un gran itinerari. En un post anterior ja vaig penjar la ressenya. Per més informació podeu veure l'apartat de "comentaris" d'aquest post o anar a la pàgina d'en Piju, on descriu la repetició que van fer de la via. Es pot fer amb corda simple de 80m i rapelar per la mateixa via.

3) Retirada Comanche: Darrera via oberta a la paret (2007). Una altra bona opció per gaudir de l'excel·lent rocam d'aquesta tàpia. La via està descrita en un post anterior del meu bloc. 4 llargs ben equipats i descens en ràpel pel mateix itinerari.

A l'esquerra ressenya original de la "Komando Cerdanya" (font: web Remi Thivel) i a la dreta croquis del sector dret, amb els graus en lliure i els graus clàssics de quan es van obrir en artificial.

4) L'avi del mas de Sant Pere: Via oberta en estil clàssic (6c+ i A2+), fent bastant ús de l'escalada artificial (inicialment es demanaven 15 pitons, ganxos, 5 ploms i els encastadors). L'Armand Ballart la descrivia així a la revista Vèrtex: "La via enceta un retall de "Verdon" a pocs quilòmetres de Coll de Nargó. Escalada molt interessant per la seva varietat i qualitat, amb murs tècnics i una bavaresa d'allò més sorprenent". Posteriorment es va alliberar tota en lliure (Willow i Guillem?), sense fer ús de pitons (amb trams exposats de fins a 6c+), tot i que és recomenable dur-ne si no es va molt sobrat de grau. Descens en ràpel per la mateixa via o aprofitant les instal·lacions de la "Retirada Comanche" (les R4 de les dues vies estan a prop i es pot escollir per quina rapelar).

5) El diedre de la Seu: Via oberta també a l'estil clàssic. Escalada majoritàriament en lliure (1 pas d'Ae sortint de la R3 o 6c?). Sembla ser que actualment falten alguns dels pitons originals que es van deixar a la via. S'ha repetit sense clavar però llavors augmenta l'exposició. En un comentari bastant recent al web Caranorte d'una repetició d'en Lluís Parcerisa deia: "Via bonica, que podria ser-ho molt més amb uns petits retocs i neteja, molt variada de passatges i roca bona encara que una mica herbosa". Descens: 2 ràpels d'arbres (dur bagues de recanvi) i després pels ràpels equipats de la via "Retirada Comanche".

A sota la ressenya panoràmica en fotografia:

Roc del Rumbau: Via Sioux Connection

La setmana passada vam escalar amb en Sergi d'Alella a la paret del Rumbau, gran tàpia conglomerada a tocar del pantà d'Oliana. A sobre podeu veure una foto amb el croquis aproximat dels pocs itineraris que tinc coneixement que existeixen en aquesta muralla, molt poc visitada. Vam repetir una via acabada d'obrir per en Joan Vidal, la "Sioux Connection".

Iniciant la via (5b) i a la segona tirada arribant a la R2 (6b).

La via discorre per la dreta de la paret, resseguint un seguit de plaques de roca conglomerada de no gaire bona qualitat. La via es troba molt equipada i amb les assegurances molt ben posades per progressar en lliure. Tot i així, en els llocs més difícils, es fa difícil provar els passos perquè encara hi ha moltes preses que salten en traccionar d'elles.

Començant el curt llarg 3 (5b) i a la quarta tirada (6a+).

La dificultat de la via rau bastant en el factor psicològic d'escalar en roca no gaire bona, més que en la pròpia dificultat dels passos. Grau obligat no crec que passi del cinquè, als trams difícils es poden fer en Ae i surt tot en lliure a excepció d'un tram molt vertical de la cinquena tirada que no vam ni intentar. En general el grau el vam trobar una mica més baix que el que va marcar el Joan a les seves ressenyes dels llibres de piades, suposo que influeix en aquest factor el fet d'obrir-la en solitari.

Tram d'Ae del cinquè llarg (6a i Ae) i a la R5. A la segona foto es veu l'aparcament on es deixa el vehicle.

La via s'acaba amb dues tirades fàcils (5a i 4a), ideals per relaxar-se una mica. Les boniques vistes de la vall d'Oliana i les muntanyes que l'envolten també reconforten aquests metres finals. El descens el fem en ràpels per la via, fent atenció al descendir en no tirar pedres o llastres als que es trobin a les reunions inferiors. També es pot crestejar fins gairebé el cim del Rumbau i baixar per la pista que porta a l'ermita de Castell-llebre i a l'aparcament (uns 50 minuts).

A la darrera tirada (4a) i última reunió amb el pantà i Espluvins al darrere.

A sota un parell de croquis de la via:

Paret de la Rufa

Les parets de la vall de Canelles, amb la paret de la Rufa al centre.

.

Ahir era l'únic dia de Setmana Santa que anunciaven bon temps i que els compromisos familiars permetien fer una escapada ràpida a la muntanya. Així que, amb en Jordi Làtox, vam decidir tornar a Canelles a fer una de les últimes vies que havia obert el Marcel Millet en una de les parets perdudes d'aquesta vall, la via "Rodamóns de Bosc".

El panorama en arribar a l'aparcament fou una mica descoratjador, ja que les parets encara rajaven d'aigua de les pluges dels dies anteriors. Però segur que la roca s'assecaria ràpid, o això crèiem.

Parets i agulles durant l'aproximació i escalant la primera tirada de la via (4c).

La paret queda entre la cara sud de roca Narieda i la roca dels Collars. L'aproximació es fa en uns 45 minuts començant pel mateix camí que per anar a la sud de Narieda, però flanquejant a la dreta una vegada passat el riu de Canelles. La baixada és també la mateixa. Nosaltres però, vam fer-ho diferent; deixant el cotxe a prop del mas de Sant Pere, baixant al riu de Canelles i pujant directament per la tartera que hi ha a sota la paret. La baixada també la vam fer per les canals que hi ha a la dreta de la muralla, sense camí definit i bastant salvatge, només algun vestigi denotà que per allà hi havia passat algun contrabandista en èpoques pretèrites. Comptar 45 minuts d'aproximació i 1h15' de retorn per a qualsevol de les dues opcions.

Tercera tirada (5b) i flanqueig de la quarta (5b).

En arribar a la paret la roca encara estava bastant molla, sobretot als dos primers llargs on, tot i no ser gaire difícils, l'aigua ens va obligar a estar alerta per no patinar. La via en general va per plaques i fissures amb trams netejats d'herbes i blocs però encara amb molta terra i vegetació que dificulta la progressió. La podríem definir com una via "per a coleccionistes", de grau assequible però on cal prestar atenció a la roca. Amb bagues, joc de friends i els tascons és suficient per completar el material deixat com a equipament fixe.

Començant el cinquè llarg (5c) i vistes de la vall i l'agulla de Canelles.

Descripció de la via:

.

L1: Pugem per unes rampes de roca fins una repisa on hi ha un pont de roca (podem muntar la R-0 aquí o més avall). Seguim per plaques assegurades per ponts de roca (instal·lats) fins a un esperonet que pugem. Reunió al final a l'esquerra (3 espits).

L2: Pugem uns metres per un diedre fins fer un pas fi de placa a l'esquerra assegurat per un espit. Seguim per una fissura i canviem al diedre de la dreta fins una repisa (espit). Pugem per una bonica placa fissurada i anem en tendència a l'esquerra fins una repisa. Pugem uns 5 metres fàcils a la dreta fins la reunió (2 espits).

L3: Pugem fins un replà amb arbres i enfilem una placa fins una fissura ampla (Camelot 3). Atenció a uns blocs mòbils. Seguim per una bonica placa vertical assegurada per dos espits. Arribem a un tram més brut i dret on dos pitons asseguren els darrers metres fins a la reunió (2 espits i 1 clau).

L4: Pugem per unes rampes herboses fins un pitó i un arbre on hi ha una baga. Fem un tram vertical assegurat per dos claus i flanquegem a l'esquerra en un tram aeri. Hi ha vàries savines amb cordinos posats que assegurem els passos. Reunió una mica incòmode (3 espits).

L5: Sortim a l'esquerra fins un pitó i pugem un tram dret netejat de blocs però molt brut de terra. Arribem a una fissura (diedre) on posarem algun friend per assegurar un pas a la placa de la dreta fins un espit. Continuem per un tram molt bonic on dos ponts de roca asseguren l'entrada a la reunió (1 PR, 1 espit i 1 clau).

L6+L7: Sortim a la dreta fins un clau i fem un tram vertical de bona presa (ponts de roca). Arribem a la reunió 6 (1 espit i 1 clau) i podem fer-la o seguir per un tram fàcil sense assegurances fins al final de la via (reunió en un arbre).

.

A sota la ressenya: