08 d’octubre 2009

Gran Manitú a roca Narieda

Després d'un estiu de poca activitat grimpaire tornem a la càrrega amb algunes sortides per la comarca (i fora també), que aniré penjant al bloc quan tingui temps. La setmana passada vam fer una escapada ràpida amb el Jordi per repetir una via nova, oberta pel Kush Mañez i el Roger Olmos a la sud de Narieda. La ressenya estava penjada a la pàgina d'Onaclimb i al bloc del Joan Asín, que l'havia fet feia poc. Al llibre de piades de Coll de Nargó també hi ha un croquis dels aperturistes.

Ressenya original (font: Onaclimb) i placa d'inici del llarg 3 (5b).

És una via ràpida, equipada en els passos claus amb parabolts de 8mm. Si es va bé en el grau gairebé no posarem res, però és recomenable dur el joc de friends petits i mitjans, principalment per les dues últimes tirades, unes plaques d'adherència amb els parabolts una mica allunyats, i on trobarem alguns forats entre xapa i xapa per completar l'equipament. També portar alguna baga savinera.

Arribant al diedre del llarg 3 (5b) i començant la placa tècnica de la cinquena tirada (5c).

Si ens quedem amb ganes de fer més metres podem enllaçar vies i fer els darrers llargs de la "Sal de frutas Eno", arribant així fins el cim. És una combinació que permet escalar força metres en un grau obligat de 5b/5c, més fàcil que si fem la "Sal de frutas Eno" íntegre, que té uns primers llargs més difícils i obligats. Si no seguim escalant grimparem amunt i cap a la dreta, direcció la carena, fins trobar el camí normal de baixada. La via també es pot rapelar, tot i que crec que és millor baixar caminant.

Descripció dels llargs:

1. Inici per una placa fins un parabolt, a uns 8 metres, arribem a una zona fàcil on hem d'anar en tendència a la dreta (la segona xapa està amagada, les següents es van trobant fins la reunió).

2. Sortim a l'esquerra i anem pujant per plaques i ressalts, per una espècie de canal ampla, fins la reunió en una gran placa al costat d'uns arbres.

3. Flanquegem a l'esquerra fins una xapa (cinta llarga), anem amunt fins abastar una fissura-diedre, podem pujar per l'escletxa o per la placa de la dreta. Tirada llarga de 60m.

4. Anem amunt per un tram fàcil (1 parabolt), fins un bosc i cap a la dreta fins arribar a la base de la gran placa.

5. Placa d'adherència amb les assegurances espaiades, molt tècnica i bonica. Es puja en dos llargs de corda.

6. Darrer llarg. Sortim per placa a la dreta, passos fins, arribem a un tram vertical amb bona presa que dóna a una zona tumbada que porta a la reunió (fi de la via). Si seguim per la "Sal de frutas Eno" hem de flanquejar un bosc a l'esquerra fins a la següent reunió.

A sota ressenya de la via i vistes de les plaques superiors de la "Gran Manitú", on podem veure, en petit, els amics Sergi Villar i Santi Gallifa que van pujar darrera nostre:

Ressenya de la via "combinada" i plaques de la "Gran Manitú".

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Iep Xavi, la via em va agradar, però els dos últims llargs tela amb els "alejes"....

A veure si t'animes a escriure una mica en el blog, que ja és una referència de l'Alt Urgell.

Salutacions,
Santi

Jaumegrimp ha dit...

Ei Xavi! ja tenia ganes de llegir-te! a veure si agafes ritme i ens vas il.lustrant, aquesta via caldrà anar-la a fer!

Anònim ha dit...

aquesta via esdevindra un clasic donades les caracteristiques i la bellessa d'alguns passatges.i amb el fresc que arribara d'aqui a prop encara millor ,perque vem flipar una mica amb la caloreta.com sempre la feina ben feta no te fronteres.felicitats per la ressenyes i una forta abraçada.sergi(Alella).

Mingo ha dit...

Felicitats Xavi, està molt bé la combinació que proposes. Estic amb el Santi a veure si t'animes a escriure al blog pq és una referència. Per cert voldriem tornar a la Roca de Galliner, però després de les teves impressions, potser canvien la via de les Gallines per un altra, jo només conec aquesta i la dels germans Ullastre, però el 6b em tira enrera. Hi ha alguna via que estigui bé?.
Salut company

Gatsaule ha dit...

Veus, aquesta combinació és una bona idea. A veure aquest hivern....

Veig que l'edat no és un obstacle per tornar al blog!

Llorenç ha dit...

Bones Xavi!! a veure si aquest cap de setmana la fem! o com a mínim alguna per aquí per l'alt Urgell! bona piada i tornada al blog!

Xavi ha dit...

Hola Mingo! No he escalat gaire a la roca de Galliner, no és una zona gaire freqüentada, només pels habituals. La via dels Ullastre es pot fer amb reposos i posant alguns friends al llarg de 6b (el grau obligat disminueix així), ja té algunes asegurances posades. Pot ser la combinació més ràpida i recomanable de la zona, la resta són vies més indefinides i amb trams difícils. També hi ha la "Sud Natural", la primera que es va obrir, de grau assequible però sense equipament, perdedora. Aquest estiu havíem d'anar a deixar-hi alguns pitons i bagues, per deixar-la una mica equipada, però encara no hem trobat el dia per fer-ho, amb el Ferran, un dels aperturistes.
Joan, l'edat res, si estic fet un xavalin, però falten hores per fer coses, per això m'he apuntat a la uni, per acabar de liar la troca.
Llorenç, amb una mica de sort farem una cerveseta diumenge! que vagi bé!

Ressenya.net ha dit...

Hola Xavi, ens agradaria posar-nos en contacte amb tu. Ens pots escriure un mail a:
ressenya at gmail.com

Moltes gràcies!

Anònim ha dit...

feta i desfeta en 2h15min des de figols anar i tornar sortint per la sal de frutas (no me veas con el 6a+)

ala ke os dén!

Xavi ha dit...

Vaja, t'ha faltat poc per rebaixar el récord de temps d'una marató...

ramon ha dit...

Ei Xavi...
Estic interesat en localitzar un llibre que es diu "Les muntanyes que vaig estimar", de Bertomeu Puiggrós, em sembla que el va editar el CEC ja fará una bona pila d'anys. Si en saps algo m'ho dius.
Salutacions

ramon

Gatsaule ha dit...

Ramon,

jo el tinc aquest llibre. És la biografia d'un que era molt fatxa, però està ple de ressenyes i té un regust històric ben interessant.

Xavi ha dit...

Hola Ramon, això és rapidesa, en Gatsaule ens ha trobat la solució. Igualment, si pujo a Andorra, ja t'ho miraré a la llibreria Caballé, si encara està oberta.
Gràcies Joan.

ramon ha dit...

Vinga Xavi, merci per tot, aixó com tu diu es casi tant rapid com trovar-se pel carrer Major de La Seu, jejejej.
Salutacions.