31 de maig 2010

Torre de Lleida

La cinglera d'Esplovins i les vies de la paret dels Sostres i de la Torre de Lleida (traçats aproximats).

Dissabte passat vam quedar amb en Joan per anar a fer una mica de metres a la cinglera d'Esplovins. La via escollida va ser la Jústel-Hita-Picazo a la Torre de Lleida (o esperó Roberto Fernàndez). Ja l'havia fet quan la van obrir l'any 2002 però, després d'un hivern sense escalar massa, era una bona opció per tornar a "rodar" una mica. A més, el Joan la tenia pendent. Sobre la via només dir que es troba bastant equipada amb parabolts i claus, i sols caldrà posar alguns friends en alguns passos aïllats. La roca és la típica de la regió; a trams excel·lent i a trams a vigilar. El dia abans de l'escalada havia plogut i vàrem trobar el terreny bastant moll, amb alguns blocs més inestables a causa de la humitat. El grau obligat no passa del V+, tot i així, la via és bastant sostinguda i obliga a escalar trams d'aquest grau en la majoria de llargs.

Aproximació equipada amb cables i placa de la segona tirada (5c).

Aproximació: L'accés el fem des de l'aparcament d'accés a l'esperó de les Orenetes, just a sota les parets. Passem el túnel on hi ha l'aparcament de la ferrada Regina (anant direcció Andorra) i, abans del següent túnel, aparquem a la dreta (just a l'entrada de la variant antiga de la C-14, en una zona àmplia per a estacionar). Cal travessar la carretera nova i enfilar-se per la malla metàl·lica -pel lloc més curt- llavors flanquegem a la dreta fins a una torre elèctrica i després una gran xarxa de protecció. La resseguim pel costat superior uns metres fins a trobar un corriol a l'esquerra que enfila direcció a la paret. Arribem a un mur d'uns 20 metres equipat amb unes cadenes i cables (recomanable lligar-se amb un mosquetó). Passat el tram, seguim pujant, primer amb lleugera tendència a l'esquera, fins a un segon mur més petit que superem grimpant pel lloc més factible. Evitem un tercer i últim ressalt, per la dreta o l'esquerra, i arribem ràpidament a peu de via en un petit collet (fletxa a la roca). El primer llarg no té assegurances, cal pujar verticalment fins una repisa i després anar a l'esquerra a cercar la R1, al costat d'un diedre marcat. Totes les reunions estan equipades amb parabolts amb anelles. No confondre l'entrada de la via amb un espit que hi ha més a la dreta, a uns 10 metres de terra, i que pertany a la via Trilogy.

A la vertical fissura de la tercera tirada (5c) i a la placa del setè llarg (5c).

La via es pot fer en unes 7-8 hores, o més ràpid si s'és una cordada que vagi per feina. Però una cordada molt lenta o de tres persones pot tardar més (algun escalador ja ha passat la nit en aquesta paret), així que cal ser previsors amb els horaris. Per a l'aproximació calcular uns 35 minuts i per a la baixada 1 hora, pel camí equipat de la ferrada Regina, una vegada acabada la via cap a l'esquerra (marques de pintura de color blau). Eviteu els dies calorosos d'estiu.

Al diedre central, que pertany a la via Roberto Fernàndez (5c), una de les tirades més obligades. I sortint del mateix diedre amb la boira fent-nos companyia. A la segona fotografia també es veu l'aparcament.

La via travessa dues grans feixes ascendents. Des de la segona feixa (R10), en cas de necessitat, es pot abandonar per l'esquerra, fent dos ràpels de 45 i 25 metres. Aquestes instal·lacions porten a sota la paret dels Sostres (on comença la via Pirata Solitari) i d'allà es flanqueja a l'esquerra fins el camí de baixada de la via ferrada.

Arribant a la R11 (5c) i la mateixa reunió vista des del curt tram d'artificial (o de 6c+) del llarg 12.

Alguns apunts més: Cal dur algunes cintes bastant llargues, especialment per a les tirades 11 i 12, les que trobem després de la segona feixa, ja que fan uns flanquejos bastant pronunciats. Alguna tirada té trams herbosos, especialment l'avantpenúltim llarg (L16), amb un tram central on cal pujar enmig de la vegetació agafant-se als arbres (sense més complicació). El tram d'artificial del llarg 12 és molt curt, 5 xapes, un estrep o baga de peu ens ajudarà ja que hi ha algun pas llarg per fer en A0.

A la placa sortint de la R12 (5c) i escalant sobre roca cantelluda sortint de la R13 (5b).

En resum, una via interessant en una de les parets més llargues de Catalunya, a semblança de les vies veïnes de l'esperó de les Orenetes (Eder, UES, Alfa-Centaure...), bastant homogènia en quant a dificultats i gairebé equipada. Només les dues feixes i alguna repisa que hem de travessar caminant trenquen la continuïtat de l'escalada.

Bones vistes de la catorzena tirada (5b) i el pantà d'Oliana i enfilant l'herbós llarg 16 (5c).

A sota un parell de ressenyes de la via:

14 comentaris:

Mingo ha dit...

Per no estar rodat deu ni do, 18 tiradetes com si res. Enhorabona. Una cosa, l'aproximació no pot ser pujar per la canal que va a l'espero de les orenetes i desviar-se a l'esquerra, així t'estalvies pujar per la xarxa. No ho sé, t'ho pregunto.
Salut

Xavi ha dit...

Hola, Mingo,
També es pot fer l'aproximació per on dius tu, però és molt més llarg. De fet, el tram de xarxa és molt curt i es puja sense massa problemes (bé, el Joan que fa un 48 de peu no li entraven les vambes en els forats de la malla, res greu). I aquest accés és molt directe. Només cal estar atents a cercar el camí més net, sinó acabes ben esgarrintxat.
Salutacions

ALBERT ha dit...

Bona via. A l'aproximació, el Latox va fer un petit tete-a-tete amb un escurçó. No m'ho va dir fins que vam ser al cotxe...

Llorenç ha dit...

sort que no esteu en forma! deu meu! quin fart de metros i de compromís per aquesta paret tal com amenaçava el cel el dissabte! S'agraeix molt tornar a veure les teves ressenyes! tot un luxe!!!

merci!!

La propera ronda la pago jo!!

lux ha dit...

Bones Xavi!
ara que ja tinc una ressenya teva, no tinc cap escusa per no anar-hi... ;)
Felicitats per la via i per tornar a publicar el blog!
que ho trobavem a faltar!

una abraçada!

Pietro ha dit...

Hooombre, ben tornat! ja trobàvem a faltar les teves piades i megaressenyes alturgellenques. Buuuf, aquesta via és molt llarga pels meus "estandards" actuals,... estic fet un friki, jejeje.
Com diuen per aquí, déu n'hi do per no estar gaire en forma!

Jaumegrimp ha dit...

Bon retorn a la paret Xavi! esteu en forma! Content de tornar a llegir-te.

Xavi ha dit...

Albert, aquestes terres en són plenes d'aquestes bestioles. Més d'una vegada també hi he tingut també algun encontre.
Llorenç, m'apunto això de la propera ronda de cerveses! Com va anar diumenge per les tàpies? Aviam si penges la piada!
Lu, faltaves tú a la terrasseta de Coll de Nargó! Suposo que vas arribar més tard...
Pietro, per un alpinista com tu això és "pa sucat amb oli". Jo vaig al revés, hauria d'anar a fer més friki però quan surto (poc) prefereixo fer metres.
Jaume, no pares! suposo que estàs preparant les topos de Cuneo, no?
Que vagi bé!

aleix ha dit...

Hola Xavi.
Farà quinze dies vam fer la UES i al bosc del mig ens vam equivocar de via i vam pujar per una línia de parabolts que s'enfilava tot recte amunt, a la vertical de la primera part de la UES, per una zona de roca taronjosa. He estat remenant i no he sabut desxifrar de quina via es tracta, alguna idea?
Moltes gràcies i felicitats pel blog.

Gatsaule ha dit...

Veig que finalment has penjat la ressenya, molt bona, molt millor que la que portava jo! Tot i que el 5b del final del setè llarg a mi em va semblar més dur!

Josep ha dit...

Hola Xavi.

Enhorabona per la piada. Potser m'equivoco, però crec que vàrem coincidir a la paret. El meu company i jo, érem la cordada que pujava darrera vostre.

Salutacions,

Josep

Xavi ha dit...

Hola Aleix, la via que dius no se quina és. Em sembla que és un projecte del David Hita, però no se si està acabada (les primeres xapes després de la feixa ja porten uns anys allà).
Gatsaule, el pas que et va fer suar jo l'incloc dins del V+, el que passa que m'han quedat una mica desplaçats els graus (o potser els hauria d'haver intercanviat).
Josep, espero que no us toqués alguna pedra que va baixar involuntàriament. Encantat de coneixer-vos, encara que a molta distància.
Salutacions

Anna Gabernet Piqué ha dit...

Hola Xavi,

Sóc l'Anna que va escalar amb el Pgb l'Anglada de Terradets. Així que ens coneixem? D'alguna sortida dels Tupedala, no? Doncs quina gràcia pq jo tenia ganes de coneixer-te ja que vaig fent totes les vies que proposes últimament (con ocho basta, gran manitú, justel-hita-picazo). Ens serveixes d'inspiració quan hem de triar via :-) Quan em tornis a veure atura'm que em farà molta gràcia saludar-te.
Fins aviat!
Anna

Xavi ha dit...

Hola Anna,
Això de coneixer-nos és relatiu, però bé, vàrem coincidir a la sortida amb BTT a la vall de Ridolaina, a Montellà (si no recordo malament). I l'altre dia en veure't al Canigó vaig dir, em sembla que l'he vist al bloc del PGB, però no, em dec equivocar...vaig pensar.
M'alegro que aprofitis les ressenyes. Aviam si acabo un parell d'exàmens que tinc i en penjo algunes més.

Que vagi bé!