10 de juliol 2010

Paret de la Rufa: Kimatina Fafarina

Un dia de la setmana passada (finals de juny) el dia es presentava gris i ennuvolat, així que amb en Nacho vàrem decidir anar a fer una via nova del Marcel Millet a la vall de Canelles, a la vessant assolellada. La via es diu "Kimatina Fafarina". Durant el decurs del matí les boires es van esvair i el sol irradià amb la seva màxima força. La tria no fou encertada. Aquests indrets s'han de deixar pels anticiclònics dies d'hivern. La via es troba a la paret de la Rufa, una paret secundària entre la cara sud de roca Narieda i la roca dels Collars, on ja hi havíem escalat la via "Rodamóns de Bosc", també del Marcel. És una ruta amb molts trams de vegetació i liquen, tot i la neteja feta per l'aperturista. Podríem dir que és una via per a col·leccionistes o assidus al sector. També té trams de placa i fissura molt bons.

A sota una mica de descripció:

La via comença per un diedre que escalem per la placa de la dreta, per tal d'evitar una zona amb liquen. A la part de dalt, després d'una repisa, superem un tram vertical amb molt bona presa (5b). La reunió es fa en un gran arbre.

El segon llarg fa un llarg flanqueig a la dreta fins anar a buscar un petit sostret. El tram es troba assegurat amb ponts de roca i alguns pitons (com a la resta de l'itinerari). Superat el sostret i una placa fina (5c), el tram més difícil del llarg, arribem a l'incòmoda R2.

La tercera tirada és la més difícil. Comença anant a cercar un espit, després un pont de roca, i tot seguit un altre espit. A la sortida d'aquesta segona expansió es troba el pas més compromès, sobre una fina placa d'adherència (6b). Arribem a un pitó falcat i encara resta un bon tram de placa (a assegurar amb algún friend petit) fins abastar un altre pitó, just abans d'arribar al còmode replà de la R3, on hi ha dos parabolts amb anelles.

Primera tirada (5b) i placa difícil del tercer llarg (6b).

Fem un canvi de reunió desplaçant-nos uns 50 metres per l'ampla lleixa cap a la dreta. Creuem la via "Rodamóns de Bosc", que enfila per una fissura que surt per sobre nostre, a mig flanqueig. La següent reunió (R3 bis) es fa en una còmoda lleixa sense cap assegurança (baga visible del següent llarg, uns metres per sobre la reunió).

La quarta tirada puja per un tram fàcil fins a entrar en una bonica fissura vertical que cal assegurar amb els friends. El pas més difícil es troba en un diedre a la part superior del llarg, abans de dos ponts de roca on hi ha la baga posada.

Arribant a la tercera reunió i començant el quart llarg (5c).

La cinquena tirada comença fent un petit flanqueig a l'esquerra, en un tram herbós. Després va enfilant una fina placa (6a+), amb algún pas amb molt liquen, fins a superar un tram vertical per sobre un gran pont de roca. Superat aquest pas, nosaltres ens vàrem equivocar i vàrem anar a cercar un pont de roca bastant a la dreta (exposat), que pertany a la via "Excursió Vertical", les quals es creuen en aquest punt. La nostra via va pel diedre de l'esquerra, molt brut de terra i on hi ha un pitó que assegura els metres abans de la reunió.

Recuperat l'itinerari, fem el darrer llarg que ja és més fàcil (5c). Puja un tram pel diedre que domina aquesta part de la paret, i després es va enfilant per les llises plaques de la dreta, on encara hem de prestar atenció per a trobar les millors preses.

Plaques del cinquè llarg (6a+) i diedre de la sisena tirada (5c).

La baixada de la paret es pot fer anant a cercar la gran vira diagonal que passa per sota la muralla, a la dreta de les vies. A la part final es pot desgrimpar un tram més vertical o fer algún curt ràpel, just abans d'arribar al peu de via. A sota us deixo la ressenya de la via i també la topo de la via "Excursió Vertical", extreta del bloc del Santi Llop.

10 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Doncs mirant les fotos,no sembla gens dolenta, la via! Això si, us devíeu rostir!!

Xavi ha dit...

Rostir és poc...vàrem acabar amb una bona deshidratació. Això que al matí, fins i tot, feia fred. Potser amb bona temperatura l'haguéssim trobat més bona, l'escalada. Res, que ara s'ha d'anar a cercar l'ombra, que no abunda gaire en aquesta comarca.

joan asin ha dit...

Quan vaig fer la sal de frutes vam trobar al Marcel que ens va dir que havia obert aquests via. Gràcies per la informació s'haurà d'anar però millor a la tardor o a l'hivern.

lux ha dit...

Ei Xavi!
Merci pel Post que potser si que m'he convertit en una col.lecionista de la paret...;)
i amés és un bon refugi per l'hivern! No em vull ni imaginar el que deu ser un bon dia de sol!!

una abraçada i bon estiu!

Xavi ha dit...

Hola Joan i Lu, el Marcel no para de deixar-nos feina per la zona, però millor deixar aquestes vies per l'hivern, que jo encara m'estic hidratant després de la socarrimada que vàrem patir.
Bones escalades (a l'ombra!) i bones vacances.

Llorenç ha dit...

Bona feina piant aquesta via!!! t'has jugat la vida!!

El Marcel ens expliava al Thaussà fa uns dies les seves vivències obrint el 3 llarg, que pel que sembla a quedat bastant obligat no???

merci!!

Xavi ha dit...

Hola, Llorenç,
La tercera tirada és obligada (amb un ganxo de punta potser menys). Tampoc et jugues la vida, però si una bona encesa, si caus.
Apa-li, aviam si l'aneu a fer quan refresqui.

RATAFIAIRE ha dit...

Ahir vam fer una típica romeria GEAMM (erem 10 persones)a Roca Narieda i per tal de repartir-nos una mica en Pere M. i en Jordi B. ens vam decidir per aquesta via.

MOlt guapa, tot i que a priori semblava discontinua, però no hi ha cap llarg que et decevi. Emocions a tope a tot el recorregut.

Llàstima no portar l'explicació, pq la vam fer només amb la foto de la ressenya i ens va costar un ou trobar l'inici, més l'encigalada de la baixada. Aquest matí veient aquest post, ho veig tot molt clar.
I per això no vam tenir temps de combinar-la amb l'excursió vertical.

100% recomanable.

Salut,


Pere M

Xavi ha dit...

M'alegro que us agradés. És un bon racó per a l'hivern. Si, millor dur algun croquís i informació, sinó trobar la via o la baixada és una mica complicat.

Salutacions!

enric ha dit...

Bona via, exigent totes les tirades tenen la seva gràcia.En la tercera, vaig posar una cinta a la sabina de l'esquerra perquè em feia por. Però no cal perquè al tornar a la via vaig poder possar dos friens.