Aresta del Rumbau

El Roc del Rumbau (Peramola) és una paret conglomerada molt visible des d'Oliana. Es troba passat el poble, a ponent, just abans de l'embassament. És la perllongació de la serra de les Canals a l'esquerra del riu Segre. És una paret de grans dimensions on jo no hi he vist mai ningú enfilar's-hi. La mala qualitat de la roca fa que no sigui una paret gaire preuada a la llista d'objectius de la majoria d'escaladors. Només en Ferran Ullastre, gran rastrejador de parets perdudes, és l'únic que em va relatar no fa gaire la seva "precària" ascensió a la clàssica "Anglada-Cerdà-Roca" del Rumbau, una de les Anglades segurament menys repetides per la pèssima qualitat de la roca i rústic equipament.

A l'esquerra el roc del Rumbau i a la dreta la Serra de les Canals amb la carretera C-14 als seus peus.

L'any passat els companys de la Unió Excursionista Urgellenca van obrir tota l'aresta que puja per la dreta de la paret, per sobre la bonica ermita de Castell-llebre. Tot i que encara falta posar-hi alguna assegurança la via ja està gairebé acabada. Per això fa uns dies vam decidir anar a fer-hi una escalada matinal.

A la foto de l'esquerra podem veure dues èpoques: A la part superior de la foto veiem la fissura de l'Anglada de l'any 1968 i a sota l'impressionant zona d'esportiva del Rumbau amb les seves interminables i difícils "xorreres" de 40 metres, segons el Dani Andrada de les millors del Pirineu.

A la foto de la dreta l'ermita de Castell-llebre, la presa d'Oliana, la cinglera d'Esplovins i la serra de Turp.

La via de l'Aresta del Rumbau (l'anomeno així fins que li posin el nom definitiu) es va enfilant fent una marcada diagonal a l'esquerra. Tot i que recorre el perfil dret de la paret i l'anomeno com una aresta, l'escalada no es desenvolupa sobre un perfil afilat amb timba a banda i banda, sinó que va pujant generalment per plaques una mica rampades (excepte en els trams més difícils on l'escalada és més vertical). La roca és discreta i cal fer atenció a les preses on ens agafem, sobretot en els trams més fàcils on les assegurances allarguen una mica.

A les fotos de sobre en Nacho a la primera tirada i arribant a la quarta reunió.

Tota la via està equipada. Als llocs on allarguen més les assegurances és difícil protegir-se amb encastadors o friends, com a molt es pot posar esporàdicament alguna baga en algun arbret. Fins la R4 les reunions són rapelables, després es fa més difícil l'abandó i les reunions no tenen anelles. Els relleus estan equipats amb dos parabolts excepte la reunió 6 que es fa en un arbre i la 7 que és només d'un punt d'expansió.

Aproximació: Des de l'hostal de can Boix (Peramola) per la pista que va a l'ermita de la Mare de Déu de Castell-llebre. Aparquem a sota l'ermita i reculem per la pista uns cinc minuts a peu fins a cercar la primera assegurança uns 20 metres per sobre el camí, en una placa a l'esquerra de l'aresta.

Descens: Els aperturistes, un cop acabada la via, van descendir per una canal a la dreta, molt salvatge a causa de l'abundant vegetació. Nosaltres vam preferir fer tota l'aresta fins el cim: Finalitzada l'ascenció pugem un centenar de metres i evitem un ressalt rocós per la dreta (passos de segon grau). Continuem pel fil de la paret fins un primer cim, el passem. Seguim caminant fins a sota del cim principal on enfilem cap a la dreta fins un collet. Des d'aquest ja veiem la pista de Castell-llebre a sota. Es pot baixar directament a la pista o acabar de fer el cim pujant a l'esquerra per una zona sense massa camí definit i bastanta vegetació. Si baixem a la pista cal seguir-la sempre a la dreta i anar baixant en fort pendent fins l'aparcament. Hi ha una drecera senyalitzada que baixa per un corriol i talla un tram de la pista però actualment està una mica plena de vegetació.

.

I per acabar la corresponent ressenya: