20 de novembre 2007

L'esperó Xelo-Bam de Narieda

La cara nord de roca Narieda amb el característic esperó de la via Xelo-Bam.
.
Aquesta via va ser oberta fa un bon grapat d'anys per en Marcel Lavaquiol i en Benjamí Audet, més concretament el setembre del 1986, fa ara 21 anys. S'enfila per tot l'esperó que separa la vertical cara nord de Narieda de la banda oest. Ja fa un temps que es va demanar una subvenció a la FEEC per tal de reequipar la via i deixar-la una mica arregladeta per pujar fins el capdemunt del tossal del Balinyó, cim culminant de la paret.

Primera tirada (5b) i inici de la tercera (5b).

Aquest any i després de vàries jornades de treball es va arreglar tot l'itinerari. Es van canviar els burins antics (respectant els pitons i ponts de roca) i es van afegir alguns claus més per tal de seguir l'itinerari sense problemes. Ara ha quedat tot equipat amb parabolts, pitons i reunions rapelables, segons el criteri de la FEEC. Tot i així cal dur el joc de tascons i de friends i també unes quantes bagues savineres per completar les assegurances de cada llarg. Val a dir que la via discorre per un terreny d'aventura, buscant sempre el camí més lògic. En alguns trams cal fer atenció a la roca i també trobarem alguns trossos herbosos, com en algun canvi de reunió o en zones de transició més fàcils on cal travessar alguna feixa per resseguir la ruta.

Al pas clau de la quarta tirada (5c) i començant la sisena (5b).

Jo vaig anar un dia a ajudar en el reeequipament. Aquell dia la intenció era acabar la via però la feina es va allargar i no vem poder sortir per dalt. Vem arreglar principalment el llarg d'artificial que és on hi ha més assegurances i se'ns va fer tard (aquest llarg apurat sortirà al voltant de 7a+, segons repeticions posteriors). Hem van faltar les tres darreres tirades que es van acabar d'arreglar un dia posterior. Per això fa un parell de mesos vaig aprofitar que ja estava acabada per anar a repetir-la integralment sense tota la ferralla de xapes, martells, trepant....i així vaig poder gaudir d'una bona jornada d'escalada clàssica. La vaig repetir amb en Jordi Latorre "Làtox", pocs dies abans que fos pare, un gran escalador de Terrassa ara afincat a Organyà, amb el qual ja ens coneixiem però no haviem escalat junts per la comarca.

En Josep Maria arribant a la R8 i el llarg d'artificial (o 7a+).

La intenció era començar una mica d'hora, ja que encara feia calor i aprofitar que pel matí la via es troba a l'ombra. Fins al cim no ens va tocar el sol, cosa que fou d'agrair. En total vem esmerçar unes 4 hores i mitja d'escalada tot anant tranquilament i fent fotos. Ara a l'hivern és una opció totalment desaconsellable donat que la via està molta part del dia a l'ombra.

Trobareu altres piades i ressenyes amb descripcions acurades als blocs del Ramon, de l'Ignasi i dels Kutrescaladors. En aquest últim està molt ben explicada l'aproximació i el descens, amb foto aèria inclosa de tot l'itinerari i accessos.

En Marcel acabant el tram d'artificial i el Jordi a la R9.

Accés: Per arribar a peu de via hem d'agafar la pista que surt a mig quilòmetre de Fígols direcció Alinyà i que puja cap a roca Narieda. Aquesta pista està tallada per una cadena, lloc on deixem el vehicle. A peu pugem per la pista uns 5 minuts fins un marcat revolt a l'esquerra d'on surt un corriol a la dreta que ens porta fins la base de l'esperó en uns 15 minuts (en total comptar uns 20 minuts des del vehicle). Aquest corriol també ens portaria al peu de la muralla nord si el deixéssim a la dreta i enfiléssim directament canal cap amunt.


Descens: A l'acabar la via cal pujar per una canal-tartera, hi ha algunes fites. Arribem a una zona més planera i oberta per on voregem la paret en direcció est. A la dreta podríem pujar fins el cim del Balinyó. Deixem un turonet a l'esquerra i baixem per un petit tàlveg. Al final deixem el torrent que va a l'esquerra i que queda penjat sobre les parets. Remuntem un tram més direcció est i després baixem una mica cap al nord fins trobar una gran fita que indica el bon camí. Anem baixant fent ziga-zagues per l'antic camí de Narieda (una mica brut) fins entrar al bosc. Aquí unes marques color taronja pintades als arbres ens indiquen el lloc més directe per arribar a un coll on trobem la pista de 4x4 de Narieda que seguim a l'esquerra fins el nostre vehicle. Calcular 1hora 15 minuts, sense perdre's, per la baixada.

16 comentaris:

Mohawk ha dit...

Això si que és un curro de reequipar, no com els meus blocs del Maresme que amb tres xapes ja faig, ja,ja,ja...

A veure si m'escapo algun dia i la vaig a fer, sembla ideal per gaudir!

A tibar-li fiera!

Gatsaule ha dit...

Tinc moltes ganes d'anar-hi, però em sembla que ja fa massa fred, no ?

Ramon SolsoClimb ha dit...

bones bous,

la linia es aplastantment logica i directe, a mi em va agradar, llàstima de que en el reequipament s'han tallat moltes sabines i fet baixar blocs, és part de la aventura, no?

El llarg de 7º és dificil a vista, alguns laterals difecils d'intuir, vai piar algo por ahí...

La via super ràpida i segura, posible empalmar molts llargs, amb sortides d'ensambles "fàcils".

Una feinada de reequipament, moltes expansions i claus.

Joan, potser fa una mica de fred ara, però començant tard i anant ràpid, és posible no gelar-te

A disfrutar-la bous

salut

Albert ha dit...

Xavi, una altra bona ressenya. Gràcies. Em sortiras car. De totes maneres, anar amb una ressenya de les teves ajuda molt, és com si la via fos un grau més fàcil.
Salut

Kutrescaladors ha dit...

Ups! una via molt guapa! tot i aixó ara a de fer-hi molt fred! millor a la primavera!
Es molt segura, i amb la neteja d'arbres i pedra podrida, per mi a guanyat molt, i tot i aixó encara es troben llocs amb roca una mica dolentota.....Val la pena ja que el pati es considerable i es molt estètica!

lux ha dit...

Xavi!!
tot just aquest cap de setmana els de dalt
;-))) me la recomanaven molt!!

Realment es veu un espero precios!!
Confesso... m'encanten aquestes vies de linies tan clares!

gracies per la feina!!

jaumeppiqueras ha dit...

Hola Xavi, quanta feina hi tinc per fer aquí a l'Urgell! a veure si aquest hivern m'hi poso.
Com va la vida de pare?
records a la familia.

Ignasi ha dit...

Molt bona ressenya xavi, amb el teu permis la poso a la entrada que vaig fer de la xelo al meu blog.

Isidre ha dit...

Bones Xavi,
Una coseta tu saps ha hon puc trobar resenyes del sector tranquil de Coll de Nargó ?
Merci

Xavi ha dit...

Joan ara és mala època per repetir-la, millor esperar a l'estiu per fer-hi una matinal a l'ombra.
Ramon, si que van netejar alguns trams, el primer i tercer llarg especialment. Sempre és millor no tallar branques ni tirar blocs però es va primar treure algunes llastres perilloses vist que es repetiria més sovint després de reequipar-la. Em sembla que es van esporgar alguns arbres perquè s'enganxaven les cordes al llarg 3.
Isidre: Al Tahussà he deixat dos llibres nous de ressenyes, n'hi trobaràs una del Miquel del sector Tranquil. Sinó m'ho demanes i te la passo per mail.
Siau.

Albert ha dit...

Si, Xavi. Lo de la furgo no te nom. Vaya desatre. Jo també he llegit (no recordo a on, en algun blog o foro...) que l'aproximació es fa bé per baix, per on dius tu. Pero, sense coneixer-la vam preferir per dalt. Que es força curiosa, s'ha de dir. En quan a la qualitat de les vies, tu ja coneixes en Latox i els seus gustos. Està tot dit. Aneu-hi amb en Kantu que us agradarà molt. Segur. Tots els llargs són guapos. I no patiu per la travessia que tant tu com ell heu fet coses bastant més xungues. Només cal posar una mica d'atenció i prou.

Ah! per cert, he vist els llibres que vas deixar al Tahussà i estan de 10. A veure si ho respecten.

jan ha dit...

quin llamp de via.l'hem feta aquest pont de l'1 de maig del '08 i l'hem disfrutat molt:pati,ambient,compromís i equipament perfecte, nomès havent d'equipar algun tros aillat(a excepció del 6a).l´ únic que el grau potser està una mica per sota...feliçitats per la via

Xavi ha dit...

Hola Jan, felicitats per l'ascensió. Segurament sou dels primers de la temporada en repetir-la, ja que encara hi toca l'ombra i en aquesta època a vegades encara hi fa fred. Lo dels graus com sempre costa una mica d'ajustar. Salut!

Anònim ha dit...

Aquest dissabte els col·legues i jo vam fer la Xelo Ban (dos cordades de tres), i la vaig disfrutar molt. Crec que tal com a quedat l’equipament aquesta via es un xolló total pel l'estiu, ja que escales a l'ombra tota la via, i la roca en general es molt bona. Tota una clàssica per el seu recorregut i per la seva bella estètica.
Felicitacions pel requipament, totalment recomanable.
”No cal portar maça material addicional”

La penya de Lleida,
1ª Cor. Pep, Albert i Nico.6
2ª Cor. Mingo, Joe Pinto i Sergi.

Amadeu ha dit...

hola Xavi ! Ahir varem disfrutar fent aquesta via.Quina feinada la restauracio! Saps si es va possar algún parabolt de propina? A mi m´ho va semblar.Els pitons afegits molt be! Salut,records i merci per les restauracions. Amadeu

Xavi ha dit...

Hola Amadeu: A la via es van afegir alguns parabolts de més (fet per l'aperturista mateix), no tant per l'assegurament sinó per marcar una mica l'itinerari en algun lloc que costava de seguir. Em sembla que hi deu haver 4 o 5 xapes més de les originals. També hi ha algun pitó de més en algun punt on costava una mica d'assegurar amb els encastadors. Una bona via per aquestes èpoques de calor, on costa molt trobar vies a l'ombra, sobretot de llarguetes.
Adéu.