Serra de Carreu

La serra de Carreu és un contrafort de les serres interiors del Prepirineu català. És la prolongació natural cap a ponent de la serra de Sant Joan de Montanissell i està formada per una allargada carena rocosa que s'extén des del torrent de l'Obaga Negra, a prop dels Prats, fins a Abella de la Conca ja dins el Pallars. S'eleva fins els 1850 metres i està envoltada de boscos de pi i matollar baix. Al nord té a tocar la serra de Boumort.

Antigament s'anomenaven carreus els blocs de pedra emprats per fer murs i pilars. Eren rocs tallats en forma de paral·lepípede que, ben posats i enllaçats, aguantaven grans pesos. La serra de Carreu semblen blocs gegants posats un al costat de l'altra, només tallats de tant en tant per alguna canal o lleixa. En aquestes parets s'hi han obert algunes vies tot i que encara és un sector amb un bon potencial.

Després de veure una piada al fòrum del caranorte vem decidir amb el Raul i el Marcel d'anar a tastar una de les vies de la zona. La previsió de TV3 era dolenta cosa que ens va esperonar a pujar a la paret ja que últimament no n'encertaven ni una. Així fou: Sol radiant! Llastima que l'esmorzar es va allargar i com sempre vem començar a escalar a les tantes. A partir del tercer llarg va aparèixer la boira que va donar un ambient molt dolomític a l'escalada i ens va deixar els dits ben glaçadets. Sabiem que les graduacions del Miquel a les seves ressenyes eren poc benèvoles amb els "escaladors mortals". Si al grau hi sumem el fred que es va girar més les excursions entre xapa i xapa alguns passos van costar més del compte, però tot i uns petits dubtes es va imposar el valor i les ganes i es va fer cim.

Descripció de la via "Ni contigo ni sintigui":

L1: Pugem una rampa de 4b fins abastar un espit. Aquí comença un flanqueig amb passos fins fins una fissura. Després ve un mur aeri on es concentren les màximes dificultats de la via. Els trams més difícils es poden fer en Ae (30m).

L2: Bonica bavaresa fins uns blocs dubtosos. Cal assegurar-se bé amb els camalots. Passem els blocs a la dreta fins una repisa on hi ha un bon pont de roca. Pugem un compacte mur amb pedra adherent fins la reunió (20m).

L3: Ens enfilem per un diedre-placa fins un espit que ens assegura un pas aeri a l'esquerra. Sortim a una placa lleugerament tumbada on es succeeixen una serie de passos amb tècnica d'adherència sobre una roca impressionant. Entre els pocs parabolts es pot posar algun friend que treu "tensió" a l'escalada. Arribem a la reunió 3 pujant per una bonica fissura-diedre (40m).

L4: Sortim a l'esquerra per placa compacta fins un espit. Més amunt posem un friend en una fissura fins arribar a l'esperó de la paret. Passem un mur vertical assegurat amb 2 xapes fins un arbre (baga) i superem l'ultim desplomet fins la reunió (40m).

Descens: En ràpels per la via. També es pot baixar per la canal de l'esquerra amb un ràpel final de 40 metres però és millor rapelar la via.