19 de febrer 2007

El Tresor dels Maquis (Montanissell)















A la dècada dels anys 40 van existir els Maquis que foren un grup de resistència al feixisme i actuaven a forma de guerrilles amagats a les muntanyes. Els focus més actius es trobaven al Pirineu català i a Astúries.
Després de la Guerra Civil hi havia molts amagatalls a les muntanyes que servien de refugi a aquests lluitadors contra el règim franquista. A l'Alt Urgell en trobem bastants d'aquests forats. Alguns d'aquests refugis ja havien servit a la població per amagar-se durant el període que va durar la Guerra Civil espanyola. Així m'ho explicaven els amos del Mas de la Pera de Sallent fa pocs dies. Ells ja tenien referències de tots els amagatalls de la Serra de Sant Joan i rodalies perquè els avis ja s'hi havien amagat mentre va durar la guerra.
A finals dels 40 la pressió de l'exèrcit espanyol i la Guàrdia Civil van anar minvant les forces dels Maquis, els quals no van rebre el recolzament esperat dels "aliats". Els anys 50 molts d'aquests amagatalls es varen abandonar i la resistència va passar a ser més de tipus urbà, amb sabotatges i cops econòmics a les ciutats.
Fotos del primer llarg i sortida de la R1.

Història a part, la via que us presento la van obrir en Paca i en Xavi Teixidor a la zona de la "Planxa Vermella" de Montanissell. Amb el segell d'aquests aperturistes la via prometia ser entretinguda. El diumenge amb en Santi li vem anar a fer un tastet. És un itinerari bastant aconseguit en lliure que va buscant els passos més evidents per enfilar-se al capdamunt de la serra de Sant Joan. La majoria de gent que l'ha repetit els ha agradat bastant.

Descripció de la via:
La ruta comença fent una llarga tirada en diagonal ascendent a l'esquerra. Anirem trobant pitons i parabolts i ponts de roca, com a la resta del recorregut. Cal reforçar les assegurances amb els friends. És una tirada bastant impressionant i obligada de 6b.
El segon llarg sortim per una placa vertical on no es veu res des de la reunió. Hi ha uns bons ponts de roca i un pitó amagats que ens asseguren aquest tram de 6b+. Després de flanquejar a l'esquerra minva la dificultat fins arribar a una lleixa herbosa (R2).
El tercer llarg comença amb un tram vertical de placa amb roca excel·lent i algun pas tècnic fins un diedre fissurat molt bonic. Al final del diedre, tancat per un sostre, fem un flanqueig a la dreta per una fissura de dits, molt espectacular i aeri.
Quarta tirada: Sortim per una rampa fàcil fins un tros vertical de passos tècnics amb pedra super cantelluda fins la reunió.
Llarg 5 i 6: Flanquegem a l'esquerra i ascendim per plaques i fissures de roca molt bona amb una dificultat inferior i més relaxanda que als llargs anteriors.
Descens: Anem a buscar el coll de la dreta de la paret on fem un ràpel des d'un arbre. Després hi ha una corda fixa o es fa un altre ràpel fins el terra i retornem pel camí de pujada.


Arribant a la tercera reunió i quarta tirada.

Coves dels Maquis: A prop del peu de via podreu descobrir alguns d'aquests amagatalls, bastant ben conservats, i veureu en quines condicions de duresa es desenvolupava la resistència al franquisme i la vida durant la Guerra Civil. Un d'aquests caus el van trobar per casualitat els aperturistes mentre rapelaven de la primera reunió de la via. De fet si no fos per aquesta coincidència el forat potser hagués restat amagat molt més temps doncs no és visible des del peu de paret. La gent dels pobles, sobretot els més grans, ja coneixien l'existència d'aquests habitacles però amb el pas dels anys i el despoblament de les zones rurals molts d'ells han passat a l'oblit o han quedat tapats per les herbes i les bardisses. Cal esmentar que hem de ser el màxim de curosos per deixar el lloc en les mateixes condicions que el trobem i, respectar aquests "tresors" que formen part de la història del nostre poble.

7 comentaris:

un bou ha dit...

un article més ke bò, digne de qualsevol de les millors revistes d'escalada! ja t'hi podries dedicar! jeje

apa merci altre cop per aquesta tan bona informació.

Mohawk ha dit...

Xavi, tothom m'en parla més que bé d'aquesta via, suposo que us va agradar força, oi?

Vinga, felicitats i ens veiem aviat ;)

A tibar-li!

Ozzy ha dit...

Hola Xavi!

T'has currat una bona informació en aquest post.
Escalada, història i sociologia!

Records!

Anònim ha dit...

tant l'article com la via un 10. val la pena fer-hi una escapadeta.

kuan la vam fer, no sabiem on era el tresor, creiem q era a la 3º R, i ja me'n havien parlat, haurem de tornar-hi doncs.

paa salut, i bones trepades

ramon, solso climb

Gatsaule ha dit...

6b, 6b+, 6b+,..., jo que volia quedar algun dia amb tu, ufff ! Hauré de seguir entrenant !

Llàstima perquè la roca és veu molt bona.

PGB ha dit...

gatsaule, quan siguem grans hi anem! :)

havia vist pel forum de caranorte algun post que se'n parlava i el paca deia algo sobre la cova... :P

edunz ha dit...

en aquest enllaç hi ha un reportatge de TV3 sobre els "emboscats", els que es van amagar al bosc per no anar a la guerra del bàndol republicà.
Tot i que la majoria de testimonis són del Solsonès, en un moment del reportatge ensenyen el refugi de Montanisell...
http://www.tv3.cat/videos/3921230

el que és segur, és que s'amagaven