15 de gener 2007

Paret Bucòlica


Una sortida matinal d'hivern a la paret Bucòlica, en un dia assolellat, sempre ens reportarà bones sensacions. Gaudir de l'escalada lliure per superbes plaques i desploms fent metres i més metres, no té preu.
Si tenim temps i podem fer un parell de les ràpides vies esportives de la paret, l'activitat pot estar molt bé.
Si no cal arribar d'hora a casa i, si hi ha prou energies, tenim l'opció de fer el que jo anomeno la "trilogia" (Vies Bàlsam del Tigre + Pas d'Estrés + Treintaitantos) i la jornada serà del tot completa.
Aquestes tres vies, en especial el "Bàlsam" per la seva assequible dificultat i bellesa dels passos, són les més repetides de la paret. El grau màxim obligat ronda el 5c pel "Bàlsam" i la "Pas d'Estrés" i el 6a per la "Treintaitantos". Els passos més difícils es concentren normalment en petits desploms on es pot passar en A0 si es vol. El fet d'estar ben equipades atrauen força cordades molt sovint. Les vies més antigues no s'acostumen a fer gaire, l'equipament ha quedat envellit, tot i així la via "Olaya" està molt bé per practicar amb els tascons i friends i fer una ascenció d'aventura amb un grau assequible (5b).
Aquí també ús deixo una ressenya d'una via que vem obrir que es diu "Pedra de Tartera". Va entre la "Pas d'Estrés" i la "Treintaitantos" i surt pel darrer llarg de la última. També està equipada per fer només amb cintes (màx. obligat 5c).








Fotos de la primera ascenció a la "Pedra de Tartera": El Nacho a la segona tirada (6a+) amb els cingles del Tasenglar al fons , el Xavi sortint del diedre del segon llarg i la Núria al flanqueig per entrar a la 3a reunió (6b o Ae).









Raul al 2n llarg de "L'Oblit del Passat" (6b, A2) i en Miquel Gómez disfrutant del calcari a la quarta tirada de la "Treintaitantos" (6b).











3r llarg de "Pas d'Estrés" (6b), una de les millors vies esportives de la comarca i última tirada de la mateixa via (5c) amb el pantà d'Oliana al fons.

19 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Aquesta paret és realment molt maca, llàstima que el grau piqui una mica per mi,... He estat a l'Olaia i a la Bàlsam del tigre i són molt divertides.

I quina roca més bona a les plaques !

K. ha dit...

Hi ha alguna equipada rotllo esportiu?

Parabolts o spits decents a distàncies raonables

Pietro ha dit...

Hola Xavi,
Un cop més, bona informació i bones propostes!.
Aquest diumenge estava pensant fer alguna via llargueta amb la Nesa i una de les candidates era la Bàlsam. També pensava en "El camí del Tro" al Pedra, si el temps segueix així. Per cert, per aquesta última que m'aconselleries més per l'aproximació, mines o refu?

Mohawk ha dit...

Ey K! Si t'animes un dia fem la "trilogia", jo fa anys que tinc pendent el "Balsam", però em fa mandra pujar a Oliana...

Vinga Xavi, a recuperar-se de la grip!

Xavi ha dit...

Gatsaule: Si has fet el "Bàlsam" pots provar la "Pas d'Estrés", els passos difícils són puntuals i estan equipats amb les xapes a tocar per fer A0 si cal. El 6b+ és un petit pas sortint de la reunió i després la tirada es fa molt bé. Té unes plaques estupendes.
Òskar: Totes les que surten a la ressenya que he fet estan molt ben equipades, amb xapes (parabolts) a prop. Si et refereixes a vies d'un llarg n'hi ha algunes (3 o 4) al mig de la paret però no es fan normalment, tot i que algú ja fa temps que en vol equipar algunes per completar el sector i fer un petit racó de vies d'una tirada.
Pere: Si pugeu fes-me un truc, i si aneu a la sud del Pedra jo sempre pujo pel camí dels Cantinals a prat de Reo (al final de la pista de les mines), tal com vem fer el dia de la via de "Tots", és més còmode (pel meu gust) que des del refugi.
Mohawk: Fora mandres! T'asseguro que si fas la "trilogia" no t'en penediras de la quilometrada.
Adeu i bones trepades arreu.

K. ha dit...

Em refería just al que dius: Vies de diversos llargs ben equipades.

Potser caldrà fer una visita... :) :)

Anònim ha dit...

Hola Xavier, felicitats pel bloc.
Estic interessat en contactar amb tu, em pots facilitar un mail? El meu es efaura@xtec.cat?
Gràcies,

Anònim ha dit...

Xavier, collonut el teu blog i les resenyes que publiques!!!!!

Escolta, la opció que comentes: Bàlsam del Tigre + Pas d'Estrés + Treintaitantos te molt bona pinta, els descensos de cada via es fan rapelant? o entenc que es fan per la linea que has dibuixat a la Foto, no? Pots donar-me un temps aproximat per la opció?

També et volia preguntar per la via "Neuronium" al Tossal del Coscollet. Com ho veus per fer-la cap al febrer? (Temperatura-Acces-temps)

Mooltes gracies i anims!!!!

Xavi ha dit...

Hola Jose!
La baixada de la paret Bucòlica es fa per la feixa on acaben les vies, cap a l'esquerra, a buscar la canal (el "Bàlsam" s'ha de carenejar una mica abans de trobar la feixa ja que la via acaba més a la dreta de la paret). També es pot baixar rapelant per la via "Segona Oportunitat" (2 ràpels de 40, més o menys, a la feixa hi ha una petita corda que marca on està el primer ràpel), però gairebé és més ràpid i pràctic baixar a peu, sobretot si només escalem amb una corda.
Al cap de poc d'agafar la canal (uns 4-5 minuts), una mica pedregosa i incòmode, hi ha unes fites i alguna marca vermella a l'esquerra que indiquen l'entrada d'un corriol que s'enfila ràpidament fins a peu de paret, a la foto està marcat. Del final de les vies (feixa) a peu de paret compta uns 10-12 minuts.
Les vies tenen tirades no massa llargues, crec que es pot rapelar de totes les reunions amb una sola corda (excepte la "Segona Oportunitat"). Nosaltres sempre anem amb un 70 si som només 2 persones. Si escaleu ràpid es pot fer cada via en unes 2'5 hores (més o menys, depèn del grau i agilitat de cadascú). Nosaltres a vegades empalmem algunes tirades (la R1 de la "Pas d'Estrés" i la "Treintaitantos" no les fem mai).
Respecte la "Neurònium" del Coscollet el febrer crec que no és bona època, a la paret no hi toca gaire el sol, només una estona al matí i pot fer-hi molt fred. Tot i que la via està gairebé equipada i el grau no és molt alt, és millor fer l'aproximació i l'escalada amb més hores de llum, sobretot si no coneixem la paret. Com que el millor accés és des del cim baixant pels ràpels del barranc, cal preveure que no hi ha marxa enrera després de rapelar (bé, es podria tornar a pujar a peu però és llarguíssim i complicat), així que és millor anar-hi amb temps. Per arribar al cim del Coscollet també s'ha de vigilar a no perdre's amb el cotxe per les pistes.
Espero que et sigui útil la info si tens qualsevol altre dubte només cal preguntar.
Adeu.

Anònim ha dit...

Eps!

Gracies per la info. Ho tindré present lo que em comentes de la "Neurònium" del Coscollet ... la aparco llavors mes cap el abril/maig, que fará millor temps i mes hores de llum!!!

Vagi be

Jose

Anònim ha dit...

Hola Xavi,
La meva felicitació més sincera per aquest blog tant treballat i tant útils pels escaladors amb ganes de trepar per la comarca de l'Alt Urgell i rodalies. Les ressenyes que has anat ficant estant molt currades i ensenyen llocs que no sabia ni que existien. Una qüestió, les ressenyes dels estanys de la pera on les puc trobar? I una petició, la paret de l'obaga negra be mereix ser ressenyada ja o ja, i espero que tu mateix o els maneirons (o tots) ens faciliteu aquesta informació tant útil, el sector és una passada. Gràcies pel blog i continua igual amb ell.

Salut,

Aleix

ramon ha dit...

Xavi....

Ja cal que treguis punta al llapis i preparis la ressenya de l'Obaga Negra jajajjajajaj.

Salutacions

Xavi ha dit...

Hola Aleix, les ressenyes dels estanys de la Pera em sembla que les tenen al refugi. Si no m'equivoco, l'Emilio (el guarda) n'ha equipat algunes. Si hi vas a l'estiu que és bona època el refu està obert i allà t'informaran. La ressenya de l'Obaga ja està a punt de publicar però esperarem a concretar una mica els graus i netejar algunes vies que encara estan un pèl brutes de sorra. Potser n'equipem alguna més també.
Adeu

Anònim ha dit...

hola xavi , el sabado fui a hacer la "pedra de tartera" y "la pas de estreps" , el caso es que sin dejar de pensar que son vias chulas, tanto a mi compañero y a mi nos parecio que estaban un poco subidas de grado, la "pas de estreps" ya la conocia ,pero la otra no y la hicimos sin saber donde nos habiamos metido y luego, en el tahussa vimos el grado y ,pensamos que no era para tanto.
¿que te dice la gente ? ¿que ese largo es de 6c?. de todas formas vias muy guapas.

Xavi ha dit...

Hola Coque: En principi la "Pas d'Estrés" fa anys que té la mateixa graduació i jo la trobo bastant correcte. Potser en alguna altra escola seria un pèl més baixa. A la "Pedra de Tartera", com que és una via recent, potser el grau que vem posar inicialment era una mica alt. Jo l'he repetit a posteriori i el 6c crec que es podria deixar en 6b/6b+ tranquilament. Si torno a fer una altra ressenya ja actualitzaré els graus segons les opinions dels repetidors. Adéu (si no has fet la "Treintaitantos" no te la perdis que també és molt bona).

Anònim ha dit...

Hola a tots.
Sí que són ben merescudes les felicitacions per a tanta feina de divulgació i equipament de les vies de L'Alt Urgell. Personalment, ho he descobert aquest últim any i sempre que puc hi torno per escalar tot el que vaig trobant de nou. Per tant, Felicitats també de part meva.
Com a opinió personal trobo que La Pas d'Estrés, La Trentaitantos i la Pedra de Tartera tenen una roca i un recorregut molt bo per disfrutar, però, el sobreequipament fa que no omplin del tot.
També hem provat la Megavella esquerra, una via de 40 metres i una sola tirada, equipada amb bolts i que ningú en parla ni surt enlloc. Situada a la part central de la paret és una autèntica meravella que demana a crits una reunió propia i actual. Baixar d'aquesta llarga via tal i com està ara no és cap regal. El mateix deu passar amb la via de més a la dreta que va a la mateixa reunió. No se si algú de vosaltres pot arreglar aquest tema.
Gràcies per la vostre dedicació companys.

Ernest

Xavi ha dit...

Hola Ernest!

La "Megavella" ja teniem previst arreglar la reunió (actualment amb dos espits amb xapa d'anella, una d'elles doblegada per una pedra). L'any passat la vaig repetir amb una sola corda, per baixar vam haver de fer un segon ràpel des d'una savina petita a prop del terra, per la via de la dreta, una mica precari (amb dues cordes cap problema). S'hauria d'equipar una reunió intermitja per rapelar.
En quant al 6b de la dreta (Dimensió Desconeguda) volíem demanar permís al Joan Cassola (aperturista) per reequipar-la i així tenir unes quantes vies arreglades en aquest pany de paret, que és bastant bo. De moment no ens hi hem posat.

Gràcies pels comentaris!

Anònim ha dit...

Gràcies per contestar Xavi.
Jo vaig rapelar amb un 70 mts, d'una sola anella perquè em feia por no poguer recuperar la corda i empitjorar la situació. Després em va tocar desgrimpar la resta fins al terra. Em sembla que una reunió just on acaba la part vertical ja permetria arribar al terra.
Bé, una abraçada i Bones Festes Xavi.

Ernest

Anònim ha dit...

Al novembre passat Pas d'Estrés en solo integral tot disfrutant del rocam.Pio...pio...
Miguelooorrr!!