El novembre de 2006 vem fer una "exploració" per la zona de Peramola. El Marcel havia vist un diedre molt evident i unes plaques i xorreres a la paret de Sant Marc, a sobre la carretera nova que voreja el pantà de Rialb. Jo també li tenia posat l'ull a la tàpia. Així que carregats amb cordes, claus, xapes i el trepant Ryobi de benzina vem acostar-nos a veure que es podia fer en aquella paret.
Després d'una embardissada monumental de dues hores per arribar a peu de cingle, carregats com ases, vem veure que la roca no era tan bona com semblava de lluny i hi havia bastanta herba. Vàrem desistir de la nostra empresa i vem empendre la retirada, com un exèrcit vençut. Aquesta també va ser molt "punxeguda" fins arribar al vehicle.
Com que es va fer tard i no donava temps a escalar vaig proposar d'anar a veure una petita placa que tenia guaitada, a prop del cotxe, on es podrien obrir algunes vies d'esportiva. Allò ja fou un altre cosa; bona roca, molts cantells i verticalitat. Els "maneirons" de la Seu, com a bons treballadors que són, es van posar a treballar d'immediat (reunir material, xapes, cadenes...i, en resum, posar's-he a equipar). Així va néixer la paret de l'Obaga Negra, un bon sectoret d'esportiva que publicaré en un altre "post".
Tornem a la història de la paret de Sant Marc. Al cap d'uns dies d'haver-hi anat i, parlant amb en Guillem Ullastre (descobridor, juntament amb el seu germà Ferran, de noves línies a les parets més remotes) em va explicar que ell també hi havia estat allà.
Resulta que un dia s'hi va enfilar per veure aquell diedre i la paret. Ell hi va pujar per un altre costat, agafant una pista que va per sobre la paret i accedint-hi des de dalt per unes vires. En arribar al peu de la fissura, que comença a mitja paret a sobre una feixa, quina va ser la seva sorpresa en veure que hi havien unes cordes fixes, claus i parabolts. Algú ja havia passat per allà.
Ni ell ni jo sabem qui s'ha enfilat per aquells verals i tampoc sabem si la via està acabada. Esperarem que algun dia surti la ressenya en algun lloc per saber de què va el tema. De moment ús deixo la foto de la paret perquè veieu el lloc.
Nota a 15 de gener: Després de rebuscar en un CD que van fer amb les ressenyes escanejades del bar de Coll de Nargó he trobat el croquis de la via; és el diedre "Anuk":
12 comentaris:
Carai, quina paret :)
Osti... guapa guapa la via que tira pel marcat diedre!!! a veure si apareix la ressenya! :D Quina sorpresa trobar-hi bolts eh?
Jo vaig veure la resenya al bar de Coll de Nargó, ja fa temps, i com vosaltres vaig anar a mirar la paret, i hem vaig trobar amb 2 diedres, un equipat i un altre més marrano. La paret principal no es veu de molt bona roca, i hem consta que hi ha anat més gent a mirar-la, com el Miquel,peró amb artifo es podria fer algo,enpalmant fisurilles, tot es cuestió de ficar-s´hi, però d´aprop es menys atractiva, i molta feina.
Al bar encara deu d´estar la resenya.
Salut.
En els dos llibres de ressenyes que hi ha al bar Tahussà no he trobat cap croquis de la paret, potser la van deixar en algun dels llibres de piades antics o potser no ho vaig mirar bé (o algú se l'ha emportat), ja ho tornaré a repassar algun dia que hi vagi. Veig que a l'Indi tampoc se l'hi escapen les parets perdudes. Apa-li a veure si les properes parets surten de més bona qualitat.
Doncs jo també vaig anar a fer el panoli!! la via ja esta oberta des de fa temps, jo vaig anar aproximadament gener de 2006.
Jo he anat preguntant, però ningú té ni idea!!
Però recordo espits, no parabolts!!
Vaig estar buscant la resenya al llibre de piades i ja no esta, algú se l´endut. Igualment el Miquel Blanco la deu de tenir ja que te molta informació i a més va ser ell el que em va dir que la resenya estava al bar quan li vaig comentar que m´hi havia acostat.Ell segur que sap algo.
A més recordo que el nom de la paret era un altre, i a part , en el mapa de l´Alt Urgell està com a Roc de les Dues, ja que Sant Marc es el nom del cim que n´hi ha més amunt.
No ho se segur peró es el que a mi hem sembla.
Salut i a tibar-li.
Quan he trobat la ressenya he recordat que ja l'havia vist fa temps, però hem pensava que era una paret que hi ha més a prop del poble de Peramola. Nosaltres li vem dir paret de Sant Marc per la proximitat del cim però si que és veritat que en el mapa comarcal hi posa el Roc de les Dues. Ja preguntaré algun dia al poble a veure com n'hi diuen la gent de la zona a la paret. Siau.
No sé si això ja ho he posat cinc vegades o cap, que no m'aclareixo. En definitiva, que vaig equipar aquella via ja fa anys, i és guapa i recomenable. Roca curiosa que millora amb l'alçada, i la vaig sanejar quan em vaig despenjar a posar els bolts. Inicialment estava només amb els espits, i després reforçada i netejada (era pa matarse). Porteu tascons i friends (0'5, 0'75, 1, 2 i 3). Accés en només 30-45 min, des de la dreta del gran pàrquin i a ull cap a la paret. Descens o en ràpel (van quedar maillons, crec) o patejant a la dreta, i per la segona canal amb una desgrimpadeta. El 3r llarg mola.
Més info, ivilarasau@hotmail.com
Per cert, la ressenya que teniu és la vella. Vaig deixar la nova al Tahussà, però també hi és al Bar Massana d'Oliana, amb algunes altres ressenyes (és on estaven abans les de la zona d'Oliana, i penso que un bon lloc).
Ignasi
ei bou, kina ilu trobar-te per aqui... haviam si dixem mes info que sino la gent creu descobrir america.
ramon solso climb
Ja te una nova via pel centre de la paret, la via Ford Apache 130 m 6b- Ae, equipada i bona roca en general.
Hola Joan! felicitats per l'obertura, només un descobridor com tú podia obrir una bona línia a la paret. Nosaltres no la vem saber trobar. A veure si deixes la ressenya al bar i la podem anar a repetir. Adéu.
Vam repetir la via de l'Indi amb el Raul ja fa uns dies. Els 2 primers llargs són molt bons, L1 6b, L2 7a/+. Llàstima dels altres dos, que són Ae difícilment forçables, sobretot l'L4 (L3 mooolt dur). Crec que es podria obrir una variant de sortida més lógica i factible, tant a la dreta com a l'esquerra. Ja m'hi fotré algun dia.
Ignasi
Publica un comentari a l'entrada