06 de gener 2007

Tossal de l'Obaga de la Font

Pati i ambient Montrebeià a la paret de Cal Llac

A principis dels 90, quan encara no vivia a la Seu i, amb el meu amic Marc Sanllehí, vem fer una estada d'una setmana a la comarca de l'Alt Urgell per repetir les vies clàssiques de la zona (Alfa-Centaure, via Núria, Sanchez-Gil, la Banda del Tako...). Un dia de mal temps i per aprofitar l'estona, vem mirar d'arribar al peu d'una paret vermellosa que havíem vist des d'Oliana.
Jo duia unes ressenyes antigues d'en Santi Llop que havien sortit en un Desnivel, però aquella tàpia no sortia ressenyada enlloc. Després de voltar per mil i una pistes, perdre'ns, esgarrintxar-nos i que es posés a ploure vem desistir de la nostra intenció. Al cap de poc ja es van obrir algunes vies en aquella misteriosa paret: Era la paret del Tossal de l'Obaga de la Font o també anomenada paret de Cal Llac. En Joan Jover, en Marcel, el Miquel i el meu amic Emili López, entre d'altres, han deixat la seva emprempta a la paret en forma d'exigents i impressionants rutes. I és que no hi ha cap via que "regali". Per enfilar-se per aquesta muralla caldrà dur "les piles" ben carregades i bon material per protegir els passos.
Anys més tard vaig fer el barranc de la Ribalera, que baixa pel bell mig de la paret, amb uns impressionants ràpels volats. Ja vaig veure que la zona prometia emocions fortes.
D'entre totes les rutes que s'hi han obert he escollit una que va camí de convertir-se en la més repetida, tot i que és una paret que no acollirà mai multitud de cordades. És la via "Ni contigo ni sin ti" oberta per l'Emili, el Sergi i el Xavi Teixidó. Són 6 tirades molt variades amb passos de tot tipus. Els tres primers llargs són els més "fàcils" però són els que tenen menys assegurances fixes (parabolts) i caldrà assegurar-se bé amb els àliens i camalots, amb alguns trams de roca dubtosa (especialment la primera tirada). Les tres últimes tirades són més difícils però tenen més assegurances. Cal destacar la magnífica fissura-bavaresa del quart llarg, 40 metres de 6c+ que ens deixaran a la R4 amb els braços ben servits.
Per repetir la via cal comptar unes 5-6 hores, la paret és cara sud i el sol hi toca aviat. La millor època, com la majoria de parets llargues de la zona, és primavera i tardor tot i que nosaltres l'hem fet el gener en màniga curta (coses del canvi climàtic...).
El Raul començant el llarg 4, una
de les millors tirades de la comarca





Aproximació: Cal agafar la pista de la Penella i Juncars fins que arribem a una cadena que talla el pas (a uns 3 km des de la C-14). Aparquem aquí i seguim la pista tallada, a peu. Passem una font-abeurador (normalment seca) a prop del mas de Juncars i travessem uns camps. Deixem la pista principal que se'n va a l'esquerra i ens enfilem per la dreta, més endevant deixem un altra pista a la dreta. Arribem a un mas en runes. A la dreta surt un corriol que agafem, al cap de poc deixem un sender a l'esquerra marcat en groc i ens enfilem ràpidament direcció a la paret, visible davant nostre. Sortim del bosc i només resta pujar per una tartera amb grans bloc per arribar a peu de via.
Descens: De la via es baixa rapelant, a la sortida cal anar uns 10 metres a la dreta a buscar el primer ràpel (de 10 metres) fins la R6 de la via "La vida m'excita". Aquí en fem un de 30 fins R5 de la mateixa via i un de 60 (atenció a les cordes!) fins la R2 de la nostra via i l'últim de 60 fins el terra.

8 comentaris:

un bou ha dit...

osti tiu com t'ho curres!

mil gràcies per tot el que ens estàs descobrint, espero poder-ho visitar ben aviat, tot té molt bona pinta!

Ja veig que l'Alt Urgell és una mina de bones vies!

vinga salut i disfrutar!

Mohawk ha dit...

Explica'ns més coses d'aquests dos llargs de 6c+!!

S'han de protegir molt?

Felicitats pel troç de via, que amb signatura Teixi i Emili, segur que no és fàcil...

A tibar-li!!

Anònim ha dit...

I els "Ae" es veien impossibles en lliure?

Piju ha dit...

Ni contigo ni sin ti, la millor línia de la paret, els autors van tenir molt bona vista.
Grau molt benèvol a la bavaresa central i alguna expansió de mes, ja que has de portar els friends per altres tirades i el aquest llarg es queden a l’arnés. El Ae final s'apurat (aprox. 6c+), el del mig no que jo sàpiga. Ull als ràpels.

La vida m’excita: molt mes aventurera que l'anterior, a l’estil Montrebeià del Teixi i Emili. Molt recomenable si et va aquest estil.

El aleje del mal: arregladeta i ràpida, un altre bona opció que et deixa bon gust de boca, sobretot els dos llargs inicials, molt bons, després baixa el nivell.

xgrane ha dit...

La via s'ha apurat tota en lliure, segons el "Miguelon" que la va apurar els 3 passos d'Ae del LL3 queden en 6b+ (jo ho vaig veure molt fi per ser només 6b+), el LL4 (la bavaresa) la deixa en 6b i el darrer llarg quedaria igual(6c+). Els 6c+ estan equipats, el millor és anar sobrat de grau i no posar res entre parabolts (estan ben posats). Nosaltres vem posar friends, sobretot a la bavaresa que entren "a caldo".
Ei Piju no te'n perds ni una!. Nosaltres en principi anavem a fer l'"Aleje del mal" però com que era una mica tard i la baixada a peu és més llarga vem fer aquesta que es baixa rapelant. De totes formes el primer llarg es veia una mica "liquendosis". La via "La vida m'excita" es veu impressionant, un diedre inhumà, em sembla però que és una mica "expo". Bé ja les anirem fent.

Piju ha dit...

el Ae del mig 6b+??? però si no hi ha canto!!! el Miguelón deu tenir alguna tècnica secreta de fang-adherència...ja li diré que m'ho expliqui.
be, felicitats pel post i la repetició.

david ha dit...

Iepa, moltes gràcies a l'autor de la web!
La piada està de puta mare...
I la via, doncs hi vam estar aquest diumenge i la veritat és que la babaresa és brutal...

Au, merci per tenir una web així...

Anònim ha dit...

Hola,
Votre blog est super, nous venons de le mettre en lien sur notre site d'escalade : http://cafma.free.fr/