20 d’agost 2010

Mola de Sant Honorat vessant Nord

Els cingles del vessant nord de Sant Honorat (foto: Ramon Rubio).

És curiós com va canviant el paisatge geològic en espais tant petits; observant el rocam de la zona del pantà d'Oliana, de nord a sud, passem ràpidament de les roques calcàries del Cretaci (a Aubenç, Esplovins...) als modelats conglomerats de les serres marginals d'Oliana. Els dipòsits de materials que deixaren els rius després de formar-se la serralada pirenaica, a finals del Terciari, i la posterior retirada del mar que ocupava la plana d'Oliana, juntament amb els processos d'erosió, han deixat un bonic conjunt rocós a la zona de Sant Honorat i de les roques del Corb. Així, dimecres passat, amb el Ramon i el Josep Maria vàrem anar a gaudir d'aquest entranyable racó de l'Alt Urgell, concretament a la via Núria, l'escalada clàssica de la zona. Ja l'havia escalat fa anys amb el Bernat Renom, just abans que ens deixés en un accident d'helicòpter fent un rescat a la canal del Cristall al Cadí. Com que el Ramon no l'havia fet, i li feia molta il·lusió conèixer el lloc, no em va costar gens deixar-me convèncer per tornar-hi.

Caminet de coll de Mu durant l'aproximació, amb les parets al fons. Escletxa per on va la via "Claustrofòbia" i esperó de conglomerat per on puja la via "La Festa del Paca".

La via ressegueix l'esperó més marcat dels tres que sobresurten de les cingleres. Està completament equipada amb espits, en bastant bon estat. La van obrir l'any 1988 en G. Arias, J.Oliva, N. Closa, R.Ll. Closa i J. Solans. Té uns 225 metres de recorregut i es fa en unes 3 hores. Les dues primeres tirades són les més verticals i difícils i es poden fer en lliure (6b) o fent alguns passos d'A0 (estrep opcional) en els trams més complicats (inici del primer llarg i desplomet a mitja segona tirada). La dificultat obligada ronda el V+. A l'inici de la via podem assegurar des de la base del pedestal (més còmode) o pujar fins a un replanet sota el primer desplom, lloc on comencen les assegurances i les dificultats (4 passos d'Ae o 6b). En el primer llarg pot ser útil un friend mitjà per assegurar un tram entre dues xapes (hi ha una fissura bona per emplaçar-lo). També caldran unes 14 cintes exprés.

Escalant a la primera tirada (5c i Ae o 6b).

Després dels dos primers llargs l'esperó s'ajeu i disminueixen les dificultats. Es fan tres tirades de quart grau on cal estar atents per cercar les rovellades plaquetes i no errar el camí (que puja aproximadament de forma lineal per la vertical de l'esperó). Les dificultats es concentren, en aquestes tirades, en petits ressalts ben assegurats. L'últim llarg s'inicia fent un flanqueig ascendent a la dreta fins a pujar un tram amunt i abastar una descomposta fissura, molt ben equipada, que ens porta fins a una replà sota el cim. En aquest replà hi ha dos espits on no cal fer reunió i, amb uns pocs metres més de fàcil grimpada, arribem a dalt de l'extensa mola de Sant Honorat.

Arribant a la segona reunió i descansant a la cinquena.

És possible enllaçar algunes tirades tot i que val la pena no córrer i gaudir de les vistes que ens ofereix la vall del riu Segre. Les llargades de les tirades són (aproximadament): L1 50 (o 10+40 si fraccionem el llarg fent reunió en uns arbrets sota el primer desplom), L2 35, L3 30, L4 30, L5 33 i L6 40. La roca és la típica de la zona, un conglomerat fosc de solidesa acceptable, però on cal parar atenció al traccionar de les preses (la via està prou sanejada després de moltes repeticions).

En Ramon arribant al cim, després del tram difícil de l'última tirada. Fotomuntatge de les bones vistes que es gaudeix des del cim de la mola de Sant Honorat.

Just a l'esquerra de la via Núria hi ha la via Vimbodí Podrit, més difícil i poc equipada. Sé que l'Amadeu Pagès i amics estaven obrint una via al costat d'aquesta, fa anys, desconec si la van acabar. Més a l'esquerra encara, a l'esperó contigu, hi ha la via Vells Amics (la primera oberta a la zona) i l'aresta dels Joncars, més exigents a causa del poc equipament però prou interessants pel seu estètic recorregut. Al costat oposat, a la dreta de la via Núria, encara hi ha un parell més d'impressionants vies del Husa i el Paca (Claustrofòbia i La Festa del Paca), més laborioses i amb trams d'artificial, per als especialistes de les escalades tot-terreny. I a les parets del vessant oriental, ratllades per verticals fissures, també hi ha alguna altra via exigent com la Callejon sin Salida.

Aproximació: Cal recórrer la pista que va de l'hostal de Can Boix (Peramola) fins a l'ermita de la Mare de Déu de Castell-Llebre (uns 3 km, en estat acceptable). Aparquem allà i pugem per la pista, en mal estat, que s'enfila cap a l'esquerra. Arribarem, després d'una forta pujada, a un collet des d'on surt una pista a l'esquerra tancada per una cadena. És la pista que farem de baixada. Continuem en lleuger descens direcció el torrent de les Caubes. Abans que la pista giri a la dreta agafarem un corriol a l'esquerra que puja cap el coll de Mu (direcció oest). Abans de creuar un marcat torrent hem d'estar atents a agafar un difuminat sender que s'enfila a l'esquerra bosc amunt, direcció a les parets (algunes fites). Al cap d'uns deu minuts hem de creuar una rasa enfilant-nos una mica per l'esquerra. Passada aquesta girem a la dreta fins a creuar un altre torrent. Llavors, ja sota les parets, haurem de cercar el lloc més net per a pujar fins a la base de la muralla (pel bosc, en lleugera tendència a la dreta i buscant la carena que baixa de l'esperó). En total calcular 1h 15' aproximadament.

La baixada des del cim no té gaires problemes. Des de dalt de la Mola baixem pel sender que va a trobar la pista que ve des del roc del Rumbau (direcció est). Abans d'un coll veurem un caminet senyalitzat que surt cap a la dreta i que porta a l'hostal del Boix. És una altra opció de baixada si deixem el vehicle en aquest hostal, així ens estalviem de fer amb cotxe la pista de Castell-Llebre (que haurem de fer a peu, cosa que allarga l'aproximació a la via en uns 30 minuts, però ens estalvia problemes si tenim un cotxe baix). Arribats a un coll, just davant del cim del Rumbau, girem a l'esquerra i, en forta baixada, anem descendint per la pista (en molt mal estat) que du a la cadena i a Castell-Llebre. Hi ha un sender que retalla el recorregut de la pista de baixada però actualment es troba molt tapat per la vegetació. Comptar uns 50 minuts de descens des del cim.

A sota us deixo un mapa de la zona i una ressenya amb els recorreguts aproximats de les vies:

14 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Ben tornat, Xai,i gràcies per les ressenyes! Que és una via que segur que la propera tardor vaig a veure...

I això que dius de la geologia, tampoc té tan misteri! Tot el Prepirineu és igual....

ramon ha dit...

Ei Xavi...
T'ha quedat un post molt maco, crec que ara tal i com diu el "Gatsaule" la via Nuria tindra una bona pila mes de repeticions. Tens l'habilitat de fer que tot sigui atractiu. La resenya de "conya".
Merci Xavi.

Llorenç ha dit...

bones!!! nosaltres també l'hem feta aquestes vacances! esta a la llista de publicacions....
recordo alguna de les xapes molt dels llargs fàcils malament..en tinc la foto...i hi ha una xapa al 2 llarg, just on acabes fent artificial que balla molt! i si salta el vuelo es d'infart, ja que vens d'un alejillo!

Bona piada! ara falta la nostra!

apasiau!

Eduard ha dit...

Molt bona entrada... Com sempre!
Fa temps que tinc ganes d'anar a l'Aresta dels Joncars, en tens alguna referència d'algú que l'hagi repetit?

Salut!

Anònim ha dit...

dues correccions:
LA FESTA DEL PACA: va per l`esperó de la dreta, no per la placa on ho marques(era l`ùltim espero que quedava per obrir,per tant mes vertical A2-Vsup.
VIA ACROFOBIA(la del husa)nomes te dos llargs d`artifo,va per l`escletxa-cova que hi ha entre la festa i la nuria. i ES UNA PASSADA DE MACA!!!!!!!,val molt la pena,es unaltra dimensio i es factible(Collons!,jo hi he passat!!!)MOLT,MOLT,MOLT RECOMENABLE!
-per aquestes dues vies i anant per darrera amb 4 per 4 hi ha 15 minuts d`aproximació en pla.
BON POST SUPER XAVI!!!!!!
salut i metres! PACA

Anònim ha dit...

gràcies per un altre bon dia!
fins aviat! Josep maria

Xavi ha dit...

Joan,aviam si la vas a fer, segur que t'agradarà. I la geologia potser no té misteri però és sorprenent imaginar-se l'evolució del paisatge al llarg de milions d'anys.
Ramon i Josep M. a veure si repetim aviat. Llorenç, tens raó, una petita restauració no aniria malament. Ja veurem el teu reportatge.
Eduard, de l'aresta dels Joncars no en tinc referències, no s'ha repetit gaires vegades. Suposo que és una via amb una mica de "cop de gas", amb roca discreta,a l'estil de l'Armand.
Paca, gràcies per les correccions. La foto era una mica justa (l'esperó dret queda tallat) i no ho vaig marcar gaire bé. Ja l'arreglaré. I si, la cova de la via del Husa i el Subi es veu al·lucinant. L'aproximació de coll de Mu ha de ser molt còmode, i sense 4x4 són 15 minuts més, res de l'altre món.

Alfonso Gaston ha dit...

Antoniu con es nota que estàs estudiant tot això de les pedres... A veure si et passa com al Quixot que en lloc de molins veia gegants je,je... Cada vegada que poses un post s'acumula la feina. Salut bujarrilla

Alfonso Gaston ha dit...

Antoniu con es nota que estàs estudiant tot això de les pedres... A veure si et passa com al Quixot que en lloc de molins veia gegants je,je... Cada vegada que poses un post s'acumula la feina. Salut bujarrilla

Xavi ha dit...

Si Alfons, amb tantes hores d'estudi hi ha dies que tinc al·lucinacions...Aviam si vas a fer la via, que el lloc és xulo (bé, amb tú ja hi vam pujar per un altre costat, ja ho coneixes). T'he enviat una topo d'aquelles que a tu t'agraden: 6a+,6a,6b+,6b+,6c+,6b i 6b+, amb bona roca i algun parabolillo de tan en tan...a veure si l'anem a fer abans no comenci a clavar colzes...

Mingo ha dit...

Feia dies que no piulaves, ara que si estas estudiant acabaras malament com alguns de nosaltres. El meu company d'escalada s'hi passa algunes setmanes per l'Alturgelll fent cursos amb petrolers.
A finals de primavera la vam fer, i tot i que la via en si, a mi no em va entusiasmar el lloc és fantàstic.
Ah, vaig estar amb en Jordi Vidal i li vaig preguntar pel Coscoller, no acaba de recordar amb exactitud per on van anar.
Salut.

Xavi ha dit...

Hola Mingo, ja veus, com que de jove em passava el dia a la muntanya, ara de més gran haig de clavar colzes...
Caram, encara es busca petroli per la comarca? em pensava que ja no hi havia prospeccions (bé, si només són cursos de geologia ja és una altra cosa...).
Això del Coscollet costarà, perquè m'he mirat la ressenya de la SEAM i una foto de la paret i no acabo de situar per on va la via. Potser si li enviés una foto detallada al Jordi igual podria fer memòria, com ho veus?

Mingo ha dit...

No no de petroli no en busquen (per sort). Si tens una foto del Coscoller amb molt detall és possible que li refresqui la memòria, em va explicar que van anar per estudiar la paret i que si van fotre i que els va sortir una cosa que no estava malament. Vaig estar escalant amb ell, ara té 60 anys i té les articulacions bastant fotudes, però hi ha coses que veig que no es perden mai i és el coco que tenia.
Si tens una foto amb mes detall que la que surt a la teva pàgina me l'envies sinó li enviaré la que ja tens, a veure si hem treiem l'aigua clara

Edu ha dit...

Una bona ruta!