Dilluns per la matinada havia plogut bastant, les parets regalimaven d'aigua , així que havíem de buscar alguna alternativa que no tingués massa repises, fissures o vegetació, a més, pel matí hi havia núvols que amenaçaven, per tant no valia la pena anar gaire lluny. Al final ens vam decidir per anar a provar sort al sector de l'Ànima. Sempre havíem passat per sota aquesta modesta paret on hi ha l'esperó "Ploramiques", una via oberta per en Josep Maria Alsina, fa anys, en una de les seves visites a la comarca. Es troba a la dreta de la pista de Montanissell, un tros amunt després dels "titolos" de Nargó. És com una agulla molt gran i allargada que forma dos esperons en els seus extrems (objectius de la jornada). A sota vista de la paret i les vies existents:
Comencem per l'esperó de l'esquerra, el "Tiquismiquis" obert pel Miquel Blanco. Cal seguir la base de la roca a l'esquerra fins una mica de canal que remuntem. A la dreta de la canal es veu el primer parabolt. Posem un alien abans de xapar-lo ja que està una mica amunt i la pedra està molla. La via són dos llargs de 6b i 6a+, equipats. El primer bastant guapo amb passos variats i el segon amb una sortida desplomada i després per placa tècnica fins uns blocs sota la reunió (compte!). L'últim llarg desequipat duu al cim però està molt trencat, no el fem (3r grau). Amb un ràpel equipat de 55 metres som a terra.
Vistes dels desploms i plaques de l'impressionant sector nou que estan equipant i primera tirada de l'esperó "Tiquismiquis" (6b).
Tornem a la dreta de la paret a fer la via de l'Alsina, l'esperó "Ploramiques". També dos llargs, un de 6b i un de 6a. Peu de via incòmode. Els primers metres són bastant fins i tot i estar la via equipada les xapes allunyen bastant, si li posessin 6b+ tampoc li sobraria el "plus". Passos tècnics i entrada a la reunió vigilant algun bloc dubtós. La segona tirada surt per una rampa on llacem una baga en una savina ja que la primera xapa torna a estar bastant amunt. Superem un curt desplom per una fissura que ens porta fins el cim. Ràpel equipat volat de 45 metres fins una canal i cap a casa que torna a ploure.
Contrallum a la primera tirada de l'esperó "Ploramiques" (6b), la corda està una estona a l'aire entre xapa i xapa. A la dreta vista del llarg des de la R1.
A sota ressenya de l'activitat:
6 comentaris:
Esteu fets uns fieres, vies del Blanco i de l'Alsina, buff!!!
El dit comença a funcionar, a veure si el mes que ve trobem un dia pel repte montserratí pendent, eh!
A tibar-li crack!
Carai,...això de Coll de Nargó té infinitat de raconets!. Aquests no els coneixia. Gràcies!. Ja tinc ganes de fer una visita per la teva comarca que hi tinc molta feina pendent ;)
bones Xavi! ara ho entenc, aquest estiu ben d'hora (per no enganxar tanta calor) vam fer l'esperó ploremiques i opino el mateix, grau molt ajustat i assegurances que impliquen compromís. Ara, l'escalada preciosa.. no sabia que era de l'Alsina, ara encara la trobo més maca!
Mohawk: Ja miraré una data i t'enviaré un mail.
Pietro: A veure si lliguem un dia que tingui festa perquè vinguis a veure l'Obaga Negra.
Edu: L'Alsina va equipar aquesta i em sembla que també les del sector "del Darrera" (amb graus de l'època, buff...).
Xavi....
una petita nota:
El Josep Maria Alsina, ens va deixar de "regal" dues vies a Coll de Nargó: l'Esperó Ploramiques d'aquest sector de l'Anima i Sa Mare Canta al sector Samarkanda, 7a/6b+ de l'epoca.
Les vies del Secctor del Darrera, la mojaria pertanyen a gent d'Andorra.
Felicitats per l'article.
Hola Ramon!
Gràcies pels aclariments, ja sabia que l'Alsina havia obert més vies a part del "Ploramiques" i em pensava que eren les del sector del Darrera (amb graus estratosfèrics!). De fet m'ho havies explicat tú. La "Sa Mare Canta" la va provar el Gaston l'any passat i es va baixar, déu n'hi dó amb el 7a, grau molt ajustadet de l'època Sant Benet.
Adéu.
Publica un comentari a l'entrada