El Ganivet de Bóixols

Fa uns dies vam anar a repetir una via que havien obert no fa gaire en aquesta esmolada paret que es troba a la dreta del coll de Bóixols, anant de Coll de Nargó a Isona per la carretera L-511. La tàpia és molt visible des de la carretera ja que el cim està format per una llarga aresta molt aèria. El lloc serveix també de mirador abans d'entrar al Jussà i d'abocador natural de molts impresentables que s'aturen a gaudir del paisatge i llencen les més diverses deixalles barranc avall (a la canal de baixada a les vies hi podem trobar de tot; des de llaunes, ampolles, plàstics i sabates fins un cotxet de nen petit).

Foto esquerra: Aparcament, al costat del cartell, amb el cim de Setcomelles al fons. Foto dreta: Cara nord del Ganivet.

El Llorenç em va passar una topo de la via nova que havien inaugurat feia poc, "El Balcó del Voltor", i com que l'aproximació és molt ràpida i la via curta vam aprofitar un dia que teniem poc temps per anar a repetir-la. Són tres llargs (que vam fer en dos) més l'aresta del cim. La roca és variable, de franges de calcari gris excel·lent a zones més herboses i amb blocs dubtosos, però està bé per conèixer el lloc.

Vistes de la primera tirada (5a) i la tercera (5a) de la via "El Balcó del Voltor".

Al Ganivet, a part d'aquesta via, hi havia oberta la via "Dels Perduts" (A.G.Picazo i X.Vidal, 1988) que va per tot l'esperó de la part oriental de la paret. Aquesta via, tot i que les ressenyes que es van publicar a l'època hi consten els aperturistes abans indicats, ja havia sigut ascendida anteriorment per dos escaladors lleidatans; en Àlex Baldillou i en Jordi Muñoz (morts posteriorment en accident de muntanya al pilar Bonatti del Dru), encara que ells no van deixar res a la paret i quan hi va anar en Picazo i en Vidal es van pensar que feien una primera. En Ferran Ullastre m'ha confirmat aquestes dades (amb trucada a en Rafel Bernat, que coneixia a l'Àlex i el Jordi) i m'ha passat la ressenya original (foto de la dreta) d'aquesta via que els primers ascensionistes van anomenar "Esperó de l'Heura" (que és tal com s'ha de dir).

Ressenyes del "Balcó del Voltor" (Llorenç Vallès) i de la malanomenada via "Dels Perduts" (Armand Ballart).

La via "El Balcó del Voltor" també la creua una ruta oberta amb anterioritat pel Miquel Blanco, de dues tirades desequipades (alguns cordinos en arbres), amb reunió en un forat característic molt visible al mig de la paret. És la via "De l'Ull". A la cara nord hi ha una línia d'espits, projecte antic del meu amic Quim Gatell, que no sé si va acabar d'equipar abans de marxar de missió a l'Àfrica i Bolívia amb Metges Sense Fronteres, on porta un parell d'anys treballant per la causa humanitària. Segons ell sortia una via de 7a, aproximadament. I a la cara sud hi ha dues vies més de dos llargs desequipats (1 espit a cada R, un al cim i un parell de claus) que vam obrir el 24 i 25 d'abril amb en Nacho, en dues escapades ràpides per la tarda. Són la via "Ratpenat" i la via "Futur Incert" (a la dreta foto de la R1 d'aquesta última, feta pel Pere Puig). Tenen uns primers llargs de roca molt bona (especialment a la "Ratpenat" on entren els friends que dóna gust) i uns segons amb la roca bastant trencada on s'ha de vigilar. Igual arreglem aquestes segones tirades i deixem les vies una mica equipades per a facilitar futures ascensions, ja es veurà.

Per totes les vies dur tascons, àliens, friends i 5 claus (excepte "El Balcó del Voltor" on no calen els claus). L'aproximació és evident per la canal (en uns cinc minuts). A sota panoràmica de la paret amb les vies del vessant sud:

El Ganivet de Bóixols amb la paret de la Cantarela (serra de Carreu) al fons.