02 de maig 2008

Via EDER (Esperó de les Orenetes)

Diumenge passat vam anar amb en Ferran Ullastre a la gran cinglera d'Espluvins per gaudir de les llargues escalades clàssiques al sol. La via escollida va ser la "EDER" a l'esperó de les Orenetes, oberta l'any 1979 per gent de Manresa i que encara no havíem repetit. És una via bastant directa amb una dificultat sostinguda de cinquè grau, amb alguns trams molt bons i amb d'altres d'herbosos i amb mala roca, seguint la tònica general d'aquestes parets. Segons el Picazo seria una de les millors vies de l'esperó si s'arreglés una mica. Però crec que, tot i tenir trams molt bonics, l'escalada clàssica més interessant potser segueix sent la combinació Alfa Centaure-Platinum.

Inici de la via EDER i vistes de la cinglera i el pantà.

La EDER ressegueix uns sistemes de plaques i fissures a l'esquerra de l'Alfa Centaure, cal anar mirant la ressenya per trobar bé l'itinerari. Nosaltres en duiem una del Joan Jover de la pàgina "la-tribu.cat" i una de la revista Desnivel. Al final a la d'en Jover li faltaven algunes tirades i la més fiable va ser la panoràmica de la paret de l'Armand Ballart apareguda al número 204 del Desnivel. A la tàpia erem nosaltres i quatre cordades a la via UES, va quedar clar que les vies ben equipades tiren més al personal.

Vista de la cinglera amb el traçat de la via EDER i les aglomeracions als primers llargs de la via UES.

La via s'inicia a uns 20 metres a la dreta de la via UES (o de l'Anglada, que és absorvida en els primers llargs per la UES), en un punt on hi ha una fletxa de color groc difuminat pintada a la paret. Es pot entrar també per unes petites fissures que hi ha més a la dreta que pugen fins la savina on hi havia originalment la primera reunió. A sobre d'aquesta savina cal anar a buscar la primera reunió (segons la nostra ascensió) al peu d'un diedre evident, a l'esquerra, i evitar uns pitons i espits que pugen per les plaques que hi ha a sobre de la savina. Són d'un antic projecte del Franc i el Ramon que ha quedat com una variant de dues tirades.

Començant el vertical diedre de la segona tirada (5b) i estudiant per on va la via a la R3.

La via té algunes variants i es pot fer amb tirades més o menys llargues, al gust. Nosaltres en vam fer 11 tot i que la ressenya original en marcava 18. Amb cordes de 60 se'n fa més via que antigament amb les cordes de 40 metres. Per trobar bé l'itinerari cal anar buscant la línia més lògica de la via, tot i així cap a la meitat hi ha algun tram perdedor, on no hi ha peces posades que marquin per on s'ha d'anar. S'ha de vigilar amb la roca en alguns punts i reforçar bé alguns passos, sobretot en llocs on falten pitons i costa una mica de posar encastadors, com per exemple el diedre del cinquè llarg o al començament del sisè.

Inici del quart llarg (5b) i enfilant la vuitena tirada (4b).

Per repetir la via en tindrem prou amb 12 cintes llargues, joc de tascons, àliens i friends (fins el Camalot número 3) i bagues per les savines. Hi ha alguns punts que antigament s'hi havia pitonat i ara no hi ha res. A vegades es pot posar algun tascó petit però si es va just de grau no està de més dur 4 o 5 pitons (no imprescindibles).

Arribant a la R9 (4c) i diedre del desè llarg (5b).

L'aproximació la fem en uns 40 minuts des del pàrquing de la via ferrada i la baixada en 1 hora 30 minuts, aproximadament. Del cim anar a l'esquerra seguint uns punts blaus fins a trobar el camí de baixada de la ferrada, tot passant per sobre de la Torre de Lleida i la paret dels Sostres. A l'inici de la baixada cal estar a l'aguait doncs els punts blaus estan posats de tal manera que generen certa confusió. En resum; una bona opció per disfrutar fent metres si ens agraden les vies d'aventura.

El Ferran content arribant al cim i la topo de la via.

12 comentaris:

ALBERT ha dit...

Ep, Bon dia! Bona feina i ressenya currada (1 cop més). Segur que serà la millor per endur-se.

Quimi ha dit...

Bona via ! Jo encara no hi he escalat mai per allà,i cada vegada que publiques un post de la zona m'en dono compte que s'hem acumula la feina a fer...

Mingo ha dit...

Felicitats Xavi, jo aquesta via no sabia si posar-la a la llista, d'aquesta paret apart de la UES fa temps vam fer la combinació alfa-platinum i en guardo molt bon record. Vau patit molta calor?.

Xavi ha dit...

Albert, a veure si aprofites la topo i la vas a fer. Si et va agradar la Platinum en aquesta també disfrutaràs.
Quimi ja veus que aquí dalt de feina n'hi ha molta, ni fent hores extres te l'acabes...
Mingo a la pujada vem acabar fregits però un cop a la paret, amb una mica d'airet, s'hi estava de fàbula (però porta una bona cantimplora "por si aca").
Salut i pedra!

Gatsaule ha dit...

Una molt bona ressenya, Xavi ! Encara recordo com ens vam perdre en algun punt entre la R5 i la R6 fa una pila d'anys....

lux ha dit...

MOltes gracies per la ressenya Xavi!!
pero ...primer anire a la UES ;-))

.i això m'ha fet pensar...
realment la gent li tiren les vies ben equipades, pero crec que també ha crescut el nombre de gent que fa vies d'aventura..
potser és com un creixament piramidal...
esportiva, via llarga, via classica o com vulguis dir-li...

no et sembla? jo soc una nou vinguda.. pero em sembl veure molta mes gent ...arreu...;-)))

Llorenç ha dit...

Ostres!!!

En aquesta paret sols he fet la del Pirata solitari..i no ser per quina seguir....totes son presioses però com també diuen que son tant perdedores...a veure si algun dia m'animo i m'hi poso!!!

molt bona ressenya! ara ja tinc menys excuses!

ALBERT ha dit...

Xavi, pots anar-te a penjar al nou sector de Narieda (sector XAPAT) quan vulguis. Així començarem a tenir confirmació dels graus i podrem fer millor la ressenya. Salut.

Xavi ha dit...

Gatsaule, no m'estranya que us perdessiu, en aquesta paret la majoria de cordades se'n van de l'itinerari en algun punt.
Lu, tota la raó, abans erem 4 gats i ara a molts llocs has de fer cua abans d'enfilar-te, sigui esportiva, clàssica...
Llorenç, a tú que t'agraden les vies clàssiques segur que disfrutaries a moltes de les vies que hi ha per aquests verals.
Albert, aquelles vies semblen difícils, si en provo alguna t'ho faig saber.

Anònim ha dit...

Avui he fet la Anglada-UES part de baix i sortint per la Manolito i variants en solo integral. 2h cotxe-cotxe. Mola per que em pensava que la sortida era de la EDER i no em quadrava res! Per cert la cascada encara raja i és una meravella veure-la així. Aprofiteu per anar-hi que això és excepcional. Ah! el sectoret Xapat...molt bonico!
Apa saluti.
M.Blanco.

Xavi ha dit...

Ei Miquel això si que és aprofitar el temps, amb un parell d'horetes pim-pam...i cap a casa. Quins pebr...que tens!
La cascada molt guapa, no la he gaudit en directe però el Pere Puig m'ha enviat unes fotos molt guapes amb tot el salt d'aigua en plena efervescència.

Anònim ha dit...

Je,je avui la EDER en solo. Tres horetes cotxe-cotxe...m'estaré fent gran?
Molt bona ressenya Xavi. M'ha salvat dels embarques. Tot i així en els llargs superiors he anat fent variants per fora els díedres originals. Les plaques que s'hi troben, de magnífica qualitat, (màxim V+) no es poden desaprofitar!

Tot i així, a mi també en sembla que la Alfa-platinum és més homogénea. (també en solo en un hora...la via)

Pio,pio,pio....