Tot i tenir Andorra aquí a tocar, la gent de la Seu i comarca no hi anem gairebé mai a escalar. Allà hi ha alguna zona interessant però el potencial i la qualitat de les vies calcàries de l'Alt Urgell converteixen les parets del país veí en llocs de visita molt esporàdica. A Andorra a l'hivern hi anem bastant a fer cims amb esquís i a l'estiu a fer alguna excursió a peu, activitats agradables per conèixer els cims i racons, a part de l'escalada.
El pic de l'Hortell i la cresta que va cap el pic d'Arcalís. A la dreta els estanys de Tristaina.
Avui havia quedat amb en Nacho per anar a fer una escalada matinal ràpida. Al passar-lo a buscar pel Pla de Sant Tirs m'ha proposat d'anar a fer una via a Ordino, a la Balma d'Arcalís. La ruta és l'esperó "Doppelmayer".
Ja havia vist una piada al bloc d'en Gatsaule, que hi havia anat feia pocs dies. El lloc és bonic. Jo hi he pujat a l'hivern a fer algun cim amb els esquís de muntanya, com el Cataperdís, o senzillament a fer alguna pujada per les pistes quan fa mal temps o per entrenar una estona. Però a l'estiu només hi havia anat un cop a fer el pic de Tristaina. La paret en sí no és res de l'altre món, la roca és una pissarra amb alguns trams bastant trencats, però està bé per fer una via ràpida en un entorn agradable i a una alçada que permet estar bastant fresquets en aquesta època. De fet avui anavem lleugers de roba, preparats per coure'ns a Coll de Nargó, i al final hem acabat passant fred ja que corria un aire ben gelat a 2500 metres.
La Portella d'Arcalís i el primer llarg de la via.
La via són tres llargs que es poden fer en dos (enllaçant els dos primers). L'última tirada es pot sortir per l'esquerra (via original) o recte amunt per la "variant Directa". Nosaltres hem escollit aquesta darrera opció tot i que no la recomano ja que als 20 metres hi ha un desprendiment bastant gran i hi ha molts blocs inestables, bastant perillosos.
La via està equipada amb parabolts inox i claus. Amb uns quants friends mitjans es completa l'equipament.
Diedre de la segona tirada i arribant al cim.
L'aproximació es fa ràpidament en 20 minuts des del final de la pista que puja a l'inacabat túnel del port del Rat, lloc d'aparcament. Ens enfilem per una pista tancada fins la portella d'Arcalís, d'on es veu ja l'esperó, el qual comença a uns 70 metres d'aquest coll resseguint la base de la paret (parabolt a peu de via).
El descens es fa en 5 minuts (fins la portella d'Arcalís), cap a l'esquerra a l'acabar la via fins trobar una escala metàl·lica que salva un tros dret i ens deixa un altre cop a la pista d'aproximació.
Trobareu més informació de la via al bloc d'en Willy.
També trobareu ressenyes a la guia "Escalada a Andorra" de l'any 2001 realitzada pel Carlo Ferrari per a la Federació Andorrana de Muntanyisme (FAM).
11 comentaris:
Xavi, tens idea de quina vaig fer jo ? Està clarament més a la dreta i es troba euipada amb espits. La dificultat és més o menys la mateixa....
Quanta rao amb aixo de que els de l'Alt Urgell no cal que sortiu de la comarca per poder escalar a bones parets ;)
Deu ser curios escalar en pissarra. Ja es prou franca la roca?
Llastima que no pogueu venir a la trobada! ;(
Xavi! Felicitats pel blog.... el segeuixo molt de prop.
Una pregunta: just darrera d'Oliana, tocant al poble, hi ha una serralada amb una creu al cim més elevat..... saps si hi ha alguna via oberta? ... o si hi ha intenció d'obrir-ne alguna?
La serra s'inicia just abans de creuar al pont, direcció a la Seu...
Hola Joan, doncs no se quina via vas fer, vaig mirar en un parell de llibres de ressenyes que tinc i la ruta que vas fer tu no hi apareix. Només surt la via de l'esperó.
Pere, doncs si, una llàstima que no ens veiem a Sant Llorenç, però bé suposo que hi haurà més trobades...
Star Fisherman: Les parets que dius és la serra de les CANALS. Hi ha alguna via antiga (la "Sala-Baqués")i alguna de més recent com la "Karakòrum" del Remi Brescó i alguna altra. Jo no hi escalat i no conec ningú que les hagi repetit. La roca no és gaire bona i no estan gaire equipades. Això sí, hi ha molta paret per obrir-hi vies noves.
Je je je!!!!
Merci Xavi!!! estàs potenciant molt l'escalada al L'urgell!
tot i que a Andorra encara no hi em escalat veient la teva ressenya ens entren un altre cop ganes! ...es que el Gatsaule es un mica perillòs!!!
Gracies per la informació d'Oliana! je je je!
Je,je,je... veig que uns bloggers s'orienten millors que altres, eh!
Ja,ja,ja!!
A tibar-li fiera!!
Bones Xavi !!!! Ja era hora que escalesiu per aquí dalt. Felicitats per ser pare i dona-li a la Núria.
Truquem un dia i anem a tibar Ok 00376357142.
Venga una abraçada
Isidre
Hola Xavi!
L'escalada a Andorra la tenim pendent, nosaltres també hi anem a esquiar i prou...
La setmana passada vam conèixer uns companys teus de feina de Viella, el David i el Toni (el Yeti). Vam coincidir escalant a Viuet i van ser molt simpàtics. I van parlar molt bé de tu :)
Hola Xavi!
et volia preguntar si amb una sola corda de 60 mtrs puc fer els rapels que em portan al peu del tossal del coscollet,i si es pot vivaquejar a la paret.
Hola Quimi, per fer els ràpels has de dur dues cordes, fan 40+20+50 metres. Si fas la Neurònium pots fer un vivac a la feixa intermitja, que és ampla. Una altra opció és dormir al costat del cotxe i fer la via en el dia; hi ha bons llocs per fer vivac al costat de la pista d'accés, abans del cim. També està bé per dormir a l'últim trencall que deixes a l'esquerra pujant amb el cotxe, que mor en un prat molt tranquil. Adéu i bona escalada!
Merçi.En principi era per ferla amb el soloist i clapar a la tapia,pero endurme una corda de mes nomes per fer els rapels...ademes del pes adicional del menjar i el sac per dormir,crec que buscare un altre cosa...
Publica un comentari a l'entrada