La paret dels Sostres de la cinglera d'Espluvins es troba al costat de la Torre de Lleida. De fet, no deixa de ser-ne el perllongament a ponent. Està formada per un mur vertical farcit de desploms i sostres. Les úniques vies que travessen aquests balmats són la "Mare Tenebròsum" i la "Flames del Cel", amb molt poques repeticions.
A la dreta de la paret i just a l'esperó que forma amb la Torre de Lleida hi ha la via del "Pirata Solitari". Aquest itinerari busca la zona més assequible per guanyar la paret. Va ser oberta en solitari per l'Antonio Garcia Picazo l'any 1988 just després d'obrir la "Chapuzas de la Evolución" a la paret de la Cascada. Anteriorment gent de Terrassa ja n'havien fet algun intent a la paret però en aquella època no hi havia camins ni la via ferrada cosa que convertia l'aproximació i el descens en tota una aventura i van abandonar la temptativa.
Paret dels Sostres i ressenya de la via "Pirata Solitari".
El dia 14 de març amb en Sergi Villar la vaig tornar a repetir. Ell no havia estat mai per la zona i li feia gràcia conèixer el lloc i fer la combinació de via ferrada+escalada.
Aproximació amb molta nansa.
Descripció de la via: La ruta comença a la dreta de la paret dels Sostres. A l'inici de la via veurem una corda molt vella que puja fins un pedestal (reunió). A sobre hi ha un altra corda més nova que ajuda a superar els primers metres una mica descompostos. Podem fer una tirada llarga de 60 metres fins la primera reunió o pujar per la corda fixa i muntar la reunió en un arbre per fraccionar el tram.
El Sergi a la segona tirada sota els sostres (5b). La Núria al quart llarg (4c) en una ascensió anterior i el Xavi arribant a la R4.
Després la via s'enfila per fissures, diedres i plaques amb passos variats. Algun tram haurem de vigilar amb la roca. També hi ha algun tros amb vegetació. Posarem algun friend de tant en tant però els trams més difícils es troben ben equipats amb parabolts. A la cinquena tirada trobarem un tram que coincideix amb l'esperó "Roberto Fernàndez" de la Torre de Lleida. Va bé dur alguna cinta llarga per evitar els fregaments.
Reunió 4 amb el pantà a sota i últim llarg (4b).
.
Accés a la paret: El més ràpid és fer els dos primers trams de la via ferrada. Arribats a la feixa central on es creua el camí de baixada anirem seguint el sender que va resseguint la base de la muralla cap a la dreta fins arribar a la paret. Hem de buscar les cordes fixes al final del camí.
Descens: Un cop al cim un sender amb marques de pintura color blau ens duu cap a l'esquerra fins el punt on acaba la via ferrada i on comença el camí equipat de baixada "Joan Nubiola". Al llarg del descens gaudirem de bones vistes del circ de la Cascada i les parets adjacents.
Vistes de l'impressionant circ de la Cascada (paret dels Diables) i l'agulla Petita d'Oliana.
L'endemà de la nostra ascensió en Piju, en Pastes i l'Indi van acabar una via nova a la Torre de Lleida, allà al costat mateix, la via "Crosters del Segre". Podeu veure la crònica a la pàgina Pijuclimb.
10 comentaris:
Llàstima que no coincidíssim al cim, hagués estat be.
La Mare Tenebrossum es molt recomanable..., força equipada i ben conservada.
Excepte els sostres, s’apura tota en lliure (màx.6b/c) i es fa perfectament sense clavar. Si fos a Montrebei, seria una clàssica.
Hola, una pregunta, els pitons del penúltim llarg (tram de 6a+) encara hi són??
Fa un temps vam fer la Pirata Solitari i només n'hi havia un, i l'altre va saltar al provar de fer A0.
Hola Piju, per un dia no ens trobem. De fet ja ens vem veure un dia a Subirats, fa mig any, tu anaves amb gent de Sant Llorenç Savall i els teus "peques" si no recordo malament. La Mare Tenebròssum la tinc a la llista de pendents.
Fetpols, els dos pitons originals no hi eren. La sortida l'havies d'assegurar posant un camalot vermell i un àlien. Nosaltres hi vem tornar a deixar dos pitons, encara que una mica gastats. La fissura on estan no és molt bona i com que desploma si li tibes fort en A0 poden saltar (val més dur un estrep). De fet el millor és fer-ho en lliure però si fas A0 a sota el primer pitó hi entra molt bé un càmalot del 1 (per si peta el clau no anar a la repisa).
Merci per la info! Nosaltres vam passar posant un parell d'aliens, un em sembla que no va quedar massa bé...
Fa molt bona pinta Xavi! :) I surts molt afavorit a la foto! hehehe
Una altra a la llista de vies pendents (amb algú que em tregui les castanyes del foc amb els sisens de paret :P)
Hola Xavi, t'he escrit també a l'altre mail.
Torno a necessitar les fotos que hem vas enviar de la Torre de Lleida, les dues que vaig posar a la ressenya, ja que s'em van quedar grabades amb les marques i em fan falta els originals.
Gràcies per tot
Piju.
Via molt maca si senyor!!!! quan nosaltres la vam fer portabem una ressenya on marcava que hi havia dos claus, (crec que penultima tirada) pero quan vam arribar no hi eren....era just al sortir de la reunió i sorties per una vira cap a l'esquerra,que t'escupia cap a fora...com esta ara aquest pas? nosaltres el vam tenir que fer en artificial i el mecu que et jugaves sobre la repisa era macu!!!!
felicitats1
Hola, doncs el dia que la vem fer vem deixar un altre cop els dos pitons (uns de vellets que tenia per casa). El problema és que la fissura no és molt bona i si li tibes al desplom amb Ao cap a fora pots arrancar els claus (el millor és fer un pas d'estreps si no ho fas en lliure). A sota els claus i queda bé un camalot, per si en peta algun. Ara no cal dur martell. Adéu.
Despres de fer la aprox en artifo i amb molta nansa (ferratilla) em pujo pel pirata solitari en solo-calvin en una horeta. La veritat és que avui he passat una mica més de yuyu del que m'hagues agradat i és que la roca no és tan bona en general (que tampoc és que sigui dolenta pero a pél...)
Trigo dues hores i mitja de buga a buga i a la tourné cap al Codó que hi falta gent. Quin plaer de raconet!!
Doncs apa a gastar goma penya!!
M.Blanco.
Migelooooooooooon!!! Que un dia d'aquests et deixaràs la pinyata fent aquestes coses!
Al Codó? Si no vas ni suar.....
Publica un comentari a l'entrada