La setmana passada vam escalar amb en Sergi d'Alella a la paret del Rumbau, gran tàpia conglomerada a tocar del pantà d'Oliana. A sobre podeu veure una foto amb el croquis aproximat dels pocs itineraris que tinc coneixement que existeixen en aquesta muralla, molt poc visitada. Vam repetir una via acabada d'obrir per en Joan Vidal, la "Sioux Connection".
Iniciant la via (5b) i a la segona tirada arribant a la R2 (6b).
La via discorre per la dreta de la paret, resseguint un seguit de plaques de roca conglomerada de no gaire bona qualitat. La via es troba molt equipada i amb les assegurances molt ben posades per progressar en lliure. Tot i així, en els llocs més difícils, es fa difícil provar els passos perquè encara hi ha moltes preses que salten en traccionar d'elles.
Començant el curt llarg 3 (5b) i a la quarta tirada (6a+).
La dificultat de la via rau bastant en el factor psicològic d'escalar en roca no gaire bona, més que en la pròpia dificultat dels passos. Grau obligat no crec que passi del cinquè, als trams difícils es poden fer en Ae i surt tot en lliure a excepció d'un tram molt vertical de la cinquena tirada que no vam ni intentar. En general el grau el vam trobar una mica més baix que el que va marcar el Joan a les seves ressenyes dels llibres de piades, suposo que influeix en aquest factor el fet d'obrir-la en solitari.
Tram d'Ae del cinquè llarg (6a i Ae) i a la R5. A la segona foto es veu l'aparcament on es deixa el vehicle.
La via s'acaba amb dues tirades fàcils (5a i 4a), ideals per relaxar-se una mica. Les boniques vistes de la vall d'Oliana i les muntanyes que l'envolten també reconforten aquests metres finals. El descens el fem en ràpels per la via, fent atenció al descendir en no tirar pedres o llastres als que es trobin a les reunions inferiors. També es pot crestejar fins gairebé el cim del Rumbau i baixar per la pista que porta a l'ermita de Castell-llebre i a l'aparcament (uns 50 minuts).
A la darrera tirada (4a) i última reunió amb el pantà i Espluvins al darrere.
A sota un parell de croquis de la via:
16 comentaris:
Hola Xavi, molt bona informació. Aprofito per preguntar si saps com estan la via dels Bombers i Oliana Molls. Tinc el croquis de la guia de l'Alt Urgell, però és de l'any 97 i sabent com és la qualitat de la pedra de la Roca del Moro m'agradaria saber si potser teniu alguna informació més recent. Gracies!!
Aquesta paret crida molt l'atenció però sempre he sentit a dir que lo roca és molt cutre, tot i que la ressenya fot bona pinta.
Salut
Hola Eduard! Doncs no tinc info recent de les vies que em dius ja que no les he fet (i algun dia que intento enredar algú per fer-les sempre surt alguna proposta alternativa amb més bona roca jeje), tampoc conec ningú que les hagi repetit últimament ni he vist cap comentari als llibres de piades dels darrers anys. És que aquest tipus de roca tira enrera. Però seran de l'estil de la "Sioux", més fàcils però també amb moltes menys assegurances (burins). Si en vols anar a fer alguna ja ho saps.
Mingo: La roca és cutre, però a tu que t'agrada fer clàssiques a llocs diversos segur que t'agradaria (i no cal patir perquè està molt ben equipada).
Enhorabona per la repetició, segurament sou els primers en fer-la.
La roca es dolentota però en els trams menys verticals es més compacte i amb lo asegurada que està no pateixes gaire. I ara que ja l´haveu netejat de còduls sueltos ja estarà molt be, un xollo, jeje... amb les repeticions anirà millorant, peró la roca es com es.
Veig que heu baixat una mica els graus, ja va be ja ! en solitari a vegades tot sembla una mica més amb l´estres de la roca, el pes , etc... Vaig fer molta feina de treure llastretes i netejar, i amb l´escombra també.
Al Bar la Massana d´Oliana, on tenen totes les resenyes, ja m´han dit que vares pasar.Salut i a tibar-li.
Xavi, doncs a mi em tira aquesta paret, així que qualsevol dia que pugui enredar a algú, segur que hi trec el cap. L'aresta ja em va agradar molt, i ja se sap que no hi ha mala roca, sinó escaladors dolents!!
Molt bona ressenya, ja te la criticaré! Per això són, no?
Així màgrada que tornis a l'activitat, que ja trobava a faltar els teus fantàstics croquis!
quan em recuperi no descarto venir a conèixer aquesta paret.
Records a la familia.
Bones!!
Xavi..doncs no se .. ehh;) potser no treballis tant... que deu n'hi do com se m'acumula la feina...!!
Des que vaig veure que l'Indi havia obert una via a Rumbau que estava encuriosida... i ..mmmm...
em sembla que fare un intesiu en roca sospitosa ;) .. perque aquesta paret és xula! i la de benavent tambe té una pinta...
M'estic estressant ..jaja i encara queda tanta neu...
Mil gracies per la feina!!
Indi: Gràcies a tú per anar deixant vies pel personal. Si es va repetint anirà quedant més neta. Ja vam veure que hi havies fet molta feina. La Rosa del bar Massana també em va dir que t'havia enxampat un bon aiguat enmig de la tàpia...
Gatsaule: Et passa com a mi, que per anar a aquests llocs s'ha "d'enredar" a algú, per sort el meu amic Sergi també li agraden els llocs recòndits i solitaris, lluny de les multituds...i les ressenyes: Si no hi ha crítica no hi ha millora, com tot, encara n'haig d'aprendre molt dels grans mestres jeje... si dominés el "Frehand", "Photoshop" o un altre programa i el bloc tingués més capacitat per penjar-les en format "PNG" encara estarien millor, amb el "JPG" els dibuixos queden molt "pixelats" i descolorits, però la informàtica no és lo meu jeje
Jaume: Com va el braç? espero que bé, suposo que encara no pots escalar però ja m'han dit que fas altres activitats, a millorar-se que se t'acumulen les vies!
Lu: La de Benavent també la tinc a la llista, lloc curiós, per romàntics com nosaltres.
sempre excel.lents topos.
A mi em van arribar rumors d'uns que van repetir l'Anglada i van 'flipar'... ara no se si van acabar-la o no, ara no se si estaven a l'Angalda o no, ara no se... el rumbau clàssic és per incondicionals! sembla que la paret només es deixi fer a base d'assegurar-la molt. A veure si conicidim i li treiem el nas a alguna d'aquestes més 'feréstegues', aixó si, sense masses pretensions.... :)
records!
Apa, una altra que te bona pinta. Anirem fent la carpeta de pendents més gran. Salut.
Hola Edu, el meu amic Ferran també la va repetir (l'Anglada) i efectivament van flipar, allò cau a trossos i el poc equipament que van trobar als darrers llargs estava fet "calderilla". També és la gràcia d'aquestes clàssiques. Doncs si que estaria bé repetir alguna d'aquestes "feréstegues", que es van obrir buscant el camí més lògic en aquell immens mar de còdols.
Albert, t'hauràs de comprar un altre "carpesano" jaja...quan pugui penjaré la crònica de l'altre dia al tossal de la Feixa. A veure si tornem a fer una trobada de pares escaladors!
ueps! quan de moviment! es nota que arriba la primavera i ja en teniem moltes ganes. Aniré passant...que n'he d'apendre!!
salut!
Hola Lluïsa, sembla que la cosa s'activa una mica, això de la primavera provoca molt de moviment. A veure si després de l'Escanyabocs ens veiem en alguna paret. Tu ja en saps molt, ara has de fer el "doctorat" de la roca. Adéu.
ei!
aquesta tarda hi hem anat, ens ha sortit el 5è llarg en lliure (amb un parell de reposos), jo diria 6c, bé 6b+ en conjut amb un parell d'apretades de 6c/c+? no se. Si la roca fos més bona aquesta paret ens faria les delicies a uns quants!
ja piularé
salut!
Merci Edu per la info! Nosaltres aquell tram ja no el vam ni provar, es trencava molt (de baixada vam netejar algunes preses per si algú ho intentava en lliure, com vosaltres). Llàstima que la pedra no sigui més bona, perquè sinó allò seria com la Roca dels Arcs.
Ja miraré la teva piulada, records!!!
Hola, l'últim comentari és de fa gairebé 10 anys!!
Vam fer la via el divendres passat, ens va semblar boníssima. Els parabolts estan com nous i la via és de rocam ben bo, és clar que sempre hi han nyapas i bolos sospitosos, però la fama de roca mediocre és totalment inmerescuda. Via molt recomenable!!
Salut
alfons
Publica un comentari a l'entrada