10 d’abril 2009

Paret de la Rufa

Les parets de la vall de Canelles, amb la paret de la Rufa al centre.
.
Ahir era l'únic dia de Setmana Santa que anunciaven bon temps i que els compromisos familiars permetien fer una escapada ràpida a la muntanya. Així que, amb en Jordi Làtox, vam decidir tornar a Canelles a fer una de les últimes vies que havia obert el Marcel Millet en una de les parets perdudes d'aquesta vall, la via "Rodamóns de Bosc".
El panorama en arribar a l'aparcament fou una mica descoratjador, ja que les parets encara rajaven d'aigua de les pluges dels dies anteriors. Però segur que la roca s'assecaria ràpid, o això crèiem.

Parets i agulles durant l'aproximació i escalant la primera tirada de la via (4c).

La paret queda entre la cara sud de roca Narieda i la roca dels Collars. L'aproximació es fa en uns 45 minuts començant pel mateix camí que per anar a la sud de Narieda, però flanquejant a la dreta una vegada passat el riu de Canelles. La baixada és també la mateixa. Nosaltres però, vam fer-ho diferent; deixant el cotxe a prop del mas de Sant Pere, baixant al riu de Canelles i pujant directament per la tartera que hi ha a sota la paret. La baixada també la vam fer per les canals que hi ha a la dreta de la muralla, sense camí definit i bastant salvatge, només algun vestigi denotà que per allà hi havia passat algun contrabandista en èpoques pretèrites. Comptar 45 minuts d'aproximació i 1h15' de retorn per a qualsevol de les dues opcions.

Tercera tirada (5b) i flanqueig de la quarta (5b).

En arribar a la paret la roca encara estava bastant molla, sobretot als dos primers llargs on, tot i no ser gaire difícils, l'aigua ens va obligar a estar alerta per no patinar. La via en general va per plaques i fissures amb trams netejats d'herbes i blocs però encara amb molta terra i vegetació que dificulta la progressió. La podríem definir com una via "per a coleccionistes", de grau assequible però on cal prestar atenció a la roca. Amb bagues, joc de friends i els tascons és suficient per completar el material deixat com a equipament fixe.

Començant el cinquè llarg (5c) i vistes de la vall i l'agulla de Canelles.

Descripció de la via:
.
L1: Pugem per unes rampes de roca fins una repisa on hi ha un pont de roca (podem muntar la R-0 aquí o més avall). Seguim per plaques assegurades per ponts de roca (instal·lats) fins a un esperonet que pugem. Reunió al final a l'esquerra (3 espits).
L2: Pugem uns metres per un diedre fins fer un pas fi de placa a l'esquerra assegurat per un espit. Seguim per una fissura i canviem al diedre de la dreta fins una repisa (espit). Pugem per una bonica placa fissurada i anem en tendència a l'esquerra fins una repisa. Pugem uns 5 metres fàcils a la dreta fins la reunió (2 espits).
L3: Pugem fins un replà amb arbres i enfilem una placa fins una fissura ampla (Camelot 3). Atenció a uns blocs mòbils. Seguim per una bonica placa vertical assegurada per dos espits. Arribem a un tram més brut i dret on dos pitons asseguren els darrers metres fins a la reunió (2 espits i 1 clau).
L4: Pugem per unes rampes herboses fins un pitó i un arbre on hi ha una baga. Fem un tram vertical assegurat per dos claus i flanquegem a l'esquerra en un tram aeri. Hi ha vàries savines amb cordinos posats que assegurem els passos. Reunió una mica incòmode (3 espits).
L5: Sortim a l'esquerra fins un pitó i pugem un tram dret netejat de blocs però molt brut de terra. Arribem a una fissura (diedre) on posarem algun friend per assegurar un pas a la placa de la dreta fins un espit. Continuem per un tram molt bonic on dos ponts de roca asseguren l'entrada a la reunió (1 PR, 1 espit i 1 clau).
L6+L7: Sortim a la dreta fins un clau i fem un tram vertical de bona presa (ponts de roca). Arribem a la reunió 6 (1 espit i 1 clau) i podem fer-la o seguir per un tram fàcil sense assegurances fins al final de la via (reunió en un arbre).
.
A sota la ressenya:

21 comentaris:

ALBERT ha dit...

Felicitats màsquines. esteu al quite de tot. Via nova, via al sac. Un cop més, ressenya imprimida. A veure aquesta primavera...

Mohawk ha dit...

Osti Xavi!

Totes les plaques de l'esquerra, sota el desplom no tenen vies?

Llàstima que em quedi tan lluny, eh!

A tibar-li!!

Anònim ha dit...

...un plaer veure a dos mestres com li manxen!!"!!(al mateix dia,a la mateixa hora hem vaixava de la 4ª xapa de dos Vª a solsona) ...no pesan els anys,pesen els quilos!!!!Salut i amunt!!!!PACA

Gatsaule ha dit...

Ei, Xavi, veig que ja hi has pogut anar. Me l'apunto per ben aviat!

I la ressenya excepcional, com sempre!

Xavi ha dit...

Albert: Aviam si ara que s'acaba l'esquí se't veu més el pèl per les terres baixes!
Mohawk: Aquelles plaques de moment no tenen res, però tot arribarà, tard o d'hora...
Paca: A Solsona??? depèn, perquè si estaves a Canalda la quarta xapa ja està mooooolt amunt jeje...ei que els anys també pesen. Aviam quan anem al Coscollet que hi ha feina pendent!
Gatsaule: Al final m'he pogut escapar un dia, aquesta és una escalada clàssica en lloc recòndit, segur que a tú t'agrada jeje

Salut i pedra!!!

indretsdescalada ha dit...

Hola Xavi!

Avui, que semblava ser que seria l'únic dia que el temps pintaria bé, he anat a fer la via Terra de Dinosaures que, com ja t'havia comentat, la tenia al cap des de feia unes setmanes.

Deixem dir-te que m'ha agradat molt, està molt ben equipada. En cap moment he patit per la distancia entre xapes :)

A veure si me'n recomanes alguna més d'aquest estil, que el calcari que teniu per allà m'encanta! :)

Per cert! l'únic que no m'ha agradat de la via és el tipus de pedra que hi ha passos abans d'arribar a la R4, allà he patit una mica :P

La resta tot genial, un calcari increïble!

Bona setmana!

INDI ha dit...

Nosaltres estavem a la Cafe, copa i puro i ens va semblar veure gent enfilats per alli.
Salut.

INDI ha dit...

Nosaltres estavem a la Cafe, copa i puro i ens va semblar veure gent enfilats per alli.
Salut.

indretsdescalada ha dit...

Ep INDI,

Segur que érem nosaltres perquè mira que hi havia poca gent aquell dia eh. Nosaltres just arribar al parking vam veure una cordada de dos que pujava per una via bastant més a l'esquerra de Terra de Dinosaures potser era la de Cafè, copa i puro que dius tu, i quan nosaltres ja deuríem anar per el tercer llarg vam veure dos persones que ja estaven al parking, al costat de la furgo amb la que havíem vingut nosaltres.

Espero que anés bé lla sortida! Vam tenir sort amb el dia eh :D

Xavi ha dit...

Hola Núria, m'alegro que hi hagués una "tregua" meteorològica perquè poguessiu escalar una mica per la comarca. Jo et recomanaria fer la "Bàlsam", que també és molt bona. I sinó a Coll de Nargó i Perles també hi ha bones vies de varis llargs. A veure si penges la crònica al teu bloc! La "Cafè, copa i puro" està en una altra paret, la gent que veu veure eren d'una altra cordada.
Indi, gairebé coincidim. Nosaltres vam començar mooooolt d'hora (al migdia vam marxar pitant cap a casa a buscar els respectius "peques" a la guarderia jeje).
Records!

Anònim ha dit...

Feta ahir en solo integral i tal.
Vaja callo de via. Ho sento però és el que em va semblar.

Per cert a les plaques de la via hi ténen un bonic projecte en Santi Llop i en Remi Brescó.
aupa!!!

Llorenç ha dit...

Bones Xavi!!! ja trobava a faltar les teves ressenyes!! a veure si ara amb el bon temps i els caps de setmana complerts, podem pujar a fer una visita per la zona...ja tinc ganes de tastar de nou aquest calcari!

Xavi ha dit...

Hola Miquel! Jo ja vaig dir que era una via per a coleccionistes jeje...a veure aquesta altra que estan obrint, aquelles plaques tenen molt bona pinta. És que anant en "solo" vas tant ràpid que no et dóna temps a gaudir-la jeje...Per cert, que vagi bé per Utah i el Yosemite.
Llorenç: Últimament tinc els ròtring una mica parats jeje...però ja veieu que aquí van sortint coses noves perquè us animeu a pujar-hi de tan en tan. Records!

Anònim ha dit...

la data per el coscollet la poses tu.no estaba a canalda,estaba al triangle.salut!!!(paca)

Mingo ha dit...

Feia dies que no entrava al teu blog, els col.legues de Lleida em van dir que aquest cap de setmana anàven a fer la via que descrius i com sempre bonissima descripció. Ah em sembla que et vaig parlar d'una via que havien obert en Farreny i en Vidal a la paret del Coscoller al desembre del 1975, he trobat unes anotacions que ja t'enviaré, jo no m'aclareixo gaire però tu, que ets més coneixor del lloc potser li pots treure el suc. Una abraçada

Xavi ha dit...

Ei Paca, a veure si trobo algun forat algun cap de setmana, que és quan ho tinc més complicat pel tema family.
Hola Mingo, moltes gràcies per avançat, a veure si podem fer una mica d'arqueologia de l'escalada i descobrim alguna via perduda, que sempre és interessant.
Records!

Ricard ha dit...

Mooooolt bé!

Escala, escala! Disfruta, relaxa't i carrega't les piles de nou Antoniu... i si no en tens prou torna a escalar, porta al "Luky" a menjar coca al Vilarrubla i segueix relaxan-te!

Et truco per fer un "Mos" i una abraçada!

lux ha dit...

Xavi!
ja la tens al sac!
doncs..ara que llegueixo el post igual em decanto primer per la sal de fruta...mmmmm... depen de qui enganyi ;)
pero ganes que tinc de tornar per les teves terres!!!

moltes gràcies per la feina i com sempre Felicitats!!

Xavi ha dit...

Ei Ricard, ja m'agradaria poder anar a escalar, però un vehicle està amb el càrter trencat i l'altre ben abonyegat (per sort sense danys personals), coses de la mestressa, és que tot ve alhora jeje. Ara, al Vilarubla a menjar coca amb el Lluc que no falti ("cuca, cuca, cuca...." com diu el peque).
Lu: Aviam, aviam si se't veu el pèl, però amb la neu que hi ha suposo que encara estaràs uns dies sense esgarrapar pedres...Records!

SERGI ha dit...

HOLA.SOM ELS DE LLEIDA QUE DIU EL MINGO. LA VAREM FER AQUEST DISSABTE AL SEGON INTENT PER QUE AL PRIMER EM VAIG DEIXAR ELS GATS AL COTXE (COSES DE LA EDAT).LA VIA ES ACEPTABLE EN ELS DOS LLARGS I MIG ULTIMS. EL INDRET ES FANTASTIC I AJUDA MOLT.EL ACCES A PEU DE VIA L,HEM FET DEIXAT EL COTXE A LA ERA DEL MAS QUE HI HA AL REVOLT QUE HI HA UNA MICA MES AMUNT DE LA NARIEDA I DESDE AQUI SURT UN SENDERÓ EN DIRECCIO AL RIUET I PER LA CARENA DEL LLOM DEL DAVANT DE LA VIA AMUNT.L'HEM FITAT ,PERO CAL FIXARSE-HI BE.SALUT

Xavi ha dit...

Hola Sergi!
Gràcies per la informació. Si hi vau deixar fites serà més fàcil de trobar, sempre són d'ajuda. No és una gran via, però si t'agraden els llocs tranquils i solitaris sempre és un alicient afegit a l'escalada. Adéu.