Cingle del Repetidor (Montanissell)

Panoràmica del sector occidental de la serra de Sant Joan. Al fons es veu la muntanya de la Mare de Déu de Carrànima (Bóixols) i el Montsec que emergeix sobre el mar de núvols.

El cingle del Repetidor o cap de l'Obaga Negra (1698m) es troba situat a la part més occidental de la serra de Sant Joan de Montanissell. És l'últim sector d'aquesta extensa serralada abans que el riu de Pujals la divideixi per convertir-la en la serra de Carreu, ja dins el Pallars. El congost per on passa el riu també serveix d'accés natural a la zona dels Prats i la reserva de caça de Boumort, llocs interessants per fer excursions o veure fauna.

Començant els llargs tercer (5a) i sisè (5b) de la via "Pa de Quilo". A la foto de

la dreta es veu a sobre l'escalador la curiosa formació vegetal que dóna nom a la via.

Ara farà 4 anys aquesta part de paret, també coneguda per "sector de les Antenes", va ser famosa per la troballa d'un jaciment de gran interès arqueològic. Un grup de bombers d'Isona afeccionats a l'espeleologia i a la recerca d'antics amagatalls de la guerra civil va localitzar un avenc (la cova de Montanissell) amb un important enterrament funerari col·lectiu de l'edat del Bronze. Aquest conjunt arqueològic estava format per vuit esquelets disposats ordenadament al fons de la cova. Eren majoritariament dones i nens. Una de les dones, l'anomenada "Senyora de les Muntanyes", portava un collaret, braçalets i altres element ornamentals de gran valor. Un dels grans misteris a esbrinar és com es van dipositar els cossos allà, ja que per accedir al lloc cal rapelar uns pous verticals.

Sectors esquerra i dret del cingle del Repetidor.

Donat que la cova es troba a mig cingle, els treballs de recuperació dels cossos per part dels arqueòlegs de la Generalitat va ser una tasca complexa que va requerir l'ajut dels bombers. Aquests per tal de facilitar l'accés als investigadors, van haver d'instal·lar cordes fixes tant a l'accés a la cavitat com per baixar pels pous. També es va tirar un cable des de les antenes per portar-hi electricitat i es va fer el trasllat de material amb helicòpter. En aquest enllaç podeu veure un interessant reportatge de TV3 on s'explica tot el procés de descoberta i estudi.

Vies d'escalada:

A nivell d'escalada la paret té unes 4 o 5 vies obertes. Les més conegudes són les vies del "Pa de Quilo" i la via "El Cap i el Passerell a Montanissell", que per la seva dificultat assequible s'han escalat bastant des de la seva obertura (podeu veure les ressenyes a les fitxes d'usuaris de la revista Vèrtex, amb bones descripcions dels accessos i les tirades). La cova on es van trobar les restes està situada a uns 20 metres a la dreta de la tercera reunió de la via de "el Cap i el Passarell" .

Últim llarg de "Pa de Quilo" (Ae i 5b) i arribant al cim amb l'inici de la serra de Carreu al fons.

Al cingle del Repetidor les vies acostumen a estar farcides de repises i bastanta vegetació. No és una escalada especialment agraïda tot i que també tenen trams bons. Estan bé per passar un dia coneixent aquesta raconada de l'Alt Urgell. A sota us deixo una fotografia amb la ressenya de les dues vies a dalt esmentades:

Equipament: Les vies estan equipades amb espits i claus. Cal dur joc de tascons, friends i bagues. A la via "Pa de Quilo" es van endur claus deixats pels aperturistes però es passa bé amb els encastadors (s'han afegit alguns espits en el lloc d'alguns claus).

L'accés a peu de via es fa des de la pista que surt del PQ 20'5 de la carretera de Coll de Nargó a Bóixols (L-511). Prenem aquest trencall i a uns 700 metres (coll de la Creu de Ferri) girem per la pista de l'esquerra que va a Boumort. Al cap d'uns 1200 metres aparquem en un revolt a l'esquerra. Enfilem a peu la pujada que porta a peu de paret, visible a la nostra dreta. En uns 20 minuts (fites) arribem fins l'inici de la via del "Pa de Quilo". La via del "Cap i el Passarell" es troba uns 40 metres més a la dreta.

El descens es pot fer per vàries opcions:

1-El més habitual és per la pista que puja a les antenes per darrera la cinglera, fins el barranc de l'Obaga Negra (interessant barranc d'iniciació ben equipat) on anem a buscar la pista que va als Prats i Boumort (vegi's mapa). Baixada d'una hora aproximadament.

2-Per una canal a l'esquerra de la paret. Amb algun ràpel curt. Descens més directe i ràpid. El desconec ja que no l'he fet mai.
3-Per la canal que hi ha a la dreta de la paret (canal Fosca). Aquesta s'agafa en un dels revolts de la pista que baixa de les antenes i va ser la canal que es va fer servir per fer l'exploració arqueològica de la cova de Montanissell.

Si es disposa de vehicle 4x4 també es pot fer a la inversa: Pujar fins les antenes i baixar per la canal Fosca fins a peu de via. La pista però, es troba en mal estat i a l'hivern pot haver-hi neu.

Panoràmica de la serra de Sant Joan.

És interessant visitar el forat de la Bòfia dels Prats, curiós esfondrament del terreny que es troba molt a prop del cim. S'ha de seguir en descens la línia elèctrica que baixa de les antenes i, a prop del segon pal, trobarem aquest immens forat que forma una gran sala (es pot baixar amb un ràpel de 15 metres a la base de la sala, una altra galeria s'endinsa fins una profunditat total de 42 metres). Està a tocar del penúltim revolt de la pista que duu al cim, a l'oest d'aquesta i a 1625m d'altura.

A sota teniu un plànol de la zona:

Mapa de la zona i el forat de la Bòfia dels Prats.