Collars: "Retirada Comanche"

Una setmana més tornem a la vall de Canelles, el seu calcari és d'una adherència molt bona i sempre ens aporta unes bones sensacions. Després de xerrar una estona amb els avis del mas de Sant Pere enfilem la pista que ens porta fins a sota les parets. A la masia de moment no tenen problemes d'aigua. La font dels Vinyals brolla i el riu de Canelles baixa amb un bon cabal d'aigües cristal·lines. Aquesta aigua rega els antics camps de presseguers i cireres del mas que hi ha més amunt, cal Penya. Fa anys l'àvia de Sant Pere treballava a temporades a la finca dels seus veïns i ens explica les excel·lències dels fruits que allà s'hi collien. Anava a "plegar-los" i els portava a vendre a mercat a Organyà i a la Seu. Ens diu que, tot i vendre els préssecs i les cireres més cars que a les altres parades, en poca estona els tenia tots venuts de lo bons que sortien. Partien els guanys amb els propietaris de cal Penya. Actualment la finca la porten uns joves que viuen a l'Alzina d'Alinyà i no ho tenen tant cuidat. No passen gaire sovint pels terrenys i els arbres fruiters no els sulfaten les vegades que caldria.

També ens expliquen els avis del mas de Sant Pere les històries dels presoners de guerra construint a pic i pala els petits túnels de la carretera d'Alinyà, però els deixaré per un altra dia ja que omplirien moltes pàgines.

El corriol final és curt però empinat. Som a principis d'abril i déu n'hi do la calor que fa. Sort de l'airet que baixa de les alçades (on encara s'hi veu una mica de neu) i refresca l'ambient.

La via escollida és la "Retirada Comanche". L'havia començat fa anys l'amic Raül però només tenia una tirada oberta. Al final l'any passat la van acabar amb en Joan Vidal. Encara no l'havia anat a repetir i amb l'Alfons vam decidir d'anar a provar que tal era.

Descripció de la via:

.

Primera tirada: Comença amb tres passos d'Ae, primer un espit i després dos parabolts. Sortim amb delicadesa agafant-nos a un bloc i ja agafem una placa de gotes d'aigua, regletes i forats. La quarta xapa està una mica amunt però hi ha bona presa. Uns passos tècnics i arribem a la R1. Aquest tram és 6a+.

L'Alfons al primer llarg (Ae i 6a+) i jo al començament del segon (6b).

Segona tirada: Comença flanquejant a la dreta i enfila un desplom amb bona presa i amb algun pas llarg (6b). Aquest tram és molt bonic i espectacular. Arribem a la sortida del desplom on hem de fer uns difícils passos de bloc (6c+) fins agafar millor presa i arribar a un petit diedre (6a). El diedre acaba en un desplom de poca presa (diuen 7b+, potser, nosaltres el passem en Ae). Un tram en lliure de 6a i arribem a la R2.

L'Alfons a la segona tirada. Roca excel·lent i verticalitat.

Tercera tirada: Tornem a tibar de gotetes d'aigua i roca rugosa. A l'Alfons aquesta pedra li recorda una mica Taghia, ell que ha tingut la sort d'escalar-hi. A la ressenya original marca un pas de 6c. Crec que és un pas llarg d'un invertit que trobes a mitja tirada. Aquest el passo bé, vaig de segon, però el 6b+ de l'entrada a la reunió amb flanqueig de "nyapes" a la dreta em costa bastant. Surt però m'adono que sempre em falta força de dits quan s'ha de tibar de presa petita, hauria d'anar alguna vegada al rocòdrom del pavelló d'esports de la Seu.

Començant el tercer llarg (6c) i vista de la R2.

.

.

Vistes del tercer llarg (6c): A la placa i arribant a la presa salvadora abans de la reunió.

.

Quarta tirada: Sortim en lliure (6a+) però ràpidament desapareixen les preses i hem de fer un bon tram d'Ae (va bé dur un estrep). Aquesta part és la menys interessant de la via. Placa vertical compacta i llisa. Algun "bou" ho podria apurar però suposo que sortiria de grau elevat. L'entrada a la reunió torna a ser en lliure.

A la R4 s'acaba la ruta ja que s'ajunta amb la via veïna ("L'avi del mas de Sant Pere"). Baixem en dos ràpels ja que anem amb doble corda. La via també es pot fer amb corda de 70 i baixar des de les 4 reunions equipades per a rapelar.

Tercera reunió i al tram final de la quarta tirada (6a).