Les moles del Corb i de Sant Honorat són un conjunt de magnífiques formacions de conglomerat farcides de parets, agulles, canals i barrancs. És un paratge excel·lent per fer-hi excursions i perdre's pels corriols i caminets penjats sobre els barrancs. La tardor és una bona època per gaudir dels colors dels boscos i de les formes de les roques. També és interessant enfilar-se fins dalt de les moles des d'on es tenen unes bones vistes de les serres d'Aubenç , Turp i les Canals i la vall del Segre al nord i les valls del Rialb i el Montsec al sud.
En aquest massís també hi podem visitar les restes d'antigues construccions fetes sota els balmats, com la casa del Corb habitada des de la prehistòria. Si ens fixem en els cingles hi veurem també curioses formacions com els ponts de roca del barranc del Corb o l'agulla dels Tres Ponts, coves com "la Catedral" o el forat de Nerola i d'altres petits secrets que amaga la muntanya com la petita església de Sant Salvador del Corb.
Les roques o mola de Sant Honorat i les principals parets, agulles i barrancs.
Fa uns dies vàrem anar a repetir una via que l'amic Indi i en Rodri havien obert a l'agulla del Corb. En Ricard i jo no havíem pujat mai a aquesta agulla i, tot i que l'època no és la més recomanable per a escalar per aquestes contrades, vem aprofitar un dia que el cel estava mig tapat i la temperatura era resistible. Aprofitant aquestes condicions ens vem enfilar fins el capdamunt de l'agulla per la via "Anazasi". És una via de tres tirades, equipada amb parabolts i que es fa bastant ràpid.
Les roques del Corb i el característic pont de roca a l'inici del barranc del Corb.
Els cingles on hi ha la casa del Corb, a l'esquerra a baix es veu la curiosa agulla del Burí. A la foto de la dreta senyalització dels camins. La marca blava i groga correspon al "camí d'Andorra" o "camí de l'Opus".
La ruta no té més complicació que anar seguint les xapes daurades que pugen pel vessant est de la roca. En aquestes tres tirades de grau combinat lliure/artifo es supera el pany de paret que porta al cim d'aquesta solitària i tranquila roca. L'equipament és agraït amb les xapes bastant juntetes donada la precarietat de la pedra en alguns trams. Des del cim de l'agulla es pot gaudir d'una magnífica panoràmica sobre el vessant sud de les moles de Sant Honorat i de les runes de la petita ermita de Sant Salvador del Corb, la qual té la característica de ser l'església romànica més petita de Catalunya.
L'ermita de Sant Salvador del Corb (en runes). Al fons la paret del Tossal de l'Obaga de la Font i la serra d'Aubenç.
A la foto de la dreta dalt del cim de l'agulla del Corb amb les moles de Sant Honorat darrera.
En un principi la intenció era d'intentar apurar el que es pogués en lliure, aprofitant el bon equipament. El Ricard va començar el primer llarg i després de barallar-se amb infinitat de còdols que anaven arrancant-se a les seves traccions ja vem veure que la cosa aniria bastant de tibar de cinta. Tot i que els aperturistes van sanejar una mica la roca aquesta era del tot dolenta, feia bastant de temps que no escalava amb una pedra així, em va recordar alguna ascenció a les Fogaroses de Sant Llorenç del Munt. Vem tibar bastant d'A0, excepte els llocs més assequibles en lliure, tal com marcava la graduació de la ressenya original. L'ascenció no té més interès que el de conèixer l'indret o pujar aquesta tranquila agulla .
El Ricard al primer, segon i tercer llargs respectivament. Burí original de la via "Anglada-Muñoz" o via Normal.
Del cim de l'agulla es baixa amb un ràpel de 35 metres instal·lat amb bagues en un arbre. Es rapel·la la via normal, la "Anglada-Muñoz", on hi podem veure encara els burins originals de l'època. S'arriba a un collet que dóna a una canal que baixem cap al sud pel costat de l'agulla fins un petit ressalt de 2 metres on hi ha una corda que ajuda a desgrimpar el tram. Després arribem al camí que va a la casa del Corb i només cal revoltar l'agulla fins a peu de via, a la pista en mal estat que porta a coll de Mu.
Aproximació: Tot i que pel peu de via hi passa la pista que puja a coll de Mu, aquesta es troba en molt mal estat i actualment no és recomenable pujar-hi ni amb vehicles 4x4. L'accés es pot fer des de l'hostal de Can Boix pel grau de Porta en uns 35 minuts o també es pot anar fins el mas Torrent (a la pista de Cortiuda) i des d'aquí agafar un corriol que porta fins la base de la roca del Corb en uns 25 minuts, aquesta és l'opció més recomanable. També és possible pujar des del poble de Peramola però l'aproximació és molt més llarga.
17 comentaris:
Hola Xavi!
Ja trobava a faltar els teus magnífics posts.
Per cert, com us va la nova vida de pares?
Molts records!
Hola Ozzy!
La nova vida va molt bé, encara ens hi estem adaptant ja que el canvi de ritme és gran. L'activitat muntanyenca però, ha disminuït bastant. Per sort ara tinc vacances i aprofitaré per tornar a escalar, caminar i pedalar una mica, encara que aquest any seran sortidetes ràpides a prop de casa.
Ens veiem, adéu!!
La proximitat dels seguros permet fer-te el valent per intentar apurar els trams més dificils, peró la roca et tira enrere, a partir del V+-6a com a molt , ja no deixa la roca. Amb l´excusa de que es un lloc solitari i tranquil, ja han anat varios amics i coneguts, espero que la roca no defraudi molt.
Salut i a tibar-li.
un altre cop ens fas gaudir amb un excelent post, com te'ls curres !!
Per cert, li he passat al Marcel una ressenya de la Xelo-Bam, em quedat que miraria de ferte-la arribar, a veure que et sembla, així entre tots podrem donar-la per acabada i publicar-la.
Fins aviat.
Je,je,je... post impecable! S'ha fet esperar però ha valgut la pena ;)
L'entorn sembla molt bonic, hi hauré de pujar algun dia, encara que sigui per fer el mític ràpel dels tres ponts....
Vinga, anims amb l'hereu, Xavi!!
;)
Hola Antoniu! Mira d'enviar-me les fotos que vas fer el dia de l'agulleta dels "collons", que posare alguna coseta al bloc. Pels que vulgueu repetir-la cal dur també espinilles i un paracodols pel que assegura... feia temps que no reiem tant escalant oi Xavi? Salut i a tibar-li!
aixó si que es currar-se ressenyes!
felicitats pel curro!Ens estàs obrint nous camins d'escalada! i cada cop tenim mes feina....
Hola Xavi,
em dic Marcel i t'escric aquí pq no sé com localitzarte. Estic intentant completar les ressenyes del diafragma (les del blog del PGB)i em falta info de les més antigues. Vaig parlar amb el Savall que en va equipar un parell, i em va dir que les altres eren de l'Arnau Renom del David Aloy i teves. El David li ha comentat a un col.lega que potser tu tens la info.
La veritat és que mai he vist ressenyes de les vies més antigues, i és una llàstima que es perdin els seus noms i equipadors en l'oblit. Al diafragma li tinc un "carinyu" especial.
per contactar amb mi: marcel.millanesARROBAgmail.com
moltes gràcies per endavant
Hola Marcel!
Ja t'enviaré un correu a la teva adreça, tot i que no se si podré ajudar-te massa. Adéu, salutacions!
Xavi sóc el Ricard, ens vam trobar amb el Guilla un gat BOREAL a Tres Ponts, tu que t'enteres de tot si trobes el propietari/a ja saps! ... i deixa de llegir tant el bloc que el nen et plora collons! Siauuuu trempat!
Doncs a veure si algun internauta s'entera de qui és el peu de gat i el propietari el pot recuperar. L'altre dia l'amic Joan Bové va trobar les ulleres d'un "tupedala" a la trialera del Ges i, gràcies a una piada al fòrum de la pàgina del club, les ha pogut recuperar. Apa, adéu.
Bé, el txema i jo vam anar a fer l'anasazi, la veritat tens raó, com es tiva de cintes... jejeje aquests bolos surten que fa por, tot i aixó la tercera tirada de segon es fa poder fer tota en lliure escepte un passet.
En general bona impresió, lloc molt tranquil, però el millor l'aproximació a la via, si tens jeep es clar.
Hola Xavi,
vaig rebre el teu mail, gràcies. des d'aleshores te n'he enviat un parell més i no he rebut cap resposta, no sé si no t'han arribat. M'agradaria rebre algun comentari teu sobre la ressenya previa.
(sento utilitzar aquesta via, però sé que funciona. pots esborrar el comentari després)
per cert, enhorabona!
Fins aviat
Celebro molt les vostres escalades. Endavant!!!
He vist en un comentari sobre el Corb que poseu el Camí d'Andorra o camí de l'Opus. El nom oficial és "Camí d'Andorra", que és un camí en el que hi va caminar sant Josepmaria Escrivá de Balaguer al novembre de 1937, però no és el camí de l'Opus, ja que per ell hi han caminat a part del sant, més de 20.000 persones, de manera que no és un camí exclusiu d'ell.
Hola Jordi!
La denominació del "Camí d'Andorra" és la correcte. S'escapà el nom de "Camí de l'Opus" ja que algunes persones de la comarca l'anomenen així per la història que hi ha el darrera i la relació entres Escrivà de Balaguer i la creació d'aquesta institució.
A vegades, encara que no sigui correcte, t'acostumes més a la denominació popular que a la real, encara que la popular no sigui gaire precisa.
Gràcies per la puntualització.
bones Xavi, la vam escalar dissabte amb la idea de restaurar l'Anglada-Muñoz des de dalt però ens vam deixar una clau per poder collar els espits.
Excel.lent crònica. Només si em permets una petitíssima correcció de la topo, de l'últim llarg s'enten que es un muret de Ao/Ae i després ve una tirada de 4, i 3 i 2, quan en realitat pràcticament tot el llarg és el mur, que quan acaba ja es pot dir que ets a dalt i t'arribes caminant fins a l'arbre on muntar reunió. Ens va sortir en lliure al rotpunki, tot i que la roca és discreta, el llarg surt prou maco. També l'L2 el vam fer en lliure, però sense encadenar, que anavem enllaçant el primer i segon i les cordes ja tibaven massa
records!
Hola Edu!
De fet tens raó. Com a molt en lliure és el passet de sortida des de la darrera xapa, però és molt curt i ja ets gairebé al cim. A la topo sembla que sigui un tram en lliure molt més llarg. Ja ho corregiré a la ressenya.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada