Roca de Perles i Agulla de l'Alba

Seguint amb les ressenyes de Perles i com a continuació de l'anterior entrada del Roc d'en Betriu, aquí us deixo una ressenya del sector dret de la roca de Perles, també anomenat roc d'en Solà. Aquesta topo també va sortir a la revista Vèrtex, tot i que aquí està en format original i en blanc i negre, tal qual la vaig dibuixar (a la revista surt amb les vies i numeracions en color, que visualment és més pràctic). L'agulla de l'Alba està dibuixada separada tot i que es troba situada just al davant del roc d'en Solà. Els accessos es fan còmodament en uns 15 minuts des del poble. Ens enfilem cap al coll de Canelles i ens desviem a l'esquerra fins el sector escollit. Hi ha dreceres amb fites que ens porten directament, primer a l'agulla, després a la base de les vies llargues i, si volem anar al sector de dalt, ens enfilem fins gairebé el coll i anem per una vira a l'esquerra fins el peu de via (aquesta part és la menys concorreguda).

Roca de Perles i l'agulla de l'Alba. A la foto de la dreta un escalador a la via Kòmics (5c) de l'agulla de l'Alba.

En alguns llocs veureu unes fletxes de color vermell pintades a les parets. Aquestes es van fer fa molts anys quan es van obrir els primers itineraris pels llocs més evidents (fissures principalment i alguna placa). Actualment no he trobat les ressenyes originals d'aquestes rutes. Val a dir que moltes s'han perdut en obrir-hi vies modernes al damunt o perquè les herbes i la vegetació fan impossible d'escalar-hi. La majoria van ser obra d'en Xavi Vidal i amics.

En Xavi Alemany al primer llarg de "Putes Mosques" (6b) i en Jaume Clua a la bonica fissura de la tercera tirada (6a) de la mateixa via.

.

Aquest sector és molt agradable per escalar-hi a l'hivern. La temperatura sol ser molt bona i s'hi poden encadenar vàries vies en un sol dia. A l'estiu només s'hi pot escalar cap al tard ja que el sol hi pica de valent al llarg del dia. En dies de calor podem combinar escalada amb una baixada pel bonic i curt barranc de Perles (si hi baixa aigua), molt ben equipat i al costat mateix del poble. Just passat el poble direcció Alinyà hi ha un pont on comença el descens (instal·lació a l'esquerra). Molta gent també baixa a banyar-se al riu abans d'arribar a Perles, en alguns dels molts tolls que hi ha.

En Xavi al finet llarg 2 de "Tos de Gos" (6c) i en Miquel Gómez arribant a la R2 de la clàssica "Amistades Pelirrojas" (6a).

L'obertura de bastantes vies de 5è grau ha permès que molta gent sense un nivell molt alt pugui passar un bon dia d'escalada a Perles. Abans hi havia poques opcions per sota del 6è grau. Alguna de les sortides d'iniciació de la Unió Excursionista Urgellenca s'han fet a les vies esportives que hi ha a la dreta de les vies llargues del roc d'en Solà.

Com en d'altres llocs el sector no ha estat exempt de les polèmiques sobre equipaments i reequipaments. A l'agulla de l'Alba (dedicada a la filla d'en Xavi Vidal, aperturista de les primeres vies d'aquest monolit) hi havia vies antigues que no s'acostumaven a escalar i que es van desequipar després que s'hi posesin parabolts (juntament amb d'altres vies noves obertes al costat). Ara torna a estar equipat, tot i que la paret ha quedat una mica feta un nyap entre parabolts nous i espàrrecs trencats. Coses de la modernitat.

En Pakitu al fantàstic llarg 1 de "Tos de gos" (6c) i el Raül acabant la "Amistades" amb l'agulla de l'Alba a peu de paret.

.

La baixada de les vies llargues es pot fer rapelant per la via "Tos de gos", en tres ràpels, tot i que és més recomenable pujar amb les vambes i baixar a peu pel coll, a la dreta de la paret, ja que és bastant ràpid i més segur.

La roca com en la resta de parets d'aquesta escola acostuma a ser un calcari excel·lent, on hi farem una escalada bastant tècnica.

Respecteu el lloc i no hi deixeu deixalles, ja que les parets estan dintre d'una finca privada.