Flanqueig del segon llarg 
A l'Alt Urgell s'hi pot escalar tot l'any. A l'hivern, en dies assolellats, pots fer un cim amb esquís al matí i acabar escalant en maniga curta al migdia. A l'estiu les temperatures pugen bastant, cosa que obliga a buscar les ombres per escalar. A la cara oest de Narieda el sol tarda una mica en arribar-hi, si som matiners estarem fresquets escalant alguna de les vies equipades d'aquest sector, com per exemple l'esperó "Ja et Val" o una opció més exigent com és "El Camí d'en Pep".
Cim del Coscollet, "piant" després d'una ascenció a aquesta solitària muralla 
Sens dubte el Coscollet és una de les parets menys visitades de Catalunya. Una aproximació complicada, poc equipament i roca no sempre excel·lent li van donar una fama immerescuda. Amb l'obertura de la via "Neurònium", gairebé equipada i amb roca prou acceptable, aquest remot paratge ha vist com diverses cordades s'acostaven per gaudir d'aquest enorme bastió solitari en un entorn salvatge que no ens deixarà indiferents.
Fotos del barranc (ràpels) i escalant prop del cim
La roca dels Collars és una paret explotada els darrers anys i que amagava petits tresors al seu vessant sud. Plaques de roca calcària sòlida i adherent aguardaven ser escalades per intrèpids descobridors. Molta feina d'equipament ja s'ha fet i ara és hora de gaudir d'aquest preciós racó.
La placa d'en Marcel és un petit sector ideal per a iniciació, i que es troba a prop de la carretera C-14, a un quilòmetre d'Organyà anant direcció Andorra (just després del petit túnel que hi ha a un quilòmetre d'Organyà). Es tracta d'una placa lleugerament tombada, amb poca presa, que obliga a colocar-se bé de peus. Al matí hi toca el sol i cap al tard hi té ombra. Tot i estar al costat de la carretera (5 minuts d'aproximació), el sector és bastant tranquil. Totes les vies estan excel·lentment equipades, amb les assegurances relativament a prop.
Al diedre de "Ke vingon" (6a) i al segon llarg de "L'home bala" (6a), al sector Malles Tremendes.
