Paret de Primavera

Vista general de les parets de sobre del poble de Fígols, amb el nou sector d'esportiva a l'esquerra i la paret de Primavera al mig.

Nova via a la cara nord de roca Narieda, més concretament a la paret de Primavera, a càrrec de l’incansable Marcel Millet i d’en Xavi Bonatti. Quinze llargs i gairebé 600 metres de recorregut, amb una dificultat màxima de 6a i obligada entorn al cinquè grau. La vàrem repetir tot just acabada d’obrir, el dia 6 de setembre (la primera ascensió era del dia 3). La via discorre per una zona amb molta vegetació, tot i així, s’ha netejat abastament per tal que el recorregut quedi net d’herbes i pedres inestables. De fet, unes setmanes abans de fer-la, i tot baixant d’arreglar les xapes de l'esperó de la Xelo-Bam, ja vàrem veure el Marcel en ple treball de jardineria vertical. Amb noves pluges i el pas de l'hivern segur que quedarà més neta de terra i pedretes.

Inici de les dificultats a la quarta tirada (5b) i fissura del sisè llarg (5c).

La via s’inicia per unes rampes fàcils de segon i tercer grau que es poden fer amb “ensamble”, en els tres primers llargs, tot i que per seguretat és més recomanable muntar les reunions. Aquestes primeres tirades van per una canal de baixada d’aigua i pedres molt característica de color blanc. Llavors la via fa un flanqueig a l’esquerra per evitar una zona herbosa i es va enfilant buscant el recorregut més net, passant per un interessant diedre inclinat i acabant en un bonic mur vertical.
La via es troba completament equipada amb més de 80 ponts de roca, pitons, espits, parabolts i algun encastador abandonat. Tots els ponts de roca es troben instal·lats amb bagues i cordinos. Nosaltres vàrem portar uns àliens que no vam fer servir enlloc. Amb 12 cintes llargues n’hi ha prou. Comptar unes cinc hores per repetir-la. Nosaltres vàrem estar una mica menys, anant amb una sola corda i saltant alguna reunió (la vàrem començar a les 16h i arribavem al cim a les 19:30h en punt, amb el temps just per baixar de dia). Del cim al vehicle hi ha una hora aproximadament, tot baixant pel camí del tossal del Balinyó, bastant netejat i fitat.

Primer tram de 6a (llarg 7) i començant el diedre oblicu a la tirada 9 (5b).

.

La via és cara nord i ombrívola, així que, millor deixar-la pels dies calorosos. Tot i així encara s’hi pot anar si les temperatures no són massa baixes. Evitar dies després de pluja, ja que la paret queda molt humida i plena de fang, amb risc de patinades. L'aproximació és bastant ràpida: Agafem la pista de roca Narieda que surt a prop del poble de Fígols. Al cap d'uns 200 metres aparquem a la cadena que barra el pas. Pugem per la pista i, al tercer revolt a l'esquerra, ens desviem a la dreta per un corriol i una tartera que pugen a peu de via. En total uns 20 minuts d'aproximació.

Tirada desena (5b/c) i penúltim llarg (5b).

Trobareu més informació als blocs del Xavi Diez i del Xavi Bonatti. Ja teniu un bon motiu per conèixer aquesta desconeguda paret, només solcada per alguna via antiga del Santi Llop, segurament sense gaires repeticions. A sota us deixo una ressenya sobre foto: