Mola de Sant Honorat vessant Nord

Els cingles del vessant nord de Sant Honorat (foto: Ramon Rubio).

És curiós com va canviant el paisatge geològic en espais tant petits; observant el rocam de la zona del pantà d'Oliana, de nord a sud, passem ràpidament de les roques calcàries del Cretaci (a Aubenç, Esplovins...) als modelats conglomerats de les serres marginals d'Oliana. Els dipòsits de materials que deixaren els rius després de formar-se la serralada pirenaica, a finals del Terciari, i la posterior retirada del mar que ocupava la plana d'Oliana, juntament amb els processos d'erosió, han deixat un bonic conjunt rocós a la zona de Sant Honorat i de les roques del Corb. Així, dimecres passat, amb el Ramon i el Josep Maria vàrem anar a gaudir d'aquest entranyable racó de l'Alt Urgell, concretament a la via Núria, l'escalada clàssica de la zona. Ja l'havia escalat fa anys amb el Bernat Renom, just abans que ens deixés en un accident d'helicòpter fent un rescat a la canal del Cristall al Cadí. Com que el Ramon no l'havia fet, i li feia molta il·lusió conèixer el lloc, no em va costar gens deixar-me convèncer per tornar-hi.

Caminet de coll de Mu durant l'aproximació, amb les parets al fons. Escletxa per on va la via "Claustrofòbia" i esperó de conglomerat per on puja la via "La Festa del Paca".

La via ressegueix l'esperó més marcat dels tres que sobresurten de les cingleres. Està completament equipada amb espits, en bastant bon estat. La van obrir l'any 1988 en G. Arias, J.Oliva, N. Closa, R.Ll. Closa i J. Solans. Té uns 225 metres de recorregut i es fa en unes 3 hores. Les dues primeres tirades són les més verticals i difícils i es poden fer en lliure (6b) o fent alguns passos d'A0 (estrep opcional) en els trams més complicats (inici del primer llarg i desplomet a mitja segona tirada). La dificultat obligada ronda el V+. A l'inici de la via podem assegurar des de la base del pedestal (més còmode) o pujar fins a un replanet sota el primer desplom, lloc on comencen les assegurances i les dificultats (4 passos d'Ae o 6b). En el primer llarg pot ser útil un friend mitjà per assegurar un tram entre dues xapes (hi ha una fissura bona per emplaçar-lo). També caldran unes 14 cintes exprés.

Escalant a la primera tirada (5c i Ae o 6b).

Després dels dos primers llargs l'esperó s'ajeu i disminueixen les dificultats. Es fan tres tirades de quart grau on cal estar atents per cercar les rovellades plaquetes i no errar el camí (que puja aproximadament de forma lineal per la vertical de l'esperó). Les dificultats es concentren, en aquestes tirades, en petits ressalts ben assegurats. L'últim llarg s'inicia fent un flanqueig ascendent a la dreta fins a pujar un tram amunt i abastar una descomposta fissura, molt ben equipada, que ens porta fins a una replà sota el cim. En aquest replà hi ha dos espits on no cal fer reunió i, amb uns pocs metres més de fàcil grimpada, arribem a dalt de l'extensa mola de Sant Honorat.

Arribant a la segona reunió i descansant a la cinquena.

És possible enllaçar algunes tirades tot i que val la pena no córrer i gaudir de les vistes que ens ofereix la vall del riu Segre. Les llargades de les tirades són (aproximadament): L1 50 (o 10+40 si fraccionem el llarg fent reunió en uns arbrets sota el primer desplom), L2 35, L3 30, L4 30, L5 33 i L6 40. La roca és la típica de la zona, un conglomerat fosc de solidesa acceptable, però on cal parar atenció al traccionar de les preses (la via està prou sanejada després de moltes repeticions).

En Ramon arribant al cim, després del tram difícil de l'última tirada. Fotomuntatge de les bones vistes que es gaudeix des del cim de la mola de Sant Honorat.

Just a l'esquerra de la via Núria hi ha la via Vimbodí Podrit, més difícil i poc equipada. Sé que l'Amadeu Pagès i amics estaven obrint una via al costat d'aquesta, fa anys, desconec si la van acabar. Més a l'esquerra encara, a l'esperó contigu, hi ha la via Vells Amics (la primera oberta a la zona) i l'aresta dels Joncars, més exigents a causa del poc equipament però prou interessants pel seu estètic recorregut. Al costat oposat, a la dreta de la via Núria, encara hi ha un parell més d'impressionants vies del Husa i el Paca (Claustrofòbia i La Festa del Paca), més laborioses i amb trams d'artificial, per als especialistes de les escalades tot-terreny. I a les parets del vessant oriental, ratllades per verticals fissures, també hi ha alguna altra via exigent com la Callejon sin Salida.

Aproximació: Cal recórrer la pista que va de l'hostal de Can Boix (Peramola) fins a l'ermita de la Mare de Déu de Castell-Llebre (uns 3 km, en estat acceptable). Aparquem allà i pugem per la pista, en mal estat, que s'enfila cap a l'esquerra. Arribarem, després d'una forta pujada, a un collet des d'on surt una pista a l'esquerra tancada per una cadena. És la pista que farem de baixada. Continuem en lleuger descens direcció el torrent de les Caubes. Abans que la pista giri a la dreta agafarem un corriol a l'esquerra que puja cap el coll de Mu (direcció oest). Abans de creuar un marcat torrent hem d'estar atents a agafar un difuminat sender que s'enfila a l'esquerra bosc amunt, direcció a les parets (algunes fites). Al cap d'uns deu minuts hem de creuar una rasa enfilant-nos una mica per l'esquerra. Passada aquesta girem a la dreta fins a creuar un altre torrent. Llavors, ja sota les parets, haurem de cercar el lloc més net per a pujar fins a la base de la muralla (pel bosc, en lleugera tendència a la dreta i buscant la carena que baixa de l'esperó). En total calcular 1h 15' aproximadament.

La baixada des del cim no té gaires problemes. Des de dalt de la Mola baixem pel sender que va a trobar la pista que ve des del roc del Rumbau (direcció est). Abans d'un coll veurem un caminet senyalitzat que surt cap a la dreta i que porta a l'hostal del Boix. És una altra opció de baixada si deixem el vehicle en aquest hostal, així ens estalviem de fer amb cotxe la pista de Castell-Llebre (que haurem de fer a peu, cosa que allarga l'aproximació a la via en uns 30 minuts, però ens estalvia problemes si tenim un cotxe baix). Arribats a un coll, just davant del cim del Rumbau, girem a l'esquerra i, en forta baixada, anem descendint per la pista (en molt mal estat) que du a la cadena i a Castell-Llebre. Hi ha un sender que retalla el recorregut de la pista de baixada però actualment es troba molt tapat per la vegetació. Comptar uns 50 minuts de descens des del cim.

A sota us deixo un mapa de la zona i una ressenya amb els recorreguts aproximats de les vies: