Paret de la Rufa: Kimatina Fafarina

Un dia de la setmana passada (finals de juny) el dia es presentava gris i ennuvolat, així que amb en Nacho vàrem decidir anar a fer una via nova del Marcel Millet a la vall de Canelles, a la vessant assolellada. La via es diu "Kimatina Fafarina". Durant el decurs del matí les boires es van esvair i el sol irradià amb la seva màxima força. La tria no fou encertada. Aquests indrets s'han de deixar pels anticiclònics dies d'hivern. La via es troba a la paret de la Rufa, una paret secundària entre la cara sud de roca Narieda i la roca dels Collars, on ja hi havíem escalat la via "Rodamóns de Bosc", també del Marcel. És una ruta amb molts trams de vegetació i liquen, tot i la neteja feta per l'aperturista. Podríem dir que és una via per a col·leccionistes o assidus al sector. També té trams de placa i fissura molt bons.

A sota una mica de descripció:

La via comença per un diedre que escalem per la placa de la dreta, per tal d'evitar una zona amb liquen. A la part de dalt, després d'una repisa, superem un tram vertical amb molt bona presa (5b). La reunió es fa en un gran arbre.

El segon llarg fa un llarg flanqueig a la dreta fins anar a buscar un petit sostret. El tram es troba assegurat amb ponts de roca i alguns pitons (com a la resta de l'itinerari). Superat el sostret i una placa fina (5c), el tram més difícil del llarg, arribem a l'incòmoda R2.

La tercera tirada és la més difícil. Comença anant a cercar un espit, després un pont de roca, i tot seguit un altre espit. A la sortida d'aquesta segona expansió es troba el pas més compromès, sobre una fina placa d'adherència (6b). Arribem a un pitó falcat i encara resta un bon tram de placa (a assegurar amb algún friend petit) fins abastar un altre pitó, just abans d'arribar al còmode replà de la R3, on hi ha dos parabolts amb anelles.

Primera tirada (5b) i placa difícil del tercer llarg (6b).

Fem un canvi de reunió desplaçant-nos uns 50 metres per l'ampla lleixa cap a la dreta. Creuem la via "Rodamóns de Bosc", que enfila per una fissura que surt per sobre nostre, a mig flanqueig. La següent reunió (R3 bis) es fa en una còmoda lleixa sense cap assegurança (baga visible del següent llarg, uns metres per sobre la reunió).

La quarta tirada puja per un tram fàcil fins a entrar en una bonica fissura vertical que cal assegurar amb els friends. El pas més difícil es troba en un diedre a la part superior del llarg, abans de dos ponts de roca on hi ha la baga posada.

Arribant a la tercera reunió i començant el quart llarg (5c).

La cinquena tirada comença fent un petit flanqueig a l'esquerra, en un tram herbós. Després va enfilant una fina placa (6a+), amb algún pas amb molt liquen, fins a superar un tram vertical per sobre un gran pont de roca. Superat aquest pas, nosaltres ens vàrem equivocar i vàrem anar a cercar un pont de roca bastant a la dreta (exposat), que pertany a la via "Excursió Vertical", les quals es creuen en aquest punt. La nostra via va pel diedre de l'esquerra, molt brut de terra i on hi ha un pitó que assegura els metres abans de la reunió.

Recuperat l'itinerari, fem el darrer llarg que ja és més fàcil (5c). Puja un tram pel diedre que domina aquesta part de la paret, i després es va enfilant per les llises plaques de la dreta, on encara hem de prestar atenció per a trobar les millors preses.

Plaques del cinquè llarg (6a+) i diedre de la sisena tirada (5c).

La baixada de la paret es pot fer anant a cercar la gran vira diagonal que passa per sota la muralla, a la dreta de les vies. A la part final es pot desgrimpar un tram més vertical o fer algún curt ràpel, just abans d'arribar al peu de via. A sota us deixo la ressenya de la via i també la topo de la via "Excursió Vertical", extreta del bloc del Santi Llop.