Torre de Lleida

La cinglera d'Esplovins i les vies de la paret dels Sostres i de la Torre de Lleida (traçats aproximats).

Dissabte passat vam quedar amb en Joan per anar a fer una mica de metres a la cinglera d'Esplovins. La via escollida va ser la Jústel-Hita-Picazo a la Torre de Lleida (o esperó Roberto Fernàndez). Ja l'havia fet quan la van obrir l'any 2002 però, després d'un hivern sense escalar massa, era una bona opció per tornar a "rodar" una mica. A més, el Joan la tenia pendent. Sobre la via només dir que es troba bastant equipada amb parabolts i claus, i sols caldrà posar alguns friends en alguns passos aïllats. La roca és la típica de la regió; a trams excel·lent i a trams a vigilar. El dia abans de l'escalada havia plogut i vàrem trobar el terreny bastant moll, amb alguns blocs més inestables a causa de la humitat. El grau obligat no passa del V+, tot i així, la via és bastant sostinguda i obliga a escalar trams d'aquest grau en la majoria de llargs.

Aproximació equipada amb cables i placa de la segona tirada (5c).

Aproximació: L'accés el fem des de l'aparcament d'accés a l'esperó de les Orenetes, just a sota les parets. Passem el túnel on hi ha l'aparcament de la ferrada Regina (anant direcció Andorra) i, abans del següent túnel, aparquem a la dreta (just a l'entrada de la variant antiga de la C-14, en una zona àmplia per a estacionar). Cal travessar la carretera nova i enfilar-se per la malla metàl·lica -pel lloc més curt- llavors flanquegem a la dreta fins a una torre elèctrica i després una gran xarxa de protecció. La resseguim pel costat superior uns metres fins a trobar un corriol a l'esquerra que enfila direcció a la paret. Arribem a un mur d'uns 20 metres equipat amb unes cadenes i cables (recomanable lligar-se amb un mosquetó). Passat el tram, seguim pujant, primer amb lleugera tendència a l'esquera, fins a un segon mur més petit que superem grimpant pel lloc més factible. Evitem un tercer i últim ressalt, per la dreta o l'esquerra, i arribem ràpidament a peu de via en un petit collet (fletxa a la roca). El primer llarg no té assegurances, cal pujar verticalment fins una repisa i després anar a l'esquerra a cercar la R1, al costat d'un diedre marcat. Totes les reunions estan equipades amb parabolts amb anelles. No confondre l'entrada de la via amb un espit que hi ha més a la dreta, a uns 10 metres de terra, i que pertany a la via Trilogy.

A la vertical fissura de la tercera tirada (5c) i a la placa del setè llarg (5c).

La via es pot fer en unes 7-8 hores, o més ràpid si s'és una cordada que vagi per feina. Però una cordada molt lenta o de tres persones pot tardar més (algun escalador ja ha passat la nit en aquesta paret), així que cal ser previsors amb els horaris. Per a l'aproximació calcular uns 35 minuts i per a la baixada 1 hora, pel camí equipat de la ferrada Regina, una vegada acabada la via cap a l'esquerra (marques de pintura de color blau). Eviteu els dies calorosos d'estiu.

Al diedre central, que pertany a la via Roberto Fernàndez (5c), una de les tirades més obligades. I sortint del mateix diedre amb la boira fent-nos companyia. A la segona fotografia també es veu l'aparcament.

La via travessa dues grans feixes ascendents. Des de la segona feixa (R10), en cas de necessitat, es pot abandonar per l'esquerra, fent dos ràpels de 45 i 25 metres. Aquestes instal·lacions porten a sota la paret dels Sostres (on comença la via Pirata Solitari) i d'allà es flanqueja a l'esquerra fins el camí de baixada de la via ferrada.

Arribant a la R11 (5c) i la mateixa reunió vista des del curt tram d'artificial (o de 6c+) del llarg 12.

Alguns apunts més: Cal dur algunes cintes bastant llargues, especialment per a les tirades 11 i 12, les que trobem després de la segona feixa, ja que fan uns flanquejos bastant pronunciats. Alguna tirada té trams herbosos, especialment l'avantpenúltim llarg (L16), amb un tram central on cal pujar enmig de la vegetació agafant-se als arbres (sense més complicació). El tram d'artificial del llarg 12 és molt curt, 5 xapes, un estrep o baga de peu ens ajudarà ja que hi ha algun pas llarg per fer en A0.

A la placa sortint de la R12 (5c) i escalant sobre roca cantelluda sortint de la R13 (5b).

En resum, una via interessant en una de les parets més llargues de Catalunya, a semblança de les vies veïnes de l'esperó de les Orenetes (Eder, UES, Alfa-Centaure...), bastant homogènia en quant a dificultats i gairebé equipada. Només les dues feixes i alguna repisa que hem de travessar caminant trenquen la continuïtat de l'escalada.

Bones vistes de la catorzena tirada (5b) i el pantà d'Oliana i enfilant l'herbós llarg 16 (5c).

A sota un parell de ressenyes de la via: