05 de febrer 2007

Serra de Carreu

La serra de Carreu és un contrafort de les serres interiors del Prepirineu català. És la prolongació natural cap a ponent de la serra de Sant Joan de Montanissell i està formada per una allargada carena rocosa que s'extén des del torrent de l'Obaga Negra, a prop dels Prats, fins a Abella de la Conca ja dins el Pallars. S'eleva fins els 1850 metres i està envoltada de boscos de pi i matollar baix. Al nord té a tocar la serra de Boumort.
Antigament s'anomenaven carreus els blocs de pedra emprats per fer murs i pilars. Eren rocs tallats en forma de paral·lepípede que, ben posats i enllaçats, aguantaven grans pesos. La serra de Carreu semblen blocs gegants posats un al costat de l'altra, només tallats de tant en tant per alguna canal o lleixa. En aquestes parets s'hi han obert algunes vies tot i que encara és un sector amb un bon potencial.
Després de veure una piada al fòrum del caranorte vem decidir amb el Raul i el Marcel d'anar a tastar una de les vies de la zona. La previsió de TV3 era dolenta cosa que ens va esperonar a pujar a la paret ja que últimament no n'encertaven ni una. Així fou: Sol radiant! Llastima que l'esmorzar es va allargar i com sempre vem començar a escalar a les tantes. A partir del tercer llarg va aparèixer la boira que va donar un ambient molt dolomític a l'escalada i ens va deixar els dits ben glaçadets. Sabiem que les graduacions del Miquel a les seves ressenyes eren poc benèvoles amb els "escaladors mortals". Si al grau hi sumem el fred que es va girar més les excursions entre xapa i xapa alguns passos van costar més del compte, però tot i uns petits dubtes es va imposar el valor i les ganes i es va fer cim.

Descripció de la via "Ni contigo ni sintigui":

L1: Pugem una rampa de 4b fins abastar un espit. Aquí comença un flanqueig amb passos fins fins una fissura. Després ve un mur aeri on es concentren les màximes dificultats de la via. Els trams més difícils es poden fer en Ae (30m).









L2: Bonica bavaresa fins uns blocs dubtosos. Cal assegurar-se bé amb els camalots. Passem els blocs a la dreta fins una repisa on hi ha un bon pont de roca. Pugem un compacte mur amb pedra adherent fins la reunió (20m).













L3: Ens enfilem per un diedre-placa fins un espit que ens assegura un pas aeri a l'esquerra. Sortim a una placa lleugerament tumbada on es succeeixen una serie de passos amb tècnica d'adherència sobre una roca impressionant. Entre els pocs parabolts es pot posar algun friend que treu "tensió" a l'escalada. Arribem a la reunió 3 pujant per una bonica fissura-diedre (40m).












L4: Sortim a l'esquerra per placa compacta fins un espit. Més amunt posem un friend en una fissura fins arribar a l'esperó de la paret. Passem un mur vertical assegurat amb 2 xapes fins un arbre (baga) i superem l'ultim desplomet fins la reunió (40m).




Descens: En ràpels per la via. També es pot baixar per la canal de l'esquerra amb un ràpel final de 40 metres però és millor rapelar la via.

8 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Una molt bona descripció d'una via que deu ser molt maca si tens el nivel,... Jo vaig estar a punt d'anar a fer la dels ous al clatell i em pensava que no n'hi havia cap més. Gracies per la informació !

Pietro ha dit...

Carai Xavi, cada cop fas vies més heavies,...vols dir que no t'avorriràs amb mi a la Tuaregs?. Molt bona la interpretació a la inversa de les previsions dels mentiròlegs de TV3!

Xavi ha dit...

La via del "Cap i el Passarell amb els ous al clatell" és la millor opció i més assequible per conèixer aquest bon racó de món. A més és llargueta, ràpida, en lliure, ben equipada i amb trams ben bonics.
Ei Pere ja saps que disfruto igual fent una aresta Brucs de IV que una via de Diables!

Piju ha dit...

Bona via, tant aquesta com "l'aromes de chirla" el Pastes me las va piar com a molt guapes, les tinc a la llista de pendents...
La pionera del sector, la "Ratikon", també us la recomano, ens va agradar força.

Unknown ha dit...

Hola Xavi, sóc l'Ignasi, el del diedre Anuk a St.Marc. Vaig esborrar la teva adreça d'e-mail, per això t'escric aquí. Vaig parlar amb els del Bar Massana d'Oliana, i ja han comprat el carpesano i els plàstics per les ressenyes, així que podem quedar algun dia per anar amb aquestes ressenyes teves, fotocopiar-les i deixar-les allà. Et deixo el meu correu per a què em diguis alguna cosa. ivilarasau@hotmail.com.

Anònim ha dit...

EI MARICONETI, AMB AQUESTS PANTALONS DE XANDALL NO M'EXTRAÑA QUE NO FACIS 7B.......I EL CASC QUE? ARA QUE AL GIM T'HAN REGALAT UN DE NOU UTILITZA'L!!!!
ENS VEIEM AL COULOIR DE GAUBE.....
FRIQUI....

Xavi ha dit...

Ei FRIQUI les malles de fer grau només me les poso quan vaig a fer vies de 8b en amunt o quan quedo amb el Huber jeje. Per anar per casa vaig amb el xandall Decatlon.
Si noi amb casc nou i me'l deixo a casa però el gorro d'anar a buscar rovellons para un misil si cal.
Ja ho sabies tu que al Gaube no hi hauria neu aquest any, per això hi vas anar l'any passat sense avisar. Tranquil que per l'Arlaud-Souriac ja et trucaré si tinc cobertura....

ivanG ha dit...

Hola Xavi i Nuria!!
Un plaer haver-hos conegut, va estar molt be la trobada a veure si per la próxima podem escalar una miqueta més,
Salutacions!!