Paret de l'Obaga Negra

Després d'intenses jornades de treball, provant, netejant i equipant ja tenim enllestida la paret de l'Obaga Negra, una placa vertical de regletes horitzontals amb 19 vies que van dels 15 als 33 metres. Escalada en general de continuïtat amb alguns passos més tècnics i finets a les vies més difícils. La veritat és que ha quedat un sectoret bastant bonic amb unes vies que, quan en portem fetes unes quantes, ens deixaran els braços ben inflats. En les feines d'equipament hi han participat un bon nombre d'escaladors de la Unió Excursionista Urgellenca (UEU).

El sector ha quedat dividit en dues parts; A la part de sota hi ha 5 vies fàcils i a la part de dalt una bona placa vertical per tibar-li amb ganes.

Per anar-hi cal deixar el vehicle a la carretera C-14 antiga, uns 500 metres més endavant (direcció la Seu) de l'aparcament de la paret Bucòlica. S'aparca al costat d'un desplom que hi ha abans del pont dels Espluvins (torrent de la Selva d'Aubenç) o a l'espai que hi ha al costat mateix del pont. Del pàrquing (bauma) recular uns 100 metres fins una canal que s'enfila cap a la paret (visible des de la carretera). Són uns 15 minuts de pujada dreta. A l'entrada de la canal al costat de la carretera hi ha una fita.

Si anem de Coll de Nargó direcció Oliana hem d'entrar al primer trencall de la carretera antiga, abans del túnel d'Aubenç , cap a l'esquerra (C-14 PQ 152'3) .

També és possible fer una via a la paret Bucòlica i completar la jornada a l'Obaga Negra. Després de fer alguna via com el "Bàlsam del Tigre" ja veureu, des del cim, la paret de l'Obaga just al darrera de la Bucòlica. Per arribar-hi només cal baixar per la canal del darrera fins el sector (uns 15 minuts). El descens és però, una mica selvàtic i sense camí definit (tot i que antigament era la baixada natural de la paret Bucòlica).

A l'Obaga, a l'hivern, hi toca el sol des de les 10'30 fins les 14 hores aproximadament, cosa que haurem de tenir en compte. Tot i ser cara sud el sector no té tanta insolació com les parets de Nargó o Perles ja que a partir de les 14 hores el sol s'amaga darrera els cingles d'Espluvins. A l'estiu hi tindrem ombra cap el tard.

Cal recordar que en principi no està permès circular per les variants de la carretera vella però hi ha tolerància amb els escaladors i fins el moment no hi ha hagut cap problema. És recomenable vigilar a les entrades i sortides d'aquestes variants; Sempre és millor entrar-hi pel sud i tornar a la carretera nova pel nord, així ens evitem maniobres perilloses de creuar dos carrils i línies contínues a les entrades de túnels (on hi ha poca visibilitat).

A les fotos podem veure els "Maneirons" Franc , Marcel i Ramon i també en Joan Sabaté, en Xavi i en Raül Àlvarez escalant fanàticament a l'Obaga Negra.

Paret dels Sostres

La paret dels Sostres de la cinglera d'Espluvins es troba al costat de la Torre de Lleida. De fet, no deixa de ser-ne el perllongament a ponent. Està formada per un mur vertical farcit de desploms i sostres. Les úniques vies que travessen aquests balmats són la "Mare Tenebròsum" i la "Flames del Cel", amb molt poques repeticions.

A la dreta de la paret i just a l'esperó que forma amb la Torre de Lleida hi ha la via del "Pirata Solitari". Aquest itinerari busca la zona més assequible per guanyar la paret. Va ser oberta en solitari per l'Antonio Garcia Picazo l'any 1988 just després d'obrir la "Chapuzas de la Evolución" a la paret de la Cascada. Anteriorment gent de Terrassa ja n'havien fet algun intent a la paret però en aquella època no hi havia camins ni la via ferrada cosa que convertia l'aproximació i el descens en tota una aventura i van abandonar la temptativa.

Paret dels Sostres i ressenya de la via "Pirata Solitari".

El dia 14 de març amb en Sergi Villar la vaig tornar a repetir. Ell no havia estat mai per la zona i li feia gràcia conèixer el lloc i fer la combinació de via ferrada+escalada.

Aproximació amb molta nansa.

Descripció de la via: La ruta comença a la dreta de la paret dels Sostres. A l'inici de la via veurem una corda molt vella que puja fins un pedestal (reunió). A sobre hi ha un altra corda més nova que ajuda a superar els primers metres una mica descompostos. Podem fer una tirada llarga de 60 metres fins la primera reunió o pujar per la corda fixa i muntar la reunió en un arbre per fraccionar el tram.

El Sergi a la segona tirada sota els sostres (5b). La Núria al quart llarg (4c) en una ascensió anterior i el Xavi arribant a la R4.

Després la via s'enfila per fissures, diedres i plaques amb passos variats. Algun tram haurem de vigilar amb la roca. També hi ha algun tros amb vegetació. Posarem algun friend de tant en tant però els trams més difícils es troben ben equipats amb parabolts. A la cinquena tirada trobarem un tram que coincideix amb l'esperó "Roberto Fernàndez" de la Torre de Lleida. Va bé dur alguna cinta llarga per evitar els fregaments.

Reunió 4 amb el pantà a sota i últim llarg (4b).

.
Accés a la paret: El més ràpid és fer els dos primers trams de la via ferrada. Arribats a la feixa central on es creua el camí de baixada anirem seguint el sender que va resseguint la base de la muralla cap a la dreta fins arribar a la paret. Hem de buscar les cordes fixes al final del camí.

Descens: Un cop al cim un sender amb marques de pintura color blau ens duu cap a l'esquerra fins el punt on acaba la via ferrada i on comença el camí equipat de baixada "Joan Nubiola". Al llarg del descens gaudirem de bones vistes del circ de la Cascada i les parets adjacents.

Vistes de l'impressionant circ de la Cascada (paret dels Diables) i l'agulla Petita d'Oliana.

L'endemà de la nostra ascensió en Piju, en Pastes i l'Indi van acabar una via nova a la Torre de Lleida, allà al costat mateix, la via "Crosters del Segre". Podeu veure la crònica a la pàgina Pijuclimb.